Els experts busquen la manera de millorar la qualitat paisatgística

Vuitanta gestors i experts en urbanisme es van reunir divendres, 27 de setembre, a Olot per participar en un seminari sobre la 'Incorporació del paisatge en els planejaments urbanístics de Catalunya'. Es va parlar de paisatge, doncs, però no com una cosa casual, que no se sap gaire d'on ve, sinó com el que és, un instrument de transmissió de cultura, un bé, en definitiva, sobre el qual cal prendre consciència, un bé que cal protegir, tot incorporant-lo en els plantejaments urbanístics. Per fer-ho, al llarg de la jornada es van anar apuntant les circumstàncies que han portat l'actual degradació 'fruit de l'especulació, la pressió dels cotxes, la mala gestió'- i es van suggerir algunes accions de millora, com la reivindicació d'una llei específica. També es van tractar les experiències d'altres municipis, amb l'objectiu de definir una mena de catàleg improvisat de bones pràctiques paisatgístiques. El seminari, organitzat per la Fundació d'Estudis Superiors, el va inaugurar amb una ponència el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, Joan Nogué.

En la ponència, segons informen Irene Martín i Anna Pagés, Nogué va defensar una llei del paisatge com a tal, i que s'inspiri en la filosofia de la Convenció Europea del Paisatge signada a Florència l'octubre del 2000 i promoguda pel Consell d'Europa. Nogué va lamentar el fet que la llei d'urbanisme aprovada abans de l'estiu parteix d'una visió no global del paisatge i això, en el seu entendre, és un factor preocupant, ja que n'acaba sortint un territori dispers, 'un paisatge en forma de taques d'oli, de singularitats'' Tot i que Nogué va reconèixer que mitjançant el desenvolupament del reglament de la llei 'a hores d'ara, encara pendent- es podrien corregir algunes coses, el catedràtic va insistir en la necessitat d'assolir una planificació territorial global, a través, va dir, de les unitats de paisatge. El paisatge, doncs, no hi entén, de límits municipals.

Nogué, però, no és optimista. 'El paisatge està evolucionant cap a un paisatge insensible, estandaritzat i amb una falta de continuïtat històrica'. El paisatge ha millorat, va reconèixer el catedràtic, 'però ho ha fet només en un percentatge molt petit comparant-ho amb tot el territori que ha empitjorat'.

Al Seminari de divendres es van analitzar i debatre els plans generals d'Olot, Torroella de Montgrí, Lleida i Torrelles de Llobregat; el pla especial de Gallecs de Mollet, i el de Sabadell; les normes subsidiàries de Cassà de la Selva; i la modificació del pla general metropolità a l'àmbit de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès. Tots aquests instruments de planificació han estat considerats models des del punt de vista de les noves normatives, que prenen en consideració el paisatge com un element més d'aquests plans. Els organitzadors d'aquest seminari mantenen, segons informava El Punt, que, ara, és un moment clau per canalitzar totes les iniciatives que s'han posat en marxa per fer efectiva l'adhesió del Parlament de Catalunya -va ser el Primer de fer-ho a tot Europa- a la Carta Europea del Paisatge. Segons ells, el territori té una pressió urbanística i d'infraestructures desmesurada.