Els biocombustibles, un debat complex

És possible mantenir unes determinades necessitats energètiques i alhora reduir l'impacte de les nostres activitats sobre el planeta i en especial sobre el clima? Aquesta pregunta que se situa des de fa uns mesos al centre de debats científics i mediàtics troba respostes molt diverses. Una d'elles és substituir els carburants fòssils per biocombustibles, cosa que podria reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera. Però diverses veus provinents de l'àmbit científic i social qüestionen la proposta per l'impacte negatiu que pot tenir sobre els teixits productius locals, la competència que es pot produir en els usos de les terres fèrtils, un possible augment del preu dels aliments bàsics o fins i tot perquè hi ha estudis que mostren que els biocarburants també emeten gasos contaminants a l'atmosfera. El debat està obert. Entre els que proposen d'augmentar la producció de conreus energètics hi ha organismes com la Unió Europea o el mateix IPCC. L'informe del tercer grup de treball de l'IPCC que es va presentar el 4 de maig a Bangkok, fa diverses propostes per atenuar en canvi, entre les quals inclou dedicar una part dels conreus a la producció energètica. Però si bé les veus que qüestionen les bondats dels biocarburants inicialment provenien d'uns sectors molt concrets, entre els quals destaquen entitats que critiquen el model de desenvolupament neoliberal i grups dels àmbits rurals del tercer món, dels organismes oficials internacionals també en comencen a sortir veus que demanen una reflexió abans de promocionar aquests cultius de forma massiva. És el cas, per exemple, de la Comissió de Desenvolupament Sostenible de l'ONU, que es va reunir a Nova York a principis d'aquest mes de maig. El document de cloenda de la trobada recollia que 'el tema és molt delicat i s'ha de conduir amb molta responsabilitat' perquè 'dedicar una gran quantitat de terra, aigua i altres recursos a la producció de combustibles' podria 'generar pujades en els preus dels aliments i empitjorar les condicions de vida de la població que ja viu al llindar de la pobresa'. Un altre dels aspectes que alertava el document de l'ONU és el perill de destrucció de massa forestal per augmentar la capacitat productiva, cosa que podria posar en perill la biodiversitat. Les contradiccions, i la necessitat d'abordar-les, també les plantejava Maria Fuentes, administradora de la Direcció General per l'Agricultura i el Desenvolupament Rural de la Comissió Europea durant les III Jornades Internacionals del Biodièsel celebrades a Barcelona el passat mes de febrer. Si bé Fuentes destacava aleshores la necessitat d'augmentar la producció de biocombustibles a nivell europeu i de fomentar la importació de llavors oleoginoses que podrien arribar a suposar el 30% de la producció europea, també feia algunes consideracions que no es poden oblidar a l'hora de plantejar la política europea en aquesta matèria: el risc d'impacte ambiental que també comporten aquests combustibles, el cost elevat que tenen respecte a altres formes d'energia renovable, la competència en l'ús de les terres fèrtils o l'augment de preus del menjar que poden comportar. Una dada que corrobora els temors expressats a Nova York i per la mateixa representant europea és l'augment que ha experimentat el preu del blat de moro a Mèxic. David Llistar, coordinador de l'Observatori del Deute en la Globalització, ho explicava recentment en un article: després que la principal comercialitzadora de gra del món, la nord-americana Cargill, hagués preferit vendre el blat de moro a les companyies energètiques nord-americanes que no pas a les fabricants de 'tortilla' com feia fins ara, aquest aliment bàsic ha doblat el preu de venda. Llistar alerta que amb els biocombustibles es pot posar en perill la seguretat alimentària dels països del sud. Als riscos socials associats a la producció de conreus energètics, s'hi sumen alguns estudis que qüestionen l'estalvi de CO2 que suposen els biocombustibles, sobretot per l'esforç de producció i transport que requereixen. Recentament la UAB ha presentat una tesi de Daniela Russi que assegura que l'estalvi energètic que es pot aconseguir amb els biocarburants 'no és tan gran com sembla a primera vista; i que en alguns casos, el consum d'energia (i, conseqüentment, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle) pot ser, fins i tot, més elevat que amb les fonts d'energia