26/10/2006 - 00:00
En l'edició de 2006 del seu Informe Planeta Viu (de periodicitat bianual) que l'organització conservacionista WWF/Adena va presentar ahir en Beijing, Xina, es fa palesa que els ecosistemes del món s'estan degradant a una velocitat sense precedents en la història humana.
Mentre els recursos i els serveis ecològics han disminuït d'un 30% entre 1970 i 2003, el consum d'aquests béns i serveis per part de la humanitat supera actualment en un 25% la capacitat que té el planeta de renovar-los cada any. Per la seva banda, en els últims 31 anys, els ciutadans de l'estat espanyol, apunta l'informe, 'han augmentar d'un 97% la seva pressió sobre el medi natural'.
L'informe afirma que, projectant les tendències actuals, per a l'any 2050 la humanitat farà servir dues vegades el valor dels recursos naturals del planeta, en cas que aquests recursos segueixin existint. També confirma la tendència de pèrdua de la biodiversitat, esmentada en els anteriors informes 'Planeta Viu'.
De fet, els recursos ja s'estan reduint dràsticament. L'informe demostra que les poblacions d'espècies de vertebrats han disminuït aproximadament en un terç durant els 33 anys que van de 1970 a 2003. Al mateix temps, la petjada ecològica de la humanitat (la demanda de la humanitat sobre la naturalesa) ha augmentat fins a tal punt, que la Terra és incapaç de mantenir la regeneració.
Segons Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF/Adena: 'La diferència entre el consum excessiu i el que la Terra pot produir anualment produeix un dèficit ecològic pel qual estem destruint el capital natural en comptes d'utilitzar solament els 'interessos' que produeix el planeta cada any. Les conseqüències són predictibles i greus'.
L'Informe 'Planeta Viu' 2006 desenvolupa dos indicadors. El primer, l'Índex Planeta Viu, mesura la biodiversitat, tot basant-se en tendències de més de 3.600 poblacions de 1.300 espècies de vertebrats de tot el món. En total, s'han analitzat les dades de 695 espècies terrestres, 344 espècies d'aigua dolça, i 274 espècies marines. Les espècies terrestres han disminuït d'un 31%, les espècies d'aigua dolça d'un 28% i les espècies marines d'un 27%. En conjunt, l'Índex de l'estat del planeta va disminuir d'un 30%.
El segon índex, la Petjada Ecològica, mesura l'impacte de la demanda de la humanitat sobre la biosfera. Entre 1970 i 2003 la petjada ecològica de la humanitat s'ha triplicat. L'Informe demostra que la nostra petjada va excedir la biocapacitat d'un 25% en 2003, mentre que en l'informe anterior (basat en dades de l'any 2001), aquesta xifra era d'un 21%. La petjada del diòxid de carboni, per a l'ús de combustibles fòssils, va ser la de creixement més ràpid, ja que va augmentar en més de nou vegades de 1961 a 2003.
Els països que posseeixen la petjada més gran en hectàrees per persona són: els Unió dels Emirats Àrabs, Estats Units, Finlàndia, Canadà, Kuwait, Austràlia, Estònia, Suècia, Nova Zelanda i Noruega. Xina se situa a la meitat dels rangs mundials, amb el nombre 69, però la seva creixent economia i ràpid desenvolupament juguen un paper clau en el món i en el seu camí cap a la sostenibilitat.
L'estat espanyol se situa en el lloc nombre 15. Entre 1975 i 2003 els ecosistemes de l'estat han perdut d'un 4% de la seva capacitat ecològica. Simultàniament, durant els últims 31 anys la pressió que s'exerceix sobre aquests sistemes (el consum) va créixer d'un 97%. Actualment, es consumeix d'un 211,7% més del que la nostra naturalesa pot produir i assimilar (en forma de residus).
