Els boscos catalans han crescut un 9% en 10 anys

Hi ha més arbres que fa deu anys, en concret un 30 per cent més, i aquests tenen una salut acceptable. Aquestes són dues de les conclusions positives que es poden extreure del Tercer Inventari Forestal (IFN3), presentat fa uns dies. L'IFN3 tracta de donar resposta a les demandes d'informació tan a nivell dels organismes internacionals competents en matèria de medi ambient com de la societat en general. En un moment en que ja tothom valora i s'interessa tant o més pel paper que tenen els boscos en el cicle del carboni o com a simple marc per desenvolupar tot un seguit d'activitats de lleure, que en les activitats productives tradicionals (fusta, bolets, caça, etc.), es lògic que un inventari forestal nacional aporti informació sobre aquest tipus de qüestions a més d'informar, com sempre s'havia fet sobre el volum de fusta o el nombre de peus. Aquesta és, doncs, la principal novetat de l'IFN3, realitzat per la Direcció General de Conservació de la Natura i del Ministerio de Medio Ambiente, amb la col·laboracó del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF).

En aquest sentit, l'inventari detalla:

- Les existències per a fusta s'aproximen als 118 milions de metres cúbics, que correspondrien a uns mil milions d'arbres de més de 10 centímetres de diàmetre, i a uns 1.600 milions de peus amb menys de 10 centímetres de diàmetre.
- Si tenim en compte que Catalunya té una població de 6.261.999 habitants, a cadascun d'ells li corresponen 2.600 metres quadrats de muntanya arbrada, 19 metres cúbics de fusta, 165 arbres grans i 262 de petits, sense comptar amb els cultius arboris dels parcs urbans ni dels jardins privats.
- Si comparem els resultats d'aquest inventari amb els de l'anterior (IFN2), apreciem que l'espai ocupat per la muntanya arbrada s'ha expandit notablement. Són dades que cal puntualitzar, -així s'explica el ball de xifres entre el 17% i el 9%- considerant que entre tots dos inventaris s'ha millorat sensiblement la cartografia, cosa que ha permès detectar alguns boscos oblidats, i que s'han inclòs en l'acepció d'arbres espècies vegetals que abans eren considerades arbusts, segons recomanacions dels fòrums internacionals. D'aquesta manera, l'augment real de la superfície arbrada ha estat aproximadament del 9 per cent, i no del 17 per cent obtingut inicialment.
- Hi ha hagut un increment de la superfície arbrada del pi blanc (Pinus halepensis), del grup dels roures i de les alzines. També important ha estat el creixement del pi pinyoner (Pinus pinea), més lleuger el de l'alzina surera (Quercus suber), pi roig (Pinus sylvestris), pinassa (Pinus nigra) i pi negre (Pinus uncinata); i ha disminuit el castanyer (Castanea sativa) i el pinastre (Pinus pinaster).
- La meitat dels boscos catalans, que suposen l'11 per cent dels boscos de l'estat, estan formats per dues o més espècies i les més abundants són el pi, l'alzina, el roure i l'alzina surera. L'alzina és l'espècie més freqüent i el faig, el castanyer i l'abet han disminuit la implantació al territori català.
- Pel que fa a la salut, el 71% de l'arbrat català no té lesions i només un 29% està danyat degut, bàsicament, a malalties i plagues. De totes maneres, d'aquests, només un 10% té danys importants.

Les funcions dels boscos
Per analitzar les funcions ecològiques i ambientals dels boscos, que és, recordem, la novetat de l'inventari d'aquest any, s'han hagut d'adaptar els inventaris nacionals, amb la incorporació d'informació quantitativa dels aspectes ecològics essencials en el funcionament dels ecosistemes forestals mitjançant més de 150 indicadors, en la definició i aplicació dels quals ha tingut un paper determinant el CREAF.

A Catalunya, explica Joanjo Ibañez, un dels tècnics del CREAF que ha participat en l'estudi, hi ha un precedent en la inventariació d'aquest tipus de variables, l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya, que es va fer amb una xarxa de mostreig de 10644 parcel·les distribuïdes a l'atzar entre la superfície forestal arbrada de Catalunya.

A més de l'inventari, a Catalunya es disposa d'un mapa de cobertes del sòl, que és un mapa temàtic digital d'alta resolució. Una eina que permet obtenir informació del territori per a estudiar, planificar i gestionar amb una escala de treball més específica.

Treball en marxa
Tot i que l'IFN3 ja s'ha presentat, encara queda feina damunt la taula. Pel que fa a les variables ecològiques ara s'estan elaborant les taules i els mapes que han de formar part de les publicacions que el DIGCONA fa a nivell provincial. D'altra banda aquí a Catalunya es prepararan aquestes bases de dades per tal que es puguin consultar i aportar informació, per diferents àmbits territorials, de les diferents espècies i variables, de la mateixa manera que es va fer amb l'IEFC i l'IFN2.

Els inventaris forestals nacionals en el millor dels casos tenen un cicle de 10 anys (entre el IFN1 i el IFN2 o el IEFC van passar 20 anys i entre aquests i el IFN uns 10 anys a Catalunya). Els experts expliquen, d'altra banda, que tampoc cal escurçar més aquest interval, perquè com ja gairebé tothom té assimilat, els boscos no canvien espectacularment en un període de 10 anys, malgrat el que es pugui deduir d'algunes presentacions. S'espera, així doncs, que el pròxim inventari forestal serà d'aquí a 10 anys.