Energies renovables, sector estratègic

07/11/2007 - 00:00
'Som conscients que estem a davant d'una transformació de fons del model energètic, ja que l'actual no pot durar. Aquest fet va lligat a una realitat que ningú discuteix, el canvi climàtic'. El fet que aquestes paraules les pronunciï el conseller d'Economia i Finances a un auditori d'ESADE ple de gom a gom és simptomàtic que les energies renovables són un sector econòmic estratègic. Les polítiques energètiques han de permetre segons Antoni Castells 'reduir les emissions d'efecte hivernacle, aquest fet però ha de ser compatible amb el creixement, que és allò que volem com a societat' En aquest sentit a banda de les renovables, considera que les estratègies passen per millorar les infraestructures de transport i distribució i augmentar l'eficiència energètica. Precisament la intensitat energètica -la quantitat d'energia per obtenir una unitat de PIB- és una de les debilitats de les economies espanyola i catalana. Si per exemple l'any 1990 la diferència de l'Estat espanyol respecte la mitjana europea era del 5%, el 2004 havia augmentat fins el 20%. Malgrat el compromís que Castells ha mostrat en el sector de les renovables, en cap moment s'ha referit a l'objectiu de reduir el consum energètic. Cal tenir en compte, que una disminució de la intensitat energètica en un context de creixement econòmic pot suposar un augment absolut de l'energia i per tant de les emissions. De nou, la paradoxa de l'eficiència esdevé una amenaça a la sostenibilitat. De fet, aquesta situació és un exemple d'un concepte utilitzat per l'economia ecològica: la sostenibiltat dèbil. Les claus de les energies renovables El catedràtic d'economia d'ESADE-Universitat Ramon Llull (URL) Xavier Mena ha assenyalat tres aspectes que cal tenir en compte pel desenvolupament de les energies renovables: la seguretat en el subministrament energètic, els costos i els preus així com els aspectes ambientals. Mena marca el 1993 com una data clau per entendre que el petroli ja no seria mai més una font d'energia barata. Actualment 'patim un problema estructural, no conjuntural, ja que hi ha una clara asimetria entre les regions productores i les consumidores'. Per Xavier Mena aquest fet obliga a canviar el rumb del sistema de subministrament energètic. En aquest sentit, les renovables han de permetre l'autonomia dels països desenvolupats, però també pels països en vies de desenvolupament que tenen en el subministrament energètic una barrera al seu creixement. Tot i això, les projeccions pel 2030 no marquen un canvi de tendència, la demanda seguirà disparada i s'aconseguiran nous recursos en zones com l'Àrtic o les aigües profundes. En canvi, a finals de segle es preveu que el mix energètic haurà canviat i es basarà en les energies renovables i el gas natural. Mena afirma de manera rotunda que malgrat el context ambiental 'les renovables per si soles encara avui no són competitives a nivell de costos, fins i tot tenint en compte les externalitats negatives de les energies fòssils'. Sense les subvencions que les primen no es podria entendre el seu desenvolupament. En aquest sentit Fernando Sánchez Sudón, director tècnic del Centro Nacional de Energías Renovables (CENER), afirma que l'Estat espanyol té el marc regulador més favorable de la Unió Europea. No només per una planificació amb objectius ambiciosos com assolir el 12% d'energia a partir de fonts renovables sinó amb una política tarifària molt beneficiosa. Mena també recorda la imprescindible col·laboració entre els sectors públic i privat. En aquest sentit alerta que malgrat el consens del paper prioritari de les renovables en la lluita contra el canvi climàtic a finals de la dècada dels 70 la inversió pública en investigació i desenvolupament (I+D) en aquest sector era molt major que l'actual. Les renovables avui En l'acte del 10 de juliol a ESADE es va presentar el llibre Las energías renovables en España. Diagnóstico y perspectivas. La publicació ha estat impulsada per la Fundació Gas Natural i elaborada per l'equip del CENER. Aquest centre situat a Iruña, és un centre tecnològic dedicat a la investigació, al desenvolupament i al foment de les energies renovables a l'Estat espanyol. La publicació analitza els fonaments tècnics, els objectius en la producció energètica i en la generació elèctrica així com les debilitats i potencialitats de deu tipus d'energies. Es tracta dels biocombustibles (biodièsel i etenaol), biomassa, valorització energètica de residus, eòlica, solar (fotovoltaica, tèrmica de baixa temperatura, termoelèctrica), hidràulica i hidrogen. En aquest darrer cas no es tracta d'una font energètica però la possibilitat d'emmagatzemar energia renovable -i la seva possible aplicació al transport- és un potencial molt important a desenvolupar. L'eòlica és la que ha tingut un creixement major. L'Estat espanyol, amb 12.800 MW de potència instal·lada, se situa en segona posició a nivell mundial. Actualment, ja suposa un 6% de l'energia elèctrica, però en dies concrets s'ha arribat fins al 30%. En canvi, a Catalunya la situació és molt diferent ja que tan sols hi ha un parc de 330 MW. També destaca el desenvolupament de la solar fotovoltaica. Per exemple entre 2005 i 2006 es va doblar la potència a nivell espanyol. Així mateix, s'ha iniciat la creació d'horts solars de fins a 10 MW. D'altra banda, la solar tèrmica ha rebut un impuls molt important amb l'aprovació d'un codi tècnic que n'obliga la seva instal·lació als edificis de nova construcció. Fernando Sánchez Sudón, assenyala que és un exemple de la importància del marc legislatiu com a foment de les noves fonts energètiques. Un altre sector molt dinàmic és el dels biocarburants. Es tracta de l'única energia renovable que a nivell europeu compta amb objectius específics, el 10% de substitució dels carburants fòssils. Sánchez Sudón destaca que el transport és el sector amb una demanda creixent i que provoca la major part de gasos d'efecte hivernacle. Amb aquest context, i sense més alternatives de substitució, s'ha d'entendre l'actual efervescència dels biocultius. Tot i així, el director tècnic del CENER recorda la problemàtica que suposa la utilització de matèries que actualment formen part del mercat alimentari. En aquest sentit, considera que el futur passa pels biocombustibles de segona generació, que són aquells que s'obtenen sense utilitzar plantacions alimentàries.
AdjuntMida
Image icon [ notícies publicades ]20.95 KB
Image icon Fotos: JOAN CANELA.98.75 KB

Relacionats

Butlletí