Els Països Catalans, entre els més vulnerables al canvi climàtic

Poques pluges... i, paradoxalment, més aiguats; sequera i augment de temperatures i en conseqüència més vulnerabilitat davant dels incendis forestals. Aquestes són algunes de les inquietants previsions per al sud d'Europa de les Nacions Unides per a les pròximes dècades. Els Països Catalans són, així, protagonistes involuntaris del segon informe del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) (més informació, aquí, òrgan científic de l'ONU, i que revela que el sud d'Europa i la Mediterrània en general són una de les àrees del planeta més vulnerables als efectes del sobreescalfament de la terra. Les previsions del grup de científics, que es van fer públiques fa unes setmanes, però que aquest passat divendres van tornar a l'actualitat amb la presentació d'un nou grup de dades, revelen que el canvi climàtic accentuarà les diferències entre el nord i el sud d'Europa. Aquí és on les precipitacions es reduiran, fet que podria posar en perill ecosistemes com el Pirineu, i posar en perill els deltes. El nivell del mar pujarà mig metre i la línia de costa retrocedirà de 20 a 40 metres, i farà que moltes platges desapareguin. A Catalunya, les temperatures només augmentaran de dos a quatre graus, fet que contrasta amb l'augment de quatre a vuit graus previst per alguns territoris de la Península, especialment al centre i a l'oest. Les pluges disminuiran, però no tant com a Andalusia on, per exemple, es creu que podria ploure un 40% menys. La falta de neu afectarà el turisme d'hivern, però en canvi el de platja pot veure augmentada la temporada. A més, l'accentuació de l'erosió costanera afectarà a les infraestructures, fonamentalment portuàries, especialment a les illes Balears. Pel que fa als fenòmens meteorològics, la pèrdua de recursos hídrics serà més intensa a causa de una reducció de les precipitacions: al sud, el cabal dels rius pot baixar fins al 80% a l'estiu, i el potencial hidroelèctric disminuir fins a la meitat. Això provocarà greus danys en els cultius de zones semiárides o seques, cas del cultiu d'oliveres o vinyes. Entre els ecosistemes més vulnerables, la flora i la fauna mediterrània experimentaran els impactes més severs, amb canvis morfològics i genètics en algunes espècies animals.