Els avenços en la regulació del soroll, al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials

Amb la voluntat d'explicar als enginyers tècnics industrials i altres professionals la situació del marc legal sobre el soroll i donar-los a conèixer les noves eines de què disposen per treballar als municipis, el Col·legi d'Enginyers Tècnics de Barcelona, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van convocar una jornada aquest dijous 23 de novembre. Sota el plantejament global de 'Soroll: noves eines per a la gestió municipal', advocats, representants de les administracions i tècnics van explicar les principals novetats normatives, què inspira la legislació actual i els canvis que s'hi han incorporat. Una part important de la jornada es va dedicar a detallar les qüestions més rellevants de l'Ordenança Tipus sobre el soroll i les vibracions que ha presentat la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat aquest mes de juliol. El degà del Col·legi, Joan Ribó, també hi va participar per agrair als col·legiats i demés professionals l'assistència a la jornada, i a més va voler llençar una reflexió: 'No podem oblidar que les lleis es fan perquè s'apliquin. Una llei difícil d'aplicar és difícil de complir i per tant no val la pena ni posar-la sobre el paper. Equilibrem-ho, ajudem-nos mútuament'. Actualitat legislativa Un dels blocs de la jornada que va acollir el Col·legi d'Enginyers es va destinar a repassar la legislació vigent en la matèria. Maite Majó, responsable de l'Avaluació de Soroll del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va explicar que abans de l'any 2002 hi havia normativa referent a la limitació del soroll que estava dispersa en diverses lleis d'altres àmbits. Els municipis 'que tenen les principals competències per actuar en les qüestions referents a problemàtiques acústiques', a l'hora de redactar les seves ordenances havien de recollir de les diverses fonts la normativa referent a aquesta qüestió. Però el 2002 tant el Parlament de Catalunya com la Unió Europea van aprovar legislació específica: el 16 de juny s'aprovava la Llei catalana protecció contra la contaminació acústica i el 29 del mateix mes la Directiva europea sobre avaluació i gestió del soroll. Un any més tard també el Congrés dels Diputats espanyol adoptava normativa en el mateix sentit. Maite Majó va afegir que a Catalunya el 2005 es va elaborar un nou decret que fixa els criteris per a l'elaboració de mapes de capacitat acústica, i que a nivell estatal ja s'està elaborant el reglament que desenvoluparà la Llei. Un cop s'aprovi aquest decret, també es desplegarà a Catalunya. Tota aquesta legislació està encaminada a determinar els usos que es poden fer en cada zona del territori. De fet, a Catalunya ja s'ha fet la zonificació en funció de l'activitat principal actual i preveient-ne els usos futurs. D'acord amb aquesta estructuració, Carles Sumpsi, responsable d'Avaluació d'Activitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va celebrar que la majoria d'Ajuntaments ja han elaborat un mapa de capacitat acústica del municipi i que és una indicació de cap on volen encaminar-se. Concepte de capacitat acústica L'aprovació d'aquestes lleis els darrers anys s'explica per un procés de conscienciació que s'ha produït en la societat. Carles Sumpsi reconeixia, però, que si bé el concepte de capacitat acústica ja està molt extès i assumit, 'encara entenem el soroll com una molèstia, però cal que el percebem com un element contaminant'. Sumpsi reclama un canvi de mentalitat a l'hora de desenvolupar els municipis i planificar nous projectes: 'estem acostumats a deixar que una nova activitat s'instal·li en un lloc concret i no és fins que ja hi és que anem a veure què cal rectificar perquè compleixi la normativa de soroll. Hem de donar la volta i atorgar a cada part del territori una capacitat de soroll i a partir d'aquí decidir què permeto que s'hi instal·li'. Així doncs, es tracta que el soroll no sigui un element finalista, que es tingui en compte un cop s'acaba una construcció, sinó que s'ha de contemplar des de l'inici de planificació d'un projecte. Per sort, va destacar Sumpsi, 'aquest punt de vista es té cada cop més en compte'. Ordenança Tipus L'Ordenança Tipus és una eina de gestió ambiental que vol ajudar els ajuntaments en l'aplicació de la Llei catalana que dictamina que els municipis de més de 5.000 habitants s'han d'adaptar a la legislació i elaborar mapes de soroll i de capacitat acústica. Així doncs, l'aprovació el passat mes de juliol d'aquesta ordenança ha de permetre als ajuntaments complir la llei catalana, incorporar la legislació estatal, potenciar criteris de prevenció i simplificar la metodologia. David Casabona és cap de la Unitat de Control Ambiental del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i ha participat en l'elaboració de l'ordenança. D'aquesta nova normativa, Casabona en va destacar diverses novetats: que exigeix aïllaments mínims en els nous habitatges, en les façanes dels nous edificis i en els locals on es fan les activitats sorolloses; que ha seguit com a criteri valors que proposa l'Organització Mundial de la Salut; que s'han adaptat i modificat alguns valors límits, i que determina la sensibilitat acústica de cada zona, entre d'altres. Més enllà de destacar aquests aspectes, Casabona va subratllar com a consideracions generals que l'ordenança potencia els criteris de prevenció i simplifica la metodologia de mesura. Una de les altres persones que ha participat en el grup de treball de l'ordenança és Susanna Sánchez, lletrada de la Diputació de Barcelona. Sánchez destaca que amb aquesta normativa 'l'administració local té una eina per actuar en temes de soroll i pot adoptar mesures provisionals (quan la producció de soroll i vibracions superi clarament els límits) abans que es resolgui un expedient sancionador a una activitat concreta'. D'aquesta manera, no cal esperar la fi del procés judicial i l'Ajuntament pot emprendre accions preventives. Per Susanna Sánchez, però, 'l'ordenança només és una acció més de les que cal fer per evitar i corregir aquest tipus de contaminació; és necessària una major implicació d'altres nivells d'administració i tècnics, i una clara conscienciació de la ciutadania'. Problemàtiques obertes Malgrat que la nova ordenança és una eina per millorar la qualitat de vida de la població en matèria acústica, David Casabona considera que encara hi ha temes que queden pendents de resoldre i que caldrà abordar en el futur. Es va referir, sobretot, a l'aïllament del soroll d'impacte, a un mínim de reverberació en certs locals (com els menjadors escolars), als valors límit per sorolls molt elevats i de curta durada o als espais fronterers entre dues zones de sensibilitat acústica diferents. Per aconseguir cada cop una millor gestió de la contaminació acústica, Casabona va proposar la unificació de les metodologies de mesura i avaluació a nivell europeu. Qui va ser més crític amb la situació actual durant les intervencions de la jornada va ser Lluís Gallardo, advocat de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Gallardo va denunciar que els afectats per problemàtiques relacionades amb el soroll encara tenen sentiment d'indefensió i consideren que la justícia és insuficient, incerta i lenta (sobretot a l'hora de fer efectiva una sentència). Les causes que expliquen que molta gent continuï patint aquesta problemàtica són diverses, segons aquest advocat: el concepte d'intimitat no està prou arrelat, vivim en una societat on el soroll és considerat natural i necessari, on hi ha excessiva tolerància amb les activitats econòmiques o cultures 'sorolloses', no es difonen els estudis sobre patologies d'origen ambiental acústic i tot plegat condueix a una legislació insatisfactòria. Malgrat aquestes mancances, però, la Diputació aporta noves eines per conciliar les problemàtiques acústiques. Així, aquest mateix 2006 ha posat a disposició dels consistoris municipals dues unitats mòbils per mesurar i avaluar la contaminació acústica i que van aprofitar la jornada per presentar-les als enginyers assistents.