El PSC proposa fer una línia fèrria que travessi l'interior de Catalunya

13/09/2002 - 00:00
Notícia redactada per Francesc Espiga (El Punt).

El president del PSC, Pasqual Maragall, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, van presentar dijous al vespre la proposta dels socialistes per reformular la xarxa ferroviària catalana. El projecte més important que plantegen és fer una nova línia d'alta velocitat (200-250 km/h) que uneixi Lleida, Manresa, Vic i la frontera francesa a través de dos ramals (Puigcerdà i Figueres), i que permeti l'ús de combois de passatgers i mercaderies. A banda d'aquesta obra, el PSC també aposta perquè les línies regionals de Renfe comuniquin Barcelona amb la Catalunya interior, i es creïn xarxes de rodalies a Lleida, Tarragona i Girona.

La proposta socialista, tal i com explica El Punt en aquesta notícia parteix de dues constatacions: per una banda, cal obrir una nova ruta ràpida, independent del corredor del mediterrani, que potenciï el trànsit ferroviari de mercaderies entre Catalunya i la resta d'Europa i que millori les comunicacions amb els ports de Barcelona i Tarragona. Per altra banda, el PSC també considera imprescindible reforçar la xarxa de trens de la Catalunya interior per incentivar el desenvolupament econòmic de les seves comarques.

El punt més destacat del pla és la construcció d'una nova línia, d'ample internacional, que sortiria de Lleida i enllaçaria amb Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. En una primera fase, es construiria un ramal que enllaçaria la capital d'Osona amb la frontera a través de Puigcerdà. La segona fase del projecte preveu la construcció del tram Olot-Figueres. A banda, el PSC també aposta per fer derivacions de la línia que unirien Tàrrega amb Montblanc, i Martorell amb Manresa i Igualada. Aquests dos ramals són els que assegurarien la connexió de la línia amb els ports de Tarragona i Barcelona, a través de la futura xarxa del TGV. En total, 467 quilòmetres, un 37% dels quals en túnels.

El tram de nova construcció, que pels socialistes seria una mena de rèplica ferroviària de l'eix transversal, permetria la circulació indistinta de combois de mercaderies (100-160 km/h) i viatgers (200-250 km/h).

Pel que fa a la rendibilitat de la línia, els càlculs assenyalen que hi ha prou demanda perquè pugui absorbir 40 trajectes diaris -20 per cada sentit-, i assolir un volum total de 5 milions d'usuaris particulars a l'any. El fet que es tracti d'una infraestructura de velocitat alta encareix notablement el pressupost, que seria d'uns 9.000 milions d'euros. Per finançar aquest cost el PSC no descartaria, en cas que guanyés les eleccions catalanes, negociar l'aplicació d'un model similar al suís, en què s'aplica una taxa sobre el transport de mercaderies per
carretera (0,60 euros/km) per pagar la construcció d'infraestructura ferroviària. Les administracions, gràcies a aquesta fórmula, només aporten el 16% del pressupost. També es demanaria la inclusió del projecte en la llista Essen d'obres prioritàries de la UE.

El pla que dijous va fer públic el PSC, tot i que ja s'havia avançat en l'escola d'estiu del partit a Manresa, ha estat redactat pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Preveu altres mesures per millorar la xarxa ferroviària catalana. Una és que els trens regionals de Renfe i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ampliïn la seva cobertura i es converteixin en un «metro regional» que s'estengui des de Barcelona fins a Igualada, Manresa i Vic. Una altra proposta cabdal és que el model de rodalies que actualment ja funciona a l'àrea metropolitana de la capital catalana, amb combois que tenen una freqüència de pas molt baixa, s'exporti també a les conurbacions de Tarragona, Lleida i Girona. En els nusos d'intersecció de tot aquest entramat de xarxes, que evidentment tindria connexions amb les dues línies del TGV que s'estan construint (frontera i Madrid), es projectarien centres logístics i estacions intermodals. El model que planteja el PSC també aposta per la creació d'un nou «operador ferroviari català» que impulsaria les polítiques sobre la matèria «en el context de liberalització de serveis» que vol aplicar la Unió Europea.


Relacionats

Butlletí