19/11/2006 - 00:00
El 14 de novembre de 2001 els líders mundials van firmar la Declaració de Doha, que anteposava la salut de les persones als beneficis econòmics. Cinc anys després, a les persones més pobres dels països en desenvolupament encara se'ls nega l'accés a medicaments barats que poden salvar les seves vides.
El document "Patents contra pacients: Cinc anys després de la Declaració de Doha", fet públic avui per Oxfam Internacional, Intermón Oxfam, afirma que els països rics fan molt poc, o res, per complir les seves obligacions. En alguns casos, afebleixen de forma conscient l'abast de l'acord.
En la declaració s'afirma que els països en desenvolupament poden anteposar les garanties de salut pública a les regles de propietat intel'lectual de l'Organització Mundial del Comerç (conegudes com ADPIC, Acords sobre drets de propietat intel'lectual relacionats amb el comerç) amb l'objectiu d'assegurar l'accés a medicaments genèrics més barats. Aquests medicaments representen la forma més eficaç per mantenir uns preus assequibles, assegura l'informe.
"Els països rics han traït l'esperit de la Declaració de Doha 'afirma Ariane Arpa, directora general d'Intermón Oxfam'. La declaració contempla les mesures adequades, però exigeix voluntat política per posar-les en marxa. I els països rics no la tenen. Anem cap enrere, i hi ha gent que pateix i mor innecessàriament".
Des del 2001 la situació ha empitjorat per a les persones malaltes als països en desenvolupament:
> Més de 4 milions de persones es van encomanar de la SIDA el 2005.
> El càncer, considerat com un "problema de rics", està augmentant a la població dels països en desenvolupament a un ritme que fa preveure que es dupliqui el nombre de malalts l'any 2020, un 60% dels quals viuran en països en desenvolupament.
> El nombre de malalts de diabetis ha crescut de 30 a 230 milions de persones en els últims 20 anys, la major part dels quals viu als països pobres.
L'Organització Mundial de la Salut assegura que el 74% dels medicaments per combatre la SIDA estan controlades per monopolis, que el 77% dels africans no tenen accés a un tractament i que el 30% de la població mundial segueix sense rebre medicaments de forma regular.
Hi ha moltes raons per explicar aquesta situació, però la més important és que els països rics, especialment els Estats Units, assetgen els països en desenvolupament perquè acceptin regles més estrictes sobre propietat intel'lectual, que permetin a les empreses farmacèutiques preservar els seus monopolis. Això redueix la competència dels medicaments genèrics i manté els preus molt alts.
"Les estadístiques mundials de salut són descoratjadores, i tot i així els Estats Units continuen negociant acords comercials amb regles cada cop més dures que limiten als països l'ús de les garanties sanitàries. De ser aplicats, aquests acords obligaran a Colòmbia a pagar 940 milions de dòlars més cada any fins al 2020 per cobrir els costos dels medicaments, fet que afectarà sis milions de pacients. Una cosa similar passarà al Perú, on els preus dels medicaments poden incrementar-se un 100% en 10 anys i un 162% en 18 anys", afirma Gonzalo Fanjul, responsable d'investigació d'Intermón Oxfam
Altres països rics, especialment els de la Unió Europea, s'han mostrat passius davant l'estratègia dels EEUU. Les companyies farmacèutiques han anat fins i tot més enllà, desafiant directament els països com l'Índia i les Filipines que han tractat d'utilitzar les garanties sanitàries que contempla la regulació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
Responsabilitat de les farmacèutiques
El 2005, diverses associacions de malalts de càncer a l'Índia van utilitzar les lleis nacionals de propietat intel'lectual per frenar l'intent de la companyia suïssa Novartis de patentar el seu anticancerigen Glivec. Aquesta acció va permetre a les empreses índies seguir produint un medicament genèric que costa 2.700 dòlars per pacient i any, enfront de la versió de Novartis que ronda els 27.000 dòlars per pacient i any.
Tot i així, Novartis ha apel'lat recentment la decisió dels tribunals, desafiant el dret de l'Índia a interpretar els acords ADPIC per protegir la seva salut pública. Si Novartis triomfa en el seu afany, podria posar en perill la indústria de genèrics d'aquell país. Índia és el major exportador de medicaments genèrics del món, un 67% dels quals els ven a països en vies de desenvolupament.
"Novartis ha assegurat a Oxfam Internacional que no existeix mercat per a Glivec a l'Índia i que si ha desafiat a les autoritats és perquè el país arrengleri les seves lleis de propietat intel'lectual amb els ADPIC. Tot i així, l'Índia només vol utilitzar una flexibilitat reconeguda per l'ADPIC i Novartis tracta d'impedir l'exercici d'aquest dret", diu Fanjul.
Mentrestant, a Filipines, el govern ha fet anàlisi i ha aprovat una versió genèrica de Novarsc, un medicament per al cor que en aquests moments està patentat per la companyia nord-americana Pfizer. Les autoritats volen assegurar una versió barata de Novarsc, que costi un 90% menys, i que estigui en el mercat tan bon punt acabi la patent, que expira el juny del 2007.
Oxfam Internacional considera que l'acció del Govern és congruent amb les regles ADPIC i amb les lleis de propietat intel'lectual filipines. Tot i això, Pfizer ha demandat al Govern d'aquest país. Si guanya, limitarà la capacitat governamental d'accedir a medicaments més barats i d'aplicar les garanties ADPIC.
"Els països en desenvolupament tenen la obligació d'utilitzar totes les mesures que protegeixen la seva salut pública, però quan tracten de fer-ho s'enfronten a una gran pressió", afirma Fanjul.
Perquè la Declaració de Doha funcioni, Oxfam demana:
> Que la OMC revisi l'impacte del ADPIC per assegurar que tots els països poden protegir els seus sistemes públics de salut.
> Que EEUU deixi de pressionar els països pobres perquè adoptin criteris més estrictes sobre propietat intel·lectual, especialment en les negociacions d'acords de lliure comerç.
> Que la UE no busqui mesures ADPIC-plus dins dels Acords d'Associació Econòmica i que doni espai polític als països per aplicar les flexibilitats reconegudes per l'ADPIC.
> Que els països rics donin suport polític i tècnic als països en desenvolupament per utilitzar les garanties ADPIC i assegurar l'accés a medicaments barats.
> Que els països en desenvolupament implementin les garanties sanitàries.
> Que es posi fi a les demandes presentades per Novartis i Pfizer contra els països en desenvolupament.
"Els països rics han de complir els seus compromisos i deixar de soscavar la Declaració de Doha amb accions que únicament els beneficien a ells. Ara, més que mai, necessitem un sistema comercial global que anteposi la salut als beneficis econòmics i que asseguri medicaments barats per a tots", conclou Fanjul.
Font: INTERMON/OXFAM
