El nou protocol de Kyoto haurà d'esperar

Les últimes hores de la 12a Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic revelen que difícilment Nairobi veurà l'aprovació del que informalment es defineix com a Kyoto II. Seran, en tot cas Bali, l'any 2007 i Varsòvia l'any 2008, els llocs on, previsiblement, veuran com s'avança de forma més clara en les negociacions sobre els compromisos a prendre per a més enllà del 2012, que és quan es clou la primera fase del protocol. Finalment, la conferència de Copenhaguen, l'any 2009, podria veure la formalització del nou marc de relacions. L'any 2012, el nou Kyoto, o com sigui que finalment s'acabi coneixent el tractat, ja podria estar en vigor. Una idea que s'ha apuntat a Nairobi aquests dies és que el marc futur de reduccions d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle hauria de ser del 50% sobre les emissions del 2000. La conferència que es clou divendres, 17 de novembre s'ha qualificat com una cimera de transició, que no ha evitat, de nou, un final amb regust amarg. Les paraules del president de l'ONU Kofi Annan denunciant la falta de lideratge polític i la modestíssima representació del govern federal dels EUA així ho evidencien. En la banda positiva, però, hi ha dos aspectes a destacar. Malgrat tot, els EUA continuen en la taula de negociacions, tot i que amb totes les prevencions possibles, i sembla haver-hi un consens clar que hi haurà un post-Kyoto, que haurà de ser més ambiciós, i que aquest hauria d'estar sobre el paper per a l'any 2009. També és positiu el paper més actiu que els països en vies de desenvolupament han jugat en l'arena política. En aquest sentit, a Nairobi, per raons de proximitat òbvies, s'ha fet un crit d'alerta sobre la vulnerabilitat del continent africà amb el canvi climàtic. Un camí difícil Tanmateix, en el temps que queda fins el 2009, caldrà resoldre importants divergències, com les que, fet i fet, han impedit l'arribada d'acords a Nairobi. Quin és el paper dels països en vies de desenvolupament -no inclosos en l'apartat que preveu les reduccions obligatòries-? I especialment, quina implicació han de tenir els països considerats emergents (com ara la Xina, l'Indía o Brasil), en principi tampoc afectats pels compromisos obligatoris però si culpables d'un paquet gens menor d'emissions? I la pregunta de fons que persegueix des de la seves primeres ratificacions el protocol: és possible plantejar-se de forma eficaç la lluita contra el canvi climàtic sense la participació del principal país emissor, els Estats Units? Hi ha més preguntes. Quin període ha d'abarcar el nou Kyoto? Hi ha qui parla de 5 anys, com en el marc actual, i hi ha qui prefereix l'establiment d'un protocol amb més durada, fins a 10 anys. La primera opció és la dels grups ecologistes, que volen un compromís polític més gran i avaluable; en la segona opció hi ha part del sector industrial, que reclama un pacte més llarg i estable, que li permeti programar les inversions amb més seguretat. El mateix comissari de Medi Ambient de la Unió Europea va mostrar-se a favor d'un període de vigor del nou tractat més llarg de 5 anys. A Copenhaguen, el 2009, caldrà haver-hi arribat amb aquestes preguntes respostes. Hi ha veus que apunten que un canvi d'administració als Estats Units, amb l'entrada d'una presidència demòcrata, podria facilitar les coses. És probable, tot i que hi ha altres qüestions de fons. L'organització conservacionista WWF no veu bé aquesta proposta de calendari; -fet i fet, el principal fruit de la cimera de Nairobi-; i tem que entre l'aprovació del nou tractat i la seva entrada en vigor es produeixi un buit. Per argumentar-ho, els ecologistes recorden el temps excessiu que va passar entre l'aprovació del primer tractat de Kyoto i la seva entrada en vigor. La Unió Europea promet més Per una altra banda, la Comissió Europea va anunciar que estava estudiant enfortir les mesures per a lluitar contra el canvi climàtic, tot ampliant la inclusió d'altres gasos d'efecte hivernacle en l'Esquema de Comerç de Drets d'Emissions de la Unió Europea. Aquesta ampliació inclouria gasos com l'òxid nitrós (N2O) de la producció de amoníac i el metà de les mines de carbó. Aquesta nova normativa entraria en vigor a partir de l'any 2013. També va anunciar que s'està valorant la possibilitat de fixar un límit individual per a la UE a partir del moment en el qual expiri l'actual Esquema de Comerç de Drets d'Emissions. La UE preveu incloure en la normativa les emissions de diòxid de carboni produïdes per les línies d'aviació, sector exclòs fins al moment. Informacions relacionades: Kofi Annan critica la falta de lideratge per afrontar el canvi climàtic. Alemanya vols més compromisos per fer front al canvi climàtic. L'Agència Internacional de l'Energia aposta per les nuclears. Narbona anuncia que l'economia creixerà aquest any sense augment de les emissions Els EUA anuncien a Nairobi que no tenen intenció de canviar la seva posició. L'endemà del 2012: Comença la Cimera del Clima de Nairobi.