03/10/2006 - 00:00
L'edifici de Can Serra de la Diputació de Barcelona ha estat el marc escollit per presentar públicament l'ordenança-tipus sobre estalvi de l'aigua. L'objectiu essencial és oferir als governs locals un model normatiu adaptable a les particularitats i necessitats de cada municipi, que permeti regular l'estalvi, la reutilització i, en general, les bones pràctiques en el consum d'aigua.
La presidenta de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Núria Buenaventura, ha dit que 'la qüestió de l'aigua fa temps que preocupa a les administracions però també a la ciutadania' i ha recordat que 'la nova ordenança s'ha fet des del primer moment amb la col·laboració de la Generalitat' al mateix temps subratllava que 'no hauria estat possible aconseguir-la sense la tasca dels integrants del grup de treball de Nova Cultura de l'Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat'
El grup ha comptat amb la col:laboració dels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Granollers, La Pobla de Claramunt, Reus, Sant Boi, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló, Torredambarra, així com dels serveis jurídics de la Diputació de Barcelona i de la Fundación Ecología y Desarrollo.
.
Per la seva banda, la secretària general del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Genoveva Català, ha coincidit amb Núria Buenaventura en considerar l'ordenança com 'un instrument' i ha afegit que amb aquesta nova eina 'es resol un problema per als ajuntaments més petits que de vegades tenen recursos limitats per abordar aquest tipus de qüestions'.
Català ha dit també que 'és molt important en el tema de l'aigua comptar amb l'aliança del món local per la seva capacitat d'influència entre els ciutadans i de canalitzar la participació'. La secretària general del Departament ha fet èmfasi en la ciutadania i ha apuntat que 'la sequera que vam patir no la volíem però al final ha tingut la virtut d'estimular el debat sobre l'aigua al carrer'. Ha tancat la seva intervenció destacant el caire transversal de la problemàtica de l'aigua i la necessitat d'abordar l'ús en l'àmbit agrícola en la propera legislatura.
Reduir i reutilitzar
Jaume Armenteres, alcalde de la Pobla de Claramunt i Daniel Pi, regidor de medi ambient de Reus han detallat les principals característiques de l'ordenança-tipus. Les motivacions de fons per portar a terme aquesta iniciativa són: la creació d'un ambient favorable a un canvi en l'enfocament del tema de l'aigua en els darrers anys, com s'ha demostrat en les mobilitzacions contra el transvassament de l'Ebre o en les reaccions davant la sequera i les inundacions. Un canvi que, en el marc juridico-polític, ve avalat per la Directiva Marc Europea i per la nova orientació que els governs català i espanyol han donat en passar d'una política d'oferta a una de gestió de la demanda i contenció de consum.
La filosofia de l'ordenança-tipus es resumeix, segons Jaume Armenteres, d'aquesta forma: 'Vetllar per l'estalvi i per l'ús racional i eficient de l'aigua, com a bé escàs que és, de manera que a cada activitat se li destini la quantitat i qualitat d'aigua que requereixi'. Per portar a la pràctica aquesta filosfia cal emprendre cinc grups d'actuacions. Primer, la comptabilitat. Cal conèixer exactament la quantitat que s'introdueix a la xarxa i per fer-ho cal generalitzar l'ús de comptadors. Segon, gestionar la distribució de manera que es redueixin les pèrdues -xifrades actualment a Catalunya en un 26% de mitjana- Tercer, fer servir l'última teconologia per reduir el consum. Quart, crear unes tarifes que afavoreixin l'estalvi. I cinquè, incorporar a la normativa urbanística i deconstrucció mesures que vagin en la mateixa direcció enunciada en els punts anteriors.
Genèricament, l'ordenança tipus estableix uns àmbits d'aplicació diferenciats per tipologies d'habitatge -plurifamiliars i unifamiliars- d'una banda, i hotels i edificis d'usos diversos, de l'altra. En funció de cada cas es proposen mesures que tenen en comú el fet de promoure els sistemes d'estalvi i especialment de reutilització d'aigües pluvials, aigües grises i de piscines. També es parla dels sistemes d'estalvi en el reg de jardins, dipòsits de regulació i refrigeració. Igualment s'estableixen mecanismes de d'utilització i manteniment tècnic d'instal·lacions i un sistema de sancions per incompliments i infraccions.
El perquè de la gestió de la demanda
La presentació de l'ordenança tipus s'ha complementat amb una breu conferència de Jordi Molist, tècnic de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua que ha transmès de manera clara a l'auditori el sentit que té avui gestionar la demanda. Ho ha fet amb la següent afirmació: 'la nostra demanda s'acosta als recursos i aquests recursos són inestables'. Molist ha fet una reflexió sobre la recent sequera de l'any 2005 tot assenyalant que 'les restriccions dràstiques no van arribar perquè partíem d'una situació de reserves excepcionalment bona'.
De cara al futur, cal tenir en compte algunes consideracions. D'entrada el consum català per habitant i dia se situa en els 140 litres. Es un consum menor per exemple que el de França o Itàlia i també és veritat que s'ha aconseguit moderar el seu creixement. Molist ha mostrat un gràfic en què efectivament el consum d'aigua és el més baix en relació a altres béns i serveis. Ara bé, dit tot això, l'augment de població en els propers 20 anys ens situa en més de 8 milions d'habitants amb un lògic increment del parc d'habitatges. Es dispararà en aquest escenari el consum d'aigua en el seu conjunt? Molist ha sostingut la tesi que, fins i tot complint-se aquestes tendències, es podran compensar amb mesures de gestió de la demanda.
La responsabilitat és doble: dels ciutadans, pel que fa al consum, i de les administracions que hauran de fer normes adequades, gestionar correctament les xarxes, establir ordenances d'edificació i portar a terme una planificació urbanística de cara a racionalitzar l'ús d'un bé que en els darrers temps es comença a valorar en la seva justa mesura.
