24/07/2007 - 00:00
El desenvolupament del turisme al nostre país ha anat lligat a l'anomenat model de 'sol i platja'. Poc a poc, han aparegut noves formes de turisme, de tal manera que 'el turista' adopta uns perfils tan diversos que és difícil englobar-ho en una sola categoria. D'aquesta manera han pres molta força modalitats que valoritzen aspectes com el paisatge (més informació, aquí), la història, la cultura popular o el patrimoni natural que doten al visitant dels elements per interpretar-ne el seu significat. En principi, aquestes modalitats es podrien incloure en la definició de 'turisme sostenible' com 'aquell que respon a les necessitats dels turistes i de les regions turístiques (...). Està enfocat cap a la gestió dels recursos de tal manera que se satisfacin les necessitats econòmiques al mateix temps que la integritat cultural, els processos ecològics essencials i la diversitat biològica'. Més enllà, de les possibles objeccions a la definició, es constata al nostre país que s'estan desenvolupant nous sectors turístics (cicloturisme, senderisme, turisme ornitològic, turisme naturalista) per satisfer una demanda molt important procedent de països europeus i de la resta del món. El que se centra amb l'observació d'espècies d'ocells ha estat el tema central de la II Jornades catalanes d'ornitologia. Deu anys després de la primera edició, els ornitòlegs dels Països Catalans s'han donat cita a Seròs (el Segrià) i Mequinensa (Baix Cinca). Aquest esdeveniment ha estat l'avantsala de la quarta Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura (UCECN) que se celebrarà fins el 29 de juliol.
El turisme ornitològic
El bird watching, és l'activitat que consisteix a identificar els ocells en el seu hàbitat natural i a observar-ne les aptituds, els hàbits i el comportament. Al voltant d'aquesta activitat existeix una indústria turística amb un important potencial. No en va, societats ornitològiques com la del Regne Unit 'The Royal Society for the Protection of Birds- té més d'un milió de socis i la German Society for Natura Conservation uns 400.000. Als Estats Units, segons una enquesta de la Universitat d'Stanford hi ha 69 milions d'americans majors de setze anys que practiquen aquesta afecció.
El perfil del turista ornitològic és el d'una persona d'edat mitjana o avançada, amb un poder adquisitiu alt i amb una elevada formació en temes naturalístics i ambientals. Per Guillem Chacón, coordinador de l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic el lema d'aquest tipus de turistes és poder observar espècies concretes 'estiguin on estiguin i costi el que costi'. D'altra banda, la seva sensibilitat ambiental els empeny a buscar paquets turístics amb el menor impacte possible. Per Chacon 'és una activitat que potencia l'economia de les poblacions rurals, no afecta als ocells i que afavoreix la desestacionalització'.
També entre els bird watchers hi ha categories segons el grau d'activitat i la despesa per viatge entre altres qüestions. Una de les classificacions més usuals és segons el nombre d'espècies que consten en les llistes dels ocellaires: casuals (200 ' 300 espècies), entusiastes (400-500) i els denominats 'fanàtics' amb més de 600 espècies i que poden arribar a tenir comportaments molt competitius.
Una aposta de futur
Als Països Catalans fins a l'actualitat no s'han desenvolupat polítiques de gestió d'aquest segment turístic. Aquesta situació està canviant els darrers anys, per exemple el Pla estratègic de turisme de les Terres de l'Ebre el va identificar com el sector amb una major expectativa de creixement i amb un actual pes més reduït. De fet, el turisme ornitològic ha vingut al nostre país però amb paquets organitzats exclusivament per tour operadors europeus. Per exemple, en el Parc natural de s'Albufera de Mallorca s'estima que ja el 1985 més de 50.000 anglesos van viatjar-hi per observar ocells en els mesos de primavera.
En el cas del Principat i de la Franja de Ponent segons explica Guillem Chacon la majoria de visitants provenen dels països escandinaus, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units. A més, ha destacat l'arribada de turistes japonesos que vénen per motius de negocis i que aprofiten la seva estada a Catalunya per dedicar una jornada a l'observació d'aus.
Un dels aspectes diferencials respecte altres segments turístics és que 'l'ocell és destí'. Els llocs turístics són aquells en què hi ha la presència d'una espècie d'interès. En aquest sentit, Chacón ens comenta que ell quan fa vacacances tria l'ocell i després busca a quin país del món el pot observar. Per exemple a l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic els birders s'hi adrecen amb una llista d'espècies. No demanen pas quins ocells podran veure al Montsec. Demanen on podran observar el trencalòs i se'ls indica que el Montsec és una zona excepcional.
Als Països Catalans el projecte pioner per desenvolupar el turisme ornitològic és el desenvolupat pel patronat de la Diputació de Lleida. Consisteix en la selecció d'una cinquantena d'espècies classificades pel nivell de dificultat, estatus i hàbitat. Val a dir, que les comarques de Ponent la presència dels ocells esteparis són una raresa pels birdwatchers europeus. A les Terres de l'Ebre també s'està desenvolupant un projecte, i en breu a les comarques gironines s'adaptarà l'experiència lleidatana. A les Illes, existeix un portal d'aus balears que malgrat té un estil més enciclopèdic també es pot aprofitar turísticament.
Físicament, l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic se situa al municipi de Seròs a l'entrada de l'Aiguabarreig de l'Ebre, el Segre i el Cinca. En aquesta iniciativa hi participa l'Ajuntament, Turisme de Lleida i Turisme de Catalunya. L'objectiu principal és informar a tots els interessants en quins punts dels Països Catalans es poden observar espècies determinades d'ocells. D'altra banda, condueixen la presència del nostre país en l'àmbit del turisme ornitològic a nivell internacional. 'Nosaltres 'venem' Catalunya com a destí ornitològic' afirma Guillem Chacón. Així mateix, afirma que espera poder establir amb altres institucions locals i regionals d'arreu dels Països Catalans.
