15/06/2007 - 00:00
Que el clima del planeta canvia per causa de les activitats humanes és una evidència que estudis molt diversos han demostrat. La incògnita que encara hi ha oberta, però, és quina magnitud assolirà. "Necessitem estudis més complexos que els que tenim actualment per preveure què pot succeir en el futur", va explicar el científic Josep E. Llebot en la conferència de clausura del cicle "Les cares de la nostra ciència" que ha organitzat l'Ajuntament de Barcelona al Palau Robert des del mes de gener passat.
Josep E. Llebot és catedràtic en matèria condensada a la UAB i ha estat assessor científic d'organismes locals, nacionals i internacionals. Els organitzadors del cicle l'havien convidat perquè expliqués les diferents maneres amb què s'aborda actualment el canvi climàtic.
Davant de la volada que ha agafat tant als mitjans de comunicació com en converses de carrer el canvi climàtic que els científics ens han alertat que viurem els propers anys, i de la percepció generalitzada que hem tingut de viure un hivern més càlid que els habituals, Llebot va començar preguntant-se si les temperatures d'aquests darrers mesos han estat anòmales. És a dir, si han estat extrordinàris o si, per contra, ja havíem viscut hiverns similars. El mateix ponent va explicar que ja hem viscut moltes altres vegades situacions climatològiques com la d'enguany. El que és rellevant, però, és que si estudiem l'evolució climàtica dels darrers decennis, veiem que aquests hiverns temperats són cada vegada més habituals
"No es pot negar que la terra s'escalfa, que les glaceres estan en retrocés", va reconèixer Llebot, però també va advertir que la pluja no ha canviat de manera homogènia. "El clima és un gran embolic, el funcionament de l'atmosfera és molt complex", va continuar, i si bé sabem que hi ha canvis, no en podem avaluar amb exactitud l'evolució que tindran. Per això caldria, va explicar el científic, eines tecnològiques més potents.
La història de les investigacions del canvi
Al llarg de la conferència, el catedràtic va repassar els investigadors que durant els últims 100 anys llargs han estudiat els canvis en el clima de la Terra provocats per l'augment del CO2 o per l'emissió d'altres gasos contaminants a l'atmosfera.
Alguns dels noms que va destacar pel paper significatiu que han tingut en aquest camp són:
-Charles Kavid Keeling: el 1958 va proposar de mesurar el percentatge de diòxid de carboni a l'atmosfera) -el professor català J. Peñuelas: va analitzar les dades que un mestre de Cardedeu havia estat recollint durant 50 anys sobre els canvis que experimentaven arbres i plantes; les conclusions de l'estudi han coincidit amb d'altres efectuats en altres racons del planeta) -Hans Suess: els anys 50 va demostrar a través del carboni 14 que l'augment de CO2 en l'atmosfera és d'origen fòssil, per culpa dels humans.Què podem fer? La certesa que el canvi climàtic està en marxa no ens pot deixar aturats, sinó que hi ha diverses accions que podem fer per reduir la magnitud dels canvis. El professor Llebot va assenyalar que podem actuar en dues direccions:
-a nivell individual podem gestionar les nostres activitats de manera ambientalment adequada, per exemple estalviant aigua o energia. - a nivell col·lectiu, el recent informe Stern ha fet una anàlisi econòmic que explica que el costos per estabilitzar el clima serien importants (d'un 1% del PIB anual mundial), però assumibles, sobretot tenint en tocmpte que els costos que suposaria no actuar serien encara més elevats (d'entre un 5 i un 20% del PIB anual mundial).Les principals mesures proposades per l'informe Stern: posar preu a les emissions de CO2 mitjançant impostos i el comerç d'emissions, donar suport a la innovació i a les tecnologies baixes en consum de carboni i millorar l'eficiència energètica i les accions individuals de la ciutadania. Josep E. Llebot va explicar quetambé hi ha altres propostes, algunes de més descabellades com invents d'enginyeria climàtica, i fins i tot d'altres que proposen de potenciar l'energia nuclear.