tradicionals'. El mateix IPCC ha publicat en alguns informes dades que assenyalen que 'algunes fonts de la biomassa, com la producció de bioetanol, generen, també, fonts amb altes concentracions de CO2' (informe de 2005 sobre captació i emmagatzament de diòxid de carboni). La major part de persones i entitats disconformes amb la promoció de biocarburants denuncien que aquestes fonts energètiques permeten als governs d'eludir el que ells consideren que ha de ser la principal prioritat per abordar el canvi climàtic: la reducció del consum d'energia a escala global. Finalment, plana per damunt d'aquest assumpte la qüestió del balanç energètic. Ramon Folch, en un article recent a El Periódico assenyalava que: 'El balanç entre aliment obtingut (energia solar fixada en enllaços bioquímics) i energia consumida en el conreu (energia bàsicament fòssil gastada en els processos agronòmics) no és determinant, perquè el petroli no es menja. Però ho seria si decidíssim transformar la collita en llenya. Doncs això, més sofisticadament, són els biocombustibles. Amb sòls fèrtils, pluges abundants i temperatures altes tot va bé, però aquests no és el cas de la majoria de zones del planeta. Cal aleshores llaurar a fons, adobar, regar i fumigar. El balanç entre aliment obtingut (energia solar fixada en enllaços bioquímics) i energia consumida en el conreu (energia bàsicament fòssil gastada en els processos agronòmics) no és determinant, perquè el petroli no es menja. Però ho seria si decidíssim transformar la collita en llenya. Doncs això, més sofisticadament, són els biocombustibles. Amb sòls fèrtils, pluges abundants i temperatures altes tot va bé, però aquests no és el cas de la majoria de zones del planeta. Cal aleshores llaurar a fons, adobar, regar i fumigar.' El biodièsel a Catalunya Catalunya ha estat pionera a l'Estat espanyol en la instal·lació de plantes productores de biodièsel. La primera va ser la de Montmeló, que produeix biodièsel únicament a partir d'olis de fregir. Però també hi ha altres plantes com la de Reus o la que es preveu construir a El Morell que utilitzen llavors oleaginoses amb l'objectiu d'esdevenir carburants. La construcció d'aquestes instal'laciooons s'emmarca dins del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, elaborat per la Generalitat, que preveu que el consum de biodièsel l'any 2015 sigui de 665,6 kTep (741 kTn), xifra que equival a un 15% sobre el total del gasoil distribuït a Catalunya. Un dubte que genera aquest objectiu que s'ha marcat el govern és d'on provindrà la biomassa per tal de produir la quantitat fixada. És a dir, si durant els propers anys veurem com canvien els conreus del camp català o si s'anirà a buscar la matèria prima en altres continents. L'informe elaborat per Marc Riera per encàrrec de l'Institut Català de l'Energia i que es va presentar a la III Jornada Internacional de Biodièsel pretenia donar resposta a aquest dubte. Riera concloïa que la producció de colza destinada a combustible encara pot augmentar molt a Catalunya, però que la rendibilitat econòmica serà clau perquè el camp català opti pel cultiu de colza destinada a la producció energètica enlloc dels cereals Els productors i distribuïdors catalans de biocombustibles estan agrupats a l'Associació Catalana de Biodièsel, que contradiu aquells que qüestionen que aquests combustibles redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle: 'Pel que fa a les emissions contaminants a l'atmosfera, cal dir que les anàlisi realitzades fan palès que l'ús d'èster metílic ofereix avantatges mediambientals amb relació amb els combustibles convencionals', ja que 'els biocombustibles no contribueixen a l'efecte hivernacle, donat que el CO2 que es genera en la seva combustió ha estat captat mitjançant la fotosíntesi en el creixement de les plantes necessàries per la seva producció, no incrementant per tant la quantitat de CO2 a l'atmosfera'. Enmig de tots els interrogants que obre el canvi climàtic global, les conseqüències que pot comportar l'ús dels biocombustibles està agafant un protagonisme rellevant els darrers mesos. Les veus que són reàcies a la promoció a gran escala de les collites energètiques proposen aturar els plans de substitució de conreus que hi ha en marxa i fer, abans, una reflexió sobre les conseqüències que pot comportar. Enllaços interessants > Informe Stern > Observatori del Deute en la Globalització > Associació Catalana del Biodièsel.