04/04/2006 - 00:00
La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha emès un comunicat en el qual recorda que les orenetes no porten la influença aviària. No se n'ha donat cap cas al món, ni en aquest grup d'espècies ni en espècies semblants o properes, recalquen els tècnics. 'Tot i que aquests ocells puguin fer niu en corrals o granges a Catalunya, no hi ha cap risc de transmissió de la malaltia.'
El Departament ha detectat en els darrers dies certa preocupació de particulars i ajuntaments per una possible transmissió de la grip aviària, associada a l'arribada a casa nostra de les orenetes, després del seu període d'hivernació al sud del Sàhara. Les primeres ja es van començar a veure a finals de febrer, tot i que el gruix de la població està arribant aquesta segona quinzena de març.
Totes les orenetes són espècies protegides per la llei pel seu paper beneficiós en el control de plagues i insectes, com a àvides insectívores que són. Els seus nius, com tots els de les espècies protegides, no es poden destruir, tot i que no estiguin ocupats. Per tant, és necessària una autorització, que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per retirar-ne els nius, encara que les orenetes no estiguin criant. Únicament es donen autoritzacions d'aquest tipus quan es fan obres de rehabilitació (en aquest cas, només s'autoritza retirar els nius fora de l'època de cria i s'obliga a mantenir les condicions favorables perquè després de les obres les orenetes puguin tornar a fer-hi els nius), per enderrocs inevitables (construccions en risc d'enrunament) o per situacions sanitàries molt clares.
Les orenetes de Catalunya
A Catalunya hi viuen cinc espècies d'orenetes i tres de falciots, que es distribueixen per amplis sectors del país, amb la següent població, segons el darrer atlas dels ocells publicat:
> Oreneta vulgar, Hirundo rustica (185.635-269.024 p)
> Oreneta cuablanca, Delichon urbica (137.129-204.510 p)
> Oreneta de ribera, Riparia riparia (2.724-4.518 p)
> Oreneta cua-rogenca, Hirundo daurica (217-316 p)
> Roquerol, Ptyonoprogne rupestris (17.005-23.941 p)
> Falciot comú, Apus apus (203.557-288.977 p)
> Falciot pàl·lid, Apus pallidus (1.284-2.765 p)
> Ballester, Apus melba (9.697-17.956 p)
De tots aquestes espècies, només el roquerol (Ptyonoprogne rupestris) hi viu tot l'any, bàsicament en zones de rocam interior on fa el niu, però també en poblacions del Pirineu i el Prepirineu. La resta d'espècies, amb l'excepció d'algun falciot pàl·lid que pugui hivernar ocasionalment, són clars anunciadors de l'arribada de la primavera i vénen a niar a casa nostra.
