El nou número de 'Sostenible?' es pregunta com es pot preveure el col·lapse d'una societat

Respondre aquesta pregunta avui en dia no només és impossible sinó que el seu plantejament com a recerca científica esdevé no només sorprenent pel sinó torbador. tanmateix, es tracta d'una de les línies d'investigació del paradigma de la complexitat, una autèntica revolució al món de la ciència. Ricard Solé, biòleg i doctor en físiques per la Universitat de Barcelona, és actualment un dels investigadors amb major prestigi del món de sistemes complexos. La conferència del científic català 'Complexitat i sostenibilitat en un món connectat' va tancar de manera brillant la presentació del número nou de la revista Sostenible?. El paradigma de la complexitat Sostenible? és una revista editada per la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es tracta d'una publicació que anualment ha abordat de manera interdisciplinar temes relacionats amb la sostenibilitat com l'energia, l'ètica en la recerca i la globalització entre altres. Així mateix, cal destacar el nivell i la diversitat dels autors dels articles: Heinz Dieterich, Vandana Shiva, Joan Subirats i Ramon Folch per posar tan sols quatre exemples. En l'edició d'enguany s'ha volgut tractar la teoria a l'entorn del paradigma de la complexitat com 'a la superació de les mancances derivades de visions reduccionistes'. En aquest sentit, esdevé una aposta per trencar finalment els dualismes clàssics com la divisió entre ciències naturals i socials. Tanmateix, i tal com alerta Edgar Morin -autor d'un dels articles de la revista- 'malgrat que tothom vol tenir una visió holistica, a la pràctica la divisió continua'. En aquest sentit, la seva tesi és que cal diferenciar una complexitat restringida respecte a una complexitat general; per Morin, la diferència es troba en la utilització dels models matemàtics per a la comprensió dels fenòmens. Edgar Morin, és un dels pioners d'aquest nou paradigma científic i ha estat investit doctor honoris causa per catorze universitats arreu del món. Problemes de salut han impedit la seva assistència a l'acte, i aquest fet no ha permès gaudir d'un autèntic 'diàleg de sabers' entre Morin i Solé. Xarxes, llindars i col·lapse Ricard V. Solé posseeix una capacitat de divulgar el seu vast coneixement que a primera vista pot estranyar. No només pel fet de ser un científic jove però punter a nivell mundial sinó sobretot per la inherent complexitat -valgui la redundància- del seu camp d'estudi. El motor que guia la carrera científica de Solé és entendre l'existència de patrons universals dels sistemes. En aquest sentit, ha estudiat des de la transmissió d'epidèmies a la conservació de les espècies en ecosistemes. Actualment, dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexes (LSC) de la Universitat Pompeu Fabra des del qual forma part entre altres projectes europeus, de la xarxa Programable Artificial Cell Evolution (PACE) immersa en la cursa per a la creació de vida artificial a partir de dissenyar protocèl·lules. Tanmateix, en la conferència de Terrassa Solé es va centrar amb la utilitat de la complexitat per comprendre la (in) sostenibilitat del model de desenvolupament. En aquest sentit, és clau el concepte de 'xarxa'. La interconnexió entre elements pot provocar que en un cert moment una societat, un ecosistema, un sistema informàtic... pugui col·lapsar. La desaparició dels anasazis Un exemple és l'anàlisi d'antigues civilitzacions ja que `sempre és més fàcil entendre el passat que predir el futur'. Solé ha mostrat un dels majors projectes de recerca realitzats a nivell mundial, l'estudi de la fi de l'ètnia nord-americana dels anasazis. Es tractava d'un poble que havia desenvolupat grans ciutats, infraestructures de comunicació i que 1.300 anys abans de la nostra era va desaparèixer. El projecte, integrat per desenes d'investigadors de diverses disciplines, va aconseguir reproduir ambmodels computacionals les condicions ambientals amb les quals havien viscut els asanazis al llarg de la seva història. El principal resultat mostra que el col·lapse de la civilització va ser causat per un període de sequera. Curiosament sorprèn que no es tractava del període més sec de la seva història i que segons els models aquest episodis d'estrès ambiental no hauria d'haver eliminat aquest poble nord-americà. Per quin motiu una sequera ordinària va suposar la desaparició dels asanazis? Des de l'enfocament dels sistemes complexos s'entén que les xarxes -siguin socials, econòmiques, ecològiques...- tenen uns llindars que una vegada se superen no hi ha marxar enrere. En aquest sentit Solé afirma de manera taxativa que 'els canvis sobtats no avisen i quan es produeixen són irreversibles'; de manera irònica afegeix: 'això s'hauria d'explicar als polítics, no tindrem dècades per reaccionar'. El director del LSC ha recordat que en aquest plantejament els raonaments lineals no són vàlids. Ho exemplifica de la següent manera: 'pensar que si destruïm la meitat d'un hàbitat, sobreviuran la meitat d'individus d'una espècie és fals'. Però què explica que un llindar determini l'estabilitat d'un sistema? Precisament la configuració dels sistemes en xarxa. Per exemple el cas d'internet. Està format per milions d'unitats informàtiques que estan unides entre sí de manera asimètrica, és a dir, que hi ha nodes de la xarxa amb un nombre de connexions molt superior. D'aquesta manera si els punts superconnectats s'eliminen la xarxa pot caure-. Aquest mateix esquema permet comprendre els ecosistemes. Ricard Solé alerta que l'eliminació d'un 10% de les espècies podria provocar el col·lapse d'un sistema ecològic. En aquest sentit, anys enrere Ramon Margalef ja ho havia manifestat: 'un bosc necessita 200 anys per formar-se; amb tan sols un dia es crema'. Més informació: Laboratori de Sistemes Complexos de la UPF.