30/09/2004 - 00:00
Després d'uns mesos d'intens treball, en els quals s'han estudiat actuacions similars en d'altres ciutats europees (Lima, Ginebra, París, Milà, Chicago, Londres'), l'Ajuntament de Barcelona finalment s'ha decidit a tirar endavant una iniciativa política de pes per afrontar l'actual crisi de la mobilitat a la ciutat.
Segons ha anunciat el consistori, a començaments del 2005 s'implantarà la zona blava a la pràctica totalitat de carrers de la ciutat i es passarà de les 15.000 places actuals a les 60.000 previstes, principalment a les zones de Ciutat Vella i l'Eixample.
Aquesta mesura implica la desaparició de l'aparcament gratuït, tot i que per als residents s'estableixen unes zones verdes amb un preu de 20 cèntims al dia o 1 euro a la setmana. La mesura s'espera que ha de tenir un efecte disuasori a l'hora d'agafar el vehicle privat. Amb l'extensió de la zona blava, Barcelona vol aconseguir el mateix efecte que a Londres van tenir amb la coneguda 'congestion charge', que estableix un peatge econòmic per accedir al centre: evitar la congestió circulatòria, que provoca gens menyspreables pèrdues econòmiques a les empreses i professionals, tota vegada que es redueix el volum d'emissions de CO2 a l'atmosfera.
Un 70% dels vehicles que circulen cada dia per Barcelona 'un total de 1.150.000- passen per la zona del centre, principalment l'Eixample i Ciutat Vella, on es concentren molts serveis administratius i de lleure. Un 93% d'aquests vehicles té com a destí el centre i només un 7% són vehicles de pas.
Cal dir, de fet, que el sector del transport és el consumidor d'energia més important i és, a més, la principal font d'emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. El pes del vehicle privat (turismes i motos) és majoritari.
La política municipal està en la línia de la pionera Llei de la Mobilitat, aprovada fa uns mesos pel Parlament de Catalunya. Aquest text ofereix una visió global de la mobilitat, entesa com un sistema complex que té a veure amb la planificació urbanística, la creació de noves infraestructures, la investigació tecnològica i, com és el cas, amb la gestió de places d'aparcament.
L'eliminació de places d'aparcament lliure és una tendència que no només s'aplica a Barcelona. Fa dos anys, París va decidir eliminar 6.000 places d'aparcament del centre de la ciutat.
El punt feble de la proposta és que l'acció per disuadir el conductor no s'acompanya, per exemple, amb una extensió dels horaris del transport públic, un augment de la freqüència de pas o un increment de les inversions en infraestructures. Un oblit, aquest, criticats per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic.
El mateix secretari per a la mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, ha remarcat que la decisió ha d'anar acompanyada d'accions de millora del transport públic o, com va apuntar en la clausura d'una jornada sobre mobilitat al litoral, que dijous va tenir lloc al Consorci El Far, potenciant els aparcaments subterranis, a preus més assequibles per als veïns.
Més informació:
La Diputació ofereix als ajuntaments un catàleg amb 40 propostes per fer més sostenible la mobilitat
La Setmana de la Mobilitat es dedicarà al camí escolar i es farà al novembre
Transport públic a Londres i a Barcelona, elements per a una comparació
'La contaminació atmosfèrica a Catalunya prové sobretot d'una explosió de la mobilitat'
El Pla Director d'Infraestructures: interrogants i reflexions sobre la mobilitat sostenible
Els experts reclamen una ciutat reinventada
Barcelona vol conèixer les estratègies de mobilitat de Lima, Ginebra, París, Milà i Chicago
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibiliat presenta exemples concrets de mobilitat sostenible
Recursos i enllaços sobre transport públic
Altres
Nova llei de mobilitat
Pacte per la mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona
