21/06/2007 - 00:00
El III Seminari Tècnic de Ciment Català -nom que agrupa els fabricants d'aquest material a Catalunya- s'ha centrat en donar pautes sostenibilistes per a una indústria que, per si sola, genera el 5% del CO2 mundial. Sota el títol 'Ciment: construint un món sostenible' van presentar les seves ponències, dimarts, 19 de juny, al CosmoCaixa, alguns dels principals experts internacionals en fabricació de ciment, així com alguns representants polítics.
Amb el calendari d'actualitat marcat pel canvi climàtic, la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle va ser, òbviament, el guió central de la jornada. Segons van explicar les ponències, la meitat d'aquestes emissions venen dels processos químics necessaris per la mateixa l'elaboració del producte; un 40% per la combustió dels forns i el 10 per cent restant per l'ús d'energia per moure la maquinària de les fàbriques. Iván Martén, del Boston Consulting Group, va detallar que ens els darrers trenta anys la indústria cimentera havia aconseguit millorar fins a un 41% la seva eficiència energètica, després de fer un esforç notable en aquest sentit, i actualment ha esgotat, pràcticament, les possibilitats de reduir les emissions per aquest camp. De fet, les plantes catalanes són un 5% més eficients que la mitjana europea i fins a un 50% que les russes, les menys eficients del món.
El camí per recórrer, va continuar Martén, és la substitució de les fonts energètiques pels forns. La 'valorització de residus és la gran oportunitat' va arribar a assegurar; tenint en compte que aquí només s'utilitza un 5% del combustible que prové dels residus, mentre que a Europa s'arriba al 14%. Però, es va lamentar que 'encara hi ha massa traves legals i poc suport institucional', derivat, aquest últim de la 'mala imatge' que té la incineració de rebuig.
La resta d'intervencions es van dedicar, en molts casos, a donar suport a aquesta tesi. Willem Van Loo i Peter Scur, enginyers de Heidelberg Cement i CEMEX respectivament, van detallar les seves experiències en la crema de pneumàtics, farines animals, olis usats i fangs del clavegueram. La llei alemanya, que prohibeix l'abocament de certs productes, els va obrir aquesta possibilitat, que els ha permès arribar al 'cost zero' en combustible, doncs el que 'encara es gasta en carbó es compensa amb el que es guanya per quedar-nos els residus'. Aquesta substitució energètica, segons Van Loo, ha permès al sector cimenter germànic estalviar fins a sis milions de tones de CO2, el 17% del total. També va citar un estudi de l'empresa canadenca CANTOX per demostrar que els fums derivats d'aquests productes són igual de nocius que els generats pels combustibles fòssils. Això sí, s'ha de fer amb certes garanties: homogeneïtat i selecció prèvia del residu -per exemple evitant els que puguin contenir metalls pesats- a cada forn.
A més, van assegurar tots els ponents, això sumaria a la contribució del sector a l'esforç sostenibilista un altre punt, doncs és una formidable ajuda per reduir les grans quantitats de deixalles que les nostres societats generen.
Fins i tot Josep Garriga, director de l'Oficina contra el Canvi Climàtic de la Generalitat, donava suport a la tesis i va afirmar que Catalunya estava fent un esforç per augmentar els percentatges de combustibles alternatius per als forns cimenters, que per ara només s'utilitzen a la meitat de les sis plantes que existeixen i en quantitats minúscules, encara que creixents. Tanmateix, Garriga va acotar molt més la seva aposta cap a la biomassa.
És interessant assenyalar que malgrat ser presentada com una alternativa avantatjosa 'permet guanyar tres cops, va afirmar Van Loo: en menys residus, menys ús de recursos naturals i menys costos econòmics-, cap ponent es va preguntar pel motiu de la 'mala imatge' i les 'traves legals' que aquesta opció té.
Altres idees
A mésde la defensa dels combustibles alternatius, altres ponències van anar en direccions diferents.
Björn Stigsson, president del Consell Empresarial Mundial pel Desenvolupament Sostenible (WBSCD, en les sigles en anglès) [www.wbscdcement.org], va explicar com funciona aquesta aliança de 190 grans empreses de tots els sectors que tracten de potenciar les 'bones pràctiques' entre els seus afiliats i estendre-ho, també, al conjunt de l'activitat industrial mundial.
Maj-Britt Larka Abellán,del Ministeri d'Indústria va enumerar els plans d'inversió del govern espanyol, inclosos al Pla Nacional de Reformes, per tal de potenciar la R+D+i, que ha de permetre 'millorar la intensitat energètica fins a desacoplar creixement econòmic i augment del consum', així com potenciar la productivitat per treballador. En aquesta línia, va assegurar, s'han doblat els pressupostos en aquest camp des del 2004.
Constant Van Aerschot, directiu de la cimentera Lafargue, va explicar els estudis que han fet, des d'un grup d'empreses europees per potenciar i millorar la imatge del formigó -que és un dels materials de construcció més sostenibles, va assegurar-, permetre'n el seu reciclatge i utilitzar-lo per l'edificació d'habitatge econòmic.
Finalment, Josep Garriga, va explicar els reptes que 'Catalunya i Espanya afronten per complir Kyoto', el que ens 'obligarà a tots a fer grans esforços'.
Crítiques dels ecologistes
Els Ecologistes de Catalunya han fet públic un dur comunicat en el qual denuncien que 'la producció de residus a Catalunya fa anys que no deixa d'augmentar davant la passivitat de les diferents administracions; per fer front a aquesta situació, l'Agència de Residus de Catalunya, en comptes d'optar per una política preventiva i de recuperació de residus amb objectius ambiciosos, davant el conflicte que suposa la construcció de nous abocadors i incineradores accepta les pressions de la indústria i defensa les diferents propostes que els arriben dels fabricants de ciment. Segons queda de manifest en el seminari "Construint un món sostenible" que ha tingut lloc avui les línies que proposa la indústria cimentera són dues: coincinerar-los com a substituts de combustibles fòssils o incorporar-los al ciment i els seus productes derivats'.
Més informació sobre la posició del CEPA, aquí.
