El Govern aprova el Pla de l'Energia (2006-2015)

Amb o sense la interconnexió amb França 'Amb o sense la interconnexió amb França, aquest Pla garanteix la seguretat i el subministrament d'energia a les comarques gironines i el Tren d'Alta Velocitat' D'aquesta manera el conseller primer Josep Bargalló constatava el que feia dies es venia anunciant als mitjans de comunicació, el projecte d'interconnexió elèctrica entre Espanya i França a través de la línia d'alta tensió Bescanó-Figueres-Baixàs quedava en l'aire en el Pla de l'Energia aprovat.
Tot i això el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé va voler deixar clar en l'acte de presentació a la premsa del Pla aprovat, que la interconnexió amb França 'seria beneficiosa per a tota Catalunya, encara que ha de quedar clar que no correspon al govern català definir-la'.
Concretament es diu al Pla que el projecte de la nova línia elèctrica de transport plantejat pels estats francès i espanyol es considera 'opció per solventar problemes de subministrament i donar seguretat i estabilitat als sistema elèctric català'. Tanmateix el govern no es pronunciarà fins que hi hagi una avaluació acurada que garanteixi el mínim impacte ambiental. I no es descarta cap possible traçat, incloent la possibilitat de soterraments.
Més pes per les renovables En l'àmbit de les renovables, augmentant la primera proposta, el Pla preveu que el percentatge de la seva participació en el balanç de l'energia que es consumeix a Catalunya passi del 3,3% de l'any 2003 al 11% al 2015 (en el primer document es preveia un 7,9%). En aquest sentit Catalunya tot i la distància es situaria més prop de l'estratègia que exigeix la UE per al global d'Europa, que es situa en un 12% de producció d'energies renovables per al 2010.
Les centrals nuclears, element de transició Una de les qüestions més criticades del pla era la seva indefinició pel que fa al tancament de les nuclears. En aquest sentit el document definitiu inclou una estratègia bastant clara. Donada la dependència actual d'aquesta font energètica el Pla proposa un recorregut basat en la disminució progressiva del pes de la producció nuclear, que passaria del 55,8% actual al 35,3 el 2015). Aquest model s'ha adaptat dels dissenyats a països com Alemanya i Holanda amb calendaris graduals de tancament i contribucions de les centrals nuclears a fons de finançament destinats a l'estalvi elèctric i al desenvolupament de les renovables.
En aquest sentit, la proposta del govern català al central -les competències en energia nuclear són estatals- és que es crei un fons econòmic, aportat per les empreses propietàries de centrals nuclears -ja amortitzades- que es nodreixi anualment d'una quantitat equivalent a les despeses d'amortització de les instal·lacions nuclears. Aquest fons finançarà actuacions d'estalvi i eficiència energètica i promoció de les energies renovables. Per fer possible el calendari de tancaments que començaria a Catalunya l'any 2022.
Necessitem 8 centrals més de cicle combinat Respecte a les infraestructures necessàries, el Pla preveu per cobrir la demanda elèctrica futura, (tot incloent les previsions d'estalvi) la creació entre 5 i 8 centrals de cicle combinat alimentades amb gas natural. A més segons va afirmar el conseller Rané en l'acte de presentació, es tancaran les centrals tèrmiques convencionals més obsoletes i contaminants i s'ubicaran les noves instal·lacions de generació elèctrica prop dels llocs de consum.
Kyoto, en mans del Ministeri d'Indústria No hi ha canvis en el Pla definitiu respecte al paper de Catalunya pel compliment del Protocol de Kyoto. Només es referencia que les emissions de CO2 a Catalunya l'any 2010 suposaran el 18,7% de les emissions estatals, un valor que es justifica argüint que l'economia catalana té un pes del 18,8% en termes de Productes Interior Brut respecte al total de l'Estat i per tant està en mans del govern central aconseguir que altres territoris compensen les emissions de Catalunya per aconseguir, com li exigeix la UE, no superar en més del 15% el global d'emissions de gasos efecte hivernacle, en referència a les de 1990.No hi ha canvis doncs en un dels aspectes més criticats per les entitats ecologistes.
Estalvi i Eficiència Un dels capítols fonamentals del Pla és el dedicat a l'estratègia per l'estalvi i eficiència energètica. L'objectiu proposat al Pla és d'un estalvi d'energia final del 10,6% però respecte al consum de l'escenari tendencial, passant d'un consum previst de 20Mtep a 17Mtep al 2015. Això significaria aconseguir un 1,74% de reducció de la intensitat energètica, (que s'incrementa anualment un 1,6%).
En aquest sentