Els ecologistes diuen que la futura llei de Pesca no protegirà prou la biodiversitat

Fins a dotze organitzacions ecologistes i de defensa del territori han elaborat un manifest comú per denunciar la situació alarmant de deteriorament que pateixen els ecosistemes marins catalans. La presentació del manifest coincideix amb el període d'esmenes a l'avantprojecte de llei de Pesca i Acció Marítima, que consideren que no garanteix la protecció de la biodiversitat marina. 'Hem impulsat aquest manifest per alertar de la gravíssima situació de la biodiversitat marina a Catalunya i al Mediterrani en general', va explicar Francesc Giró, director d'Acciónatura -l'entitat que ha tingut la inciativa d'elaborar el manifest-, durant la presentació d'aquesta iniciativa al Col·legi de Periodistes de Catalunya el dimecres 26. I va fer un paral·lelisme cinèfil per il·lustrar la denúncia que fan: 'El fons marí és el far west del nostre país'. Amb aquesta expressió volia expressar que la complexitat administrativa, judicial i competencial sobre aquest medi, juntament amb la diversitat d'usos que s'hi fan, fa molt difícil la seva protecció. És per això que una de les reclamacions dels sotasignants del manifest és que els departaments amb competències sobre pesca i medi ambient coordinin les seves actuacions en defensa de la preservació de la biodiversitat marina. El principal responsable de la situació deteriorada que pateixen tant les aigües catalanes com el Mediterrani en general és la sobreexplotació pesquera, i també la proliferació de ports esportius al llarg de tota la costa. El problema és que no hi ha mesures de control efectiu sobre la pesca, segons va denunciar Francesc Giró: 'A Catalunya només hi ha quatre àrees marines protegides. A més, als 800 quilòmetres de costa catalana, només hi ha 7 inspectors de la Generalitat i 9 del ministeri estatal que fan vigilància'. L'alarma està encesa des de fa temps, ja que en 12 anys les captures de la pesca comercial s'han reduït a la meitat per culpa d'aquesta explotació massiva del fons marí. Poca estona després d'oferir la roda de premsa, les organitzacions que s'han adherit al manifest es reunien amb Jordi Menéndez, director general de Relacions Externes del Departament de la Presidència de la Generalitat, per presentar-li el text. Havien demanat d'entregar-lo al president Montilla, perquè consideren que és un tema transversal de diverses conselleries, i finalment els va rebre Menéndez. Un avantprojecte que no satisfà els ecologistes 'L'avantprojecte de llei de Pesca i Acció Marítima és un intent de l'administració de mostrar que adopta noves iniciatives, però en realitat és més del mateix'. Així de contundent s'ha mostrat Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya, durant la roda de premsa de presentació del manifest. L'avantprojecte de llei es va presentar el passat 31 de juliol i el procés de presentació d'esmenes encara està obert. Entre les principals crítiques que ha fet la delegada de Greenpeace, hi ha que l'avantprojecte no té en compte que la pesca és l'activitat humana que més deteriora els hàbitats marins i que 'no hi ha cap reconeixement que els recursos marins són competència de tothom, per la llei només han d'intervenir en la gestió marina l'administració i el sector pesquer, i s'oblida de la participació de les organitzacions civils'. Una altra de les mancances que Anna Rosa Martínez ha assenyalat que té l'avantprojecte és que no contempla la coordinació entre els departaments de Pesca i Medi Ambient en la gestió dels ecosistemes: 'Assegurar la conservació de la biodiversitat marina és una obligació tant de l'administració pesquera com de l'ambiental'. Algunes organitzacions ja han presentat al'legacions a aquesta iniciativa legislativa durant les últimes setmanes. Martínez ha expressat la seva confiança que malgrat que el processos de respostes a esmenes acostumen a ser lents, rebin resposta. Però s'ha queixat que el dia anterior a la roda de premsa, dimarts 27, es va presentar l'avantprojecte a la mesa sectorial de pesca i que cap de les entitats firmants del manifest (i que treballen habitualment a l'àmbit marí) no hi havia estat convidada. Protecció de les àrees marines Una de les principals propostes que fan els signants del manifest és una protecció eficaç de les àrees marines, ja que són un bon sistema per a la conservació de la biodiversitat. Elena Fusté, portaveu d'Oceana, va explicar a la roda de premsa que la creació d'àrees protegides 'té un efecte irradiador considerable a les àrees del voltant'. A més, va celebrar que si bé fa 15 anys aquesta proposta proteccionista es trobava amb l'oposició frontal dels pescadors, avui en dia aquests mateixos pescadors (per exemple els de Palamós i els del Garraf) demanen la creació d'aquestes zones perquè augmenten la productivitat a les àrees que les voregen. A part de lamentar que encara cal ampliar molt les àrees protegides (al Mediterrani només està protegida l'1% de la superfície marina), Elena Fusté va voler destacar quines són les principals problemàtiques de les àrees de protecció actuals:

-Les particularitats que té el fons marí, com per exemple l'absència de fronteres al mar -Que la cultura referent al mar és purament extractiva, només es contempla per explotar. -Que hi ha una gran complexitat administrativa, jurídica i competencial. -Que els sistemes de protecció estan en els seus inicis. -Que estudiar el fons marí és difícil i costós (només s'han explorat el 5% dels mars i oceans)

Si bé la representant d'Oceana reconeix que tots aquests aspectes han anat millorant, també assegura que encara hi ha mancances molt greus. Fusté no es va voler quedar en les crítiques i va fer diverses propostes adreçades a l'Administració:

-Incrementar el coneixement a través de la recerca, invertint-hi recursos. -Posar remei a la manca de protecció actual. -Creació de noves fórmules de planificació i ordenació de l'espai litoral. -Que l'Estat i la Generalitat compleixin els compromisos adquirits amb la Unió Europea de protegir un 10% dels hàbitats marins. -La inclusió de més espais dins dels Espais Protegits d'Interès Pesquer (nom que ha qualificat com a pervers perquè no contempla el fons marí com un patrimoni de tots), com per exemple:

>canons del cap de Creus >canons de Palamós i Blanes >punta de Tarragona >algunes muntanyes submarines com les de Sitges i del delta de l'Ebre

A la roda de premsa també hi va participat José Luis García, que en nom d'WWF/Adena va explicar la situació concreta en què es troba la tonyina vermella al Mediterrani, que va assegurar que està pràcticament en una situació de col·lapse. García denuncia l'actitud poc decidida de les administracions per protegir aquest peix. Per fer-ho, va dir que caldria la protecció de les àrees marines mediterrànies on anualment es reprodueix. ---- EL MANIFEST (versió abreujada):

Les entitats sotasignants manifesten: > Que en els últims 12 anys les captures de pesca comercial a Catalunya s'han reduït a la meitat. > Que les administracions (a tots els nivells) fins avui han estat incapaces de gestionar de manera efectiva els recursos marins. > Que s'incompleixen les regulacions pesqueres pel que fa a potència de motors, nombre de peces de les arts utilitzades, tipus d'arts utilitzades, talles reglamentàries i zones de pesca. > Que el control i vigilància efectuats són deficients, cosa que s'evidencia amb el baixíssim nombre de mitjans humans i un règim sancionador gens dissuasori. > Que Catalunya sigui l'únic lloc on encara opera el 'rastell de cadenes', mètode prohibit a nivell comunitari perquè és poc selectiu i molt destructiu. > Que la situació de la tonyina vermella al Mediterrani és dramàtica i que és imminent el seu col·lapse. > Que la proliferació de ports esportius facilita la pràctica de la pesca esportiva, cosa que augmenta la pressió als recursos marins. > Que les Àrees Marines Protegides existents són insuficients i no garanteixen la conservació de la biodiversitat marina. El manifest sol·licita: > Que la gestió de la pesca comercial sigui real i efectiva. > Que augmenti el nombre d'inspectors i la realització de sancions realment dissuasòries. >Que la pesca esportiva tingui el mateix tracte que la professional; que es reguli i es controli de manera rigorosa. > Que es reconverteixi el sector pesquer reduint l'esforç efectiu de la pesca comercial a Catalunya. Actuant preferentment sobre la flota industrial i protegint la pesca artesanal. > Que es doni impuls a una cartografia completa de la biodiversitat marina com a eina per a la seva gestió. > Que es dotin de mecanismes de gestió efectius els espais marins inclosos al PEIN i a la Xarxa Natura 2000. > Que s'avanci en l'establiment d'una xarxa d'Àrees Marines Protegides que garanteixi la conservació de la biodiversitat i funcionalitat dels ecosistemes marins. > Que s'imposi un veritable pla de recuperació de la tonyina vermella, d'acord amb les recomanacions científiques. > Que es promogui la recuperació d'espais marins degradats i s'eviti la proliferació de les infraestructures a les costes. > Que es destinin més recursos a la conservació i estudi del medi marí. > Que s'utilitzi la 'custòdia marina' en la gestió dels recursos i el patrimoni marí, amb la participació dels diferents agents socials implicats. > Que es faci complir la normativa en matèria d'etiquetatge i traçabilitat del peix i marisc. > Que les competències en matèria de conservació de la biodiversitat i els hàbitats que té el Departament de Medi Ambient i Habitatge s'estenguin al medi marí. > Que les competències sobre pesca i conservació del medi marí siguin compartides i consensuades pels departaments competents en pesca i medi ambient. El manifest l'han firmat Acciónatura, Greenpeace, WWF/Adena, Oceana, Slow Food, SEO/Birdlife, GOB-Menorca, Nereo, Fundació Mar, Depana, L'OCUC i Sotavent.