25/09/2007 - 00:00
Actualment, la preocupació per les qüestions ambientals és molt major que dècades enrere. Tanmateix, es tracta d'un fenomen global pel conjunt de la societat o només afecta a un grup molt reduït i radicalitzat? El fet que un individu o una col·lectivitat percebi el problema suposa que actuï? Les mesures polítiques sostenibilistes s'entenen com un element positiu o com una imposició governamental? Aquestes i moltes altres qüestions obliguen als sociòlegs ambientals a reflexionar sobre la percepció i la consciència ambiental i sobretot la seva mesura.
Preocupa el canvi climàtic?
Bona part dels estudis sobre percepció ambiental se centren en el canvi climàtic. En aquest sentit, en el Congrés espanyol de Sociologia es va presentar un treball realitzat a partir de mig miler d'entrevistes de ciutadans d'arreu de l'Estat espanyol. En general, el canvi climàtic genera preocupació -només l'1,6% consideren que l'alarma està injustificada- però en cap cas és considerat un problema principal. De fet, els problemes ambientals -en genèric- se situen molt per sota de tres aspectes 'clàssics' en totes les enquestes: immigració, seguretat ciutadana i aspectes econòmics. Segurament, un dels factors que explica aquest fet és que els efectes encara es perceben com a llunyans, tant en el temps ('ja serem morts quan succeeixi') com en l'espai ('avui només ho pateixen els països pobres'). Així mateix, el coneixement de les causes del canvi climàtic és molt baix entre la població, i sovint, es confonen amb altres problemes ambientals com el denominat forat de la capa d'ozó.
No sorprèn que els joves siguin el grup d'edat amb una major preocupació pel medi ambient i també esdevenen els que prioritzen més aquest aspecte respecte a l'econòmic. Segurament, una qüestió que sorprèn més és que la majoria dels enquestats també comparteixin aquesta darrera opinió, fet que coincideix amb la mediatització de l'escalfament global i les conseqüències sobre els sistemes socials i naturals.
Un aspecte interessant és que vora la meitat de la població assenyala que els científics estan en desacord respecte a l'existència o no del canvi climàtic malgrat que actualment no existeixen grups de recerca que el neguin. Els autors de l'estudi culpabilitzen als mitjans de comunicació que tradicionalment han emfatitzat el desacord i han donat veu a personatges poc rigorosos. Cal recordar en la mediàtica Veritat incòmoda d'Al Gore en la qual es demostrava que el nombre d'articles negaconistes eren molt majors en revistes divulgatives que científiques. Gore en responsabilitzava a empreses petroleres com Exxon Mobil.
La mitigació. A què estem disposats?
Diversos autors han assenyalat la importància de la participació i la concertació social en la gestió del risc climàtic. Ignorar els valors i actituds del públic en la presa de decisions, malgrat que els propòsits siguin sostenibilistes, pot conduir a situacions problemàtiques. En aquest sentit s'han d'entendre iniciatives com la Convenció catalana de Canvi Climàtic, en la qual s'hauran de consensuar les mesures de mitigació per assolir els objectius (rebaixats) de Kyoto per a l'any 2012. Fins i tot, s'intenta comunicar que es tracta d'un 'repte' col·lectiu (disminuir 5,33 Tm de CO2), per tal de reduir la percepció que els poders públics pretenen imposar regulacions excessives.
Per altra banda, els resultats de l'estudi assenyalen que un 78% de la població es mostra disposat a pagar 5 euros addicionals en la factura elèctrica si amb aquest gest es contribueix a resoldre els efectes de l'escalfament global. Pagar 10 euros d'ecotaxa hi estarien disposats un 50% i com és lògic, a mesura que augmenta la quantitat disminueix el percentatge de ciutadans disposats a pagar.
Tot i que cal tenir en compte l'efecte denominat 'desitjabilitat social' -es respon tenint en compte allò que està ben vist-, els autors consideren que aquesta mesura no només seria acceptada -sempre que la quantitat no fos excessiva- i fins i tot ben rebuda per part de la societat espanyola.
Els autors afirmen que la resposta de la societat al canvi climàtic permet reflectir quatre 'cosmovisions': els racionals, s'aprofitarà el fenomen per reduir el consum energètic; els tecnòlegs, el desenvolupament tecnològic ens permetrà superar la crisi; els pessimistes, no farem res i la societat col·lapsarà; i els optimistes, ja ens adaptarem de bon grat o per la força. Curiosament, els resultats de l'enquesta indiquen que aquestes quatre gran percepcions es reparteixen pràcticament de manera equilibrada.
Finalment, cal destacar que les opcions més desitjades per fer front a l'escalfament global són el desenvolupament energies renovables -solar i eòlica- així com l'eficiència energètica. En canvi, el rebuig a la reactivació de les nuclears és significatiu. Per exemple el 61% es posiciona totalment contrari tant a la fissió com a la fusió. Segurament, part d'aquestes respostes també caldria tenir en compte la 'desitjabilitat social' i s'hagués pogut complementar amb una altra qüestió: 'estaria d'acord amb la instal·lació d'un parc eòlic a la serralada que envolta la teva població?'.
Què és i com es mesura la consciència ambiental
Sovint, hi ha conceptes que generen gran interès tant acadèmic com polític, però que són molt ambigus tant en la seva definició com en la seva mesura. És el cas de la preocupació o consciència ambiental; ja a l'any 1994 el sociòleg de la Universitat de Toronto Sheldon Ungar destacava aquesta paradoxa.
En una ponència dels sevillans Manuel Jiménez i Regina Lafuente presentada al Congrés, es pren com a definició per a consciència ambiental la de de Zelezny i Schultz: 'els factors psicològics relacionats amb la propensió de les persones a realitzar comportaments proambientals amb l'objectiu de reduir l'impacte antròpic sobre el medi'. Els autors per la seva banda, proposen definir quatre dimensions per a mesurar-la: afectiva, cognitiva, disposicional i activa.
Els sociòlegs Dunlap i van Liere consideren l'ambientalisme com una sèrie de valors respecte a la relació entre el ser humà i el medi ambient. En aquest sentit, van definir l'anomenat nou paradigma ambiental (NEP) que associa ambientalisme amb una visió ecocèntrica del món, l'existència de límits al creixement i qüestionar el dret de la humanitat a regir sobre la resta de la natura. Així mateix, van elaborar un qüestionari de 12 ítems per valorar l'adhesió a la NEP per part dels ciutadans. Els resultats indicaven com a factors claus correlacionats amb la consciència ambiental tenir un nivell elevat d'estudis, ser joves i considerar-se d'esquerres. Tanmateix, estudis empírics han demostrat que tenir uns valors d'adhesió a l'escala NEP elevats no suposa sempre desenvolupar conductes congruents. Es tracta del refrany clàssic que recorda que no és el mateix allò que es diu que allò que realment es fa. En aquest sentit, diversos autors han assenyalat els punts crítics d'aquesta escala: la influència de l'agenda política i mediàtic, que empenyen a donar les respostes 'socialment desitjables' -actualment posicionar-te en contra la sostenibilitat no està ben vist- i la necessitat de tenir en compte aspectes de la vida quotidiana que no pas grans qüestions ambientals.
Altres dimensions de la consciència ambiental
Les normes personals -per exemple la moral- són aspectes claus per entendre la relació entre creences i comportaments. En aquest sentit, a priori, aquelles persones amb una major consciència afectiva, haurien de mostrar una obligació moral que les portés a desenvolupar comportaments proambientals. Per la seva banda, els autors de l'estudi assenyalen que aquesta dimensió disposicional -entesa com el fet de portar a terme les accions ambientals- té dos components: la responsabilitat individual i la disposició a assumir els costos -econòmics, materials, temporals...- de les mesures de política ambiental. Altrament, la dimensió cognitiva mesura el nivell d'informació sobre els problemes ambientals que esdevé clau per activar l'acció individual o col·lectiva.
Tanmateix, encara cal definir aquell aspecte clau, la dimensió activa. Els autors assenyalen tres grans tipus de comportaments ambientals: l'activisme ambiental -participar en col·lectius ecologistes, ser voluntari, participar en protestes i accions de desobediència...-; així com l'ambientalisme individual de baix cost (reciclar) o el més profund (consum ecològic, utilització 'militant' del transport públic...).
La teoria a la pràctica
Jiménez i Lafuente apliquen la teoria de les quatre dimensions de la consciència ambiental en una enquesta sobre actituds i comportaments sostenibilistes de la població andalusa. Els resultats validen la hipòtesi inicial: 'la realització de comportaments es relaciona amb creences generals, informació i una disposició positiva respecte a les mesures de política ambiental'. Tanmateix, també apareix un segon component més parcial o difús, aquelles persones disposades a acceptar certs costos personals de mesures proambientals. Aquest fet, és segons els autors, congruent amb la tesi que considera l'existència d'un procés de difusió dels valors (i pràctiques) sostenibilistes des del centre cap a la perifèria social. Així mateix, explica la correlació dèbil entre indicadors de la dimensió afectiva (l'escala NEP) i els comportaments; per exemple, certes persones sense una visió ecocèntrica del món poden desenvolupar accions senzilles com reciclar, utilitzar bombetes de baix consum o realitzar bona part seus desplaçaments de mobilitat obligada en transport públic. Aquests comportaments low cost no apareixen associats de manera obligada amb uns valors ambientalistes desenvolupats, ni amb un nivell d'informació i coneixement dels grans problemes ecològics.
Tornant a l'exemple andalús, la quantificació de la consciència ambiental indica que el sector proambientalista suposa quasi el 30% de la població -el denominat centre social-. Si avancem cap a la perifèria, el 25% dels i les andaluses es consideren 'recicladors', és a dir, persones que desenvolupen accions ambientals de baix cost malgrat no tenir no tenir nivells d'informació i de valors ambientals elevats; finalment, un 45% es caracteritza per ni compartir valors ni acceptar les polítiques sostenibilistes, estar poc o gens preocupats per la situació ambiental i ni tan sols desenvolupar comportaments de baix cost com reciclar.
L'evolució temporal a esperar és la de difusió de valors i pràctiques del centre cap a la perifèria; així mateix en societats amb un grau de consciència ambiental el percentatge de ciutadans enquadrats en els dos primers grups hauria de ser major.
