Entre 2.200 i 3.000 milions d'euros per complir Kyoto

La proposta del Pla Estatal d'Assignació d'emissions 2008-2012 als sectors energètic i industrial, que avui es posa a exposició pública i que ahir, dimecres, va ser presentat pel Ministeri de Medi Ambient, preveu per a l'any 2008 un augment de les emissions del 37% respecte al 1990, any base del protocol. Aquest percentatge és més alt del definit per Kyoto, que és del 15%. Complir el protocol, que estableix un sistema de pagaments per equilibrar les emissions que sobrepassin el pactat en el tractat internacional, tindrà un cost d'entre 2.228 i 3.067 milions d'euros, segons el secretari general per la Prevenció de la Contaminació i del Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri. Un cost molt elevat, però que la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va comparar amb el que paga Espanya cada any per l'augment del petroli i que va xifrar en uns 17.700 milions d'euros. 'Encara que el Protocol de Kyoto no existís, l'Estat hauria de fer un esforç per desenganxar-se progressivament de la dependència del cru', va dir. Narbona va afegir que 'som un dels països més vulnerables al canvi climàtic i, per tant, les raons per reduir les emissions són ètiques a més d'econòmiques'. Com surten els números? Com que l'estat espanyol s'ha compromès a que les emissions només creixin un 15% en aquest període, és necessari cobrir la diferència... és a dir, en la majoria de casos, que cal pagar. Quines són les solucions que el govern té damunt la taula? Es preveu l'impuls dels anomenats Mecanismes de Flexibilitat, que són inversions en països en vies de desenvolupament amb projectes destinats a la pal·liació del canvi climàtic, fet que permetria una reducció d'emissions d'un 20% per al 2012. Un altre 2% sortiria dels efectes positiu dels embornals de CO2, bàsicament boscos. La resta provindrà de la compra de drets d'emissió -que de moment afecta el sector industrial i s'articula a través del mercat europeu de drets d'emissió- i a l'impuls de mesures dels sectors difusos (transport i habitatge). Respecte als sectors inclosos en la directiva europea sobre comerç de drets d'emissió (energia i indústria), el compliment dels compromisos de Kioto exigirà la compra de 130 milions de tones de crèdits de carboni en el conjunt del període (26 milions a l'any). A entre 11 i 15 euros per tona, el cost total oscil·larà entre 1.432 i 1.953 milions d'euros (entre 286 i 390 milions a l'any). El Pla Estatal d'Assignació per complir el Protocol de Kyoto obligarà els sectors energètics i industrials a reduir en un 16,2% les emissions de diòxid de carboni (CO2) en el període comprès entre els anys 2008 i 2012. Entre el 2005 i el 2007, els dos sectors afectats podien emetre 182,1 milions de tones anuals de CO2, xifra que queda retallada en el pla del nou període a 152,7 milions. El sector elèctric serà el més afectat per les reduccions i haurà de retallar un 36% de les tones de CO2. El pla permetrà al sector emetre 54,6 milions de tones anuals, enfront de les més de 85 autoritzades entre 2005 i 2007. Els sectors 'difusos L'objectiu que es marca el Govern, amb la col·laboració de les restants administracions públiques, és que s'identifiquin i s'engeguin mesures addicionals en els sectors 'difusos', no contemplats dins el marc de Kyoto, tot i que afecten àmbits tan crucials com el transport o l'habitatge. Gonzalo Aizpiri ha fet una crida a totes les administracions per a limitar aquest creixement. El marc per a realitzar aquest esforç compartit serà l'Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic, en elaboració. En total, els sectors industrials representen el 45% del total de l'Inventari Nacional de Gasos d'Efecte Hivernacle, mentre que els sectors difusos representen el 55%. Reaccions Les reaccions al pla no han estat positives. El sector elèctric, a través de la patronal del sector Unesa, ha remarcat ben previsiblement que 'els drets concedits en el pla són insuficients ja que les tones assignades són un 67% menys del que havien sol·licitat'. Greenpeace, per la seva banda, acusa els responsables del ministeri de promoure un pla amb 'falta d'ambició política'.