Els especialistes alerten de la relació del canvi climàtic amb malalties noves o reemergents

Durant tres dies s'han reunit al CosmoCaixa de Barcelona científics vinguts d'universitats i centres de recerca de diversos punts d'Europa i dels Estats Units. Xavier Rodó, director del Laboratori de Recerca del Clima del Parc Tecnològic de Barcelona i director científic de les jornades, ha explicat que les jornades 'han estat una iniciativa pionera a Europa (als EUA ja fa anys que es treballa en aquesta línia) d'ajuntar investigadors provinents de dos àmbits diferents: climatòlegs i ambientòlegs'. I és que davant de la constatació del canvi climàtic i les repercussions que té en l'evolució d'algunes epidèmies, Rodó considera que aquests especialistes han de treballar coordinadament: 'Necessitem formar investigadors en aquest sentit disciplinari transversal. I per aconseguir-ho cal major finançament. Al nostre país estem molt endarrerits en aquest aspecte'. D'entre els ponents, molts noms rellevants. Xavier Rodó explica satisfet que la major part dels que han participat a les jornades del CosmoCaixa estan entre els cinc millors del món dins de la seva especialitat. Les jornades s'han dividit en tres blocs: l'anàlisi concret de l'evolució d'algunes malalties i els models per estudiar-les; la relació entre l'extensió d'algunes epidèmies i el clima, i els models d'estudi del canvi climàtic. Edpidèmies i la seva relació amb el canvi climàtic Les principals malalties que s'han abordat han estat el Marburg, l'Èbola, la grip, la malària i les infeccions virals agudes. Una de les participants a la trobada, Lisa Hensley (del US Army Research Institute of Infectious Diseases), és una de les especialistes mundials més importants en dues malalties devastadores: l'Èbola i el Marburg. Hensley va explicar la situació de l'estudi d'aquestes dues patologies Durant les jornades també s'ha volgut fer una atenció especial a l'extensió de malalties entre la fauna per culpa del canvi climàtic i dels grans fluxes migratoris entre tots els continents. D'una banda, Philip Mellor (de l'Institute for Animal Health, del Regne Unit) va alertar que el virus de la llengua blava que afecta les ovelles està començant a colonitzar el continent europeu. Ho revelen les dades: aquest any 2006 ja se n'han detectat casos a Catalunya, i ja hi ha comptabilitzats 1.300.000 caps de bestiar morts als països mediterranis per culpa d'aquesta epidèmia. D'una altra banda, Francisco Doblas (de l'European Center for Medium Range Forecastin, del Regne Unit) va assenyalar que l'estudi de la proliferació d'algunes malalties entre animals de l'Àrtic mostra d'una manera molt clara les evidències i conseqüències del canvi climàtic. Els darrers anys algunes malalties eradicades a casa nostra han tornat a aparèixer. Tot i això, Xavier Rodó assegura que no és provable que es propaguin: 'Que n'apareguin casos no implica que es converteixin en epidèmies'. A la Unió Europea disposem de prou recursos i la població no s'ha d'alarmar. Però Rodó sí que considera que hem d'estar alerta del que passi al Magreb, ja que estem a la mateixa zona geogràfica i als països del sud del Mediterrani no tenen la mateixa capacitat que nosaltres per fer front a les malalties reemergents. Durant la trobada, alguns dels participants també han destacat que el motiu d'extensió de malalties que ens pensàvem que no tornarien no és només el canvi climàtic. També s'explica per els forts moviments migratoris existents, la resistència a algunes medicacions i les polítiques sanitàries. Discrepàncies sobre models i recursos L'alt nivell dels participants i la diversitat de disciplines de les quals provenien ha mostrat la diversitat d'opinions sobre alguns dels aspectes que s'han abordat. El debat que es va generar en la darrera sessió de les jornades va evidenciar la necessitat de continuar compartint coneixements i punts de vista entre els diversos investigadors que treballen en el camp de la climatologia i l'epidemiologia. Va generar una especial controvèrsia les diverses maneres sobre les quals abordar les incerteses en les previsions climàtiques, i és que alguns dels assistents van defensar que l'aproximació probabilística és útil, però cal ser més estrictes en el model epidèmic. La discussió també va girar a l'entorn de quines són les millors sèries de dades per fer servir en els estudis epidemiològics i de les limitacions existents per fer prospectives de futur. En el que van coincidir la majoria de participants és que calen més recursos per a la investigació, sobretot a l'hemisferi sud. Aquesta part del nostre planeta és un dels llocs on s'estan produint d'una manera més extrema la major part dels fenòmens estudiats durant les jornades, però d'on és més difícil obtenir-ne dades. La importància d'obtenir dades de l'evolució de les epidèmies i de la seva relació amb el canvi climàtic s'explica perquè el seu estudi pot ajudar a preveure què passarà en el futur i, d'aquesta manera, la comunitat científica i els governs poden anticipar-s'hi. El lloc on invertir els recursos, però, també van generar diversitat d'opinions. Si bé és important que s'investigui per trobar noves vacunes (com fa, per exemple, la fundació de Bill Gates), alguns ponents qüestionaven la viabilitat de crear una vacuna amb un gran cost econòmic que els països que pateixen més la malaltia no poden costejar. En canvi, proposaven de finançar més línies d'investigació epidemiològiques de com es propaga una malaltia, ja que això provocaria una major disminució de les morts. La concentració de tant de coneixement en una sola sala, el nivell de les intervencions i dels debats i l'assistència d'estudiants d'altres països ha generat una gran satisfacció en els organitzadors. Tot i celebrar l'interès que ha generat a l'estranger el contingut de les jornades, Xavier Rodó lamenta la poca assistència d'estudiants catalans: 'Esperava més estudiants d'aquí. Això ha estat una llàstima. Potser encara no està prou madura la nostra societat per aquestes iniciatives, tot i que el debat sobre el canvi climàtic està al carrer'.