12/09/2006 - 00:00
Notícia extreta de La Malla.
Viu o de plàstic? Ja fa uns quants hiverns que a les tradicionals paradetes de decoració nadalenca hi conviuen avets naturals i còpies de plàstic. El debat s'obre habitualment quan ja hem omplert el pap i les festes arriben a la seva fi. És l'hora de guardar els adornaments, i per a la majoria de desfer-se de l'arbre. Aquest any, però, les entitats ecologistes han decidit avançar-se al tió i llançar diferents missatges sobre l'ús d'avets vius a les llars. Mentre uns censuren el "sacrifici" de milions d'arbres, els altres els defensen enfront dels artificials perquè aquests són "més contaminants".
El debat divideix les entitats de defensa de la natura. Ecologistes en Acció, per exemple, aposta per la decoració artificial. L'entitat censura el "sacrifici" de milions d'exemplars cultivats en vivers i recorden que les possibilitats de supervivència després de les festes són molt escasses. Tot i que es replantin, els avets són una espècia autòctona dels països del nord d'Europa que no s'adapta bé als ecosistemes mediterranis.
Per aquest motiu, rebutgen la venda massiva d'arbres com a "objectes d'usar i llençar" -dels quals només se'n recuperen "un de cada mil" exemplars-, i proposen campanyes de recollida més sostenibles que les actuals, en què la majoria d'arbres que arriben al viver novament ja estan morts.
En una posició del tot contrària hi ha l'organització WWF-Adena, que des del seu Programa de Boscos defensa la utilització d'avets criats en vivers per davant dels arbres artificials. Tot i reconèixer la poca efectivitat de les iniciatives de recuperació, defensen els exemplars vius perquè els fets de plàstics "generen diòxid de carboni" durant la seva fabricació.
L'altra gran diferència, diuen, es troba en el moment de reciclar-los. Uns, els artificials, es converteixen en un residu "molt contaminant". Els naturals, en canvi, són un desfet "totalment biodegradable".
País productor
Els vivers de la Selva, Osona, la Garrotxa i el Ripollès concentren la meitat de la producció d'arbres de Nadal de tot l'Estat. Se'n venen al voltant d'un milió cada any, sobretot de l'espècie picea excelsa, ja que té el cicle productiu més curt i pot guanyar un parell d'anys d'avantatge a les altres espècies. Això fa que sigui el més barat.
El cultiu de l'avet com a element ornamental aplega a Catalunya un centenar de productors, associats des de la dècada dels 90. En aquella època es va produir un flux migratori des dels masos als nuclis de població (Sant Hilari Sacalm, Espinelves,etc). Com a conseqüència, alguns cultius -camps de patates i blat- van perdre rendibilitat. Una manera d'aprofitar aquests terrenys agrícoles va ser plantar-hi avets de Nadal.
Des dels vivers es reconeix que la majoria d'avets que es venen no estan preparats per viure més enllà de l'època nadalenca, ja que es comercialitzen tallats o amb l'arrel nua. Això sí, recorden que són un recurs renovable: durant el seu creixement produeixen oxigen i fixen CO2, i el seu residu orgànic és biodegradable.
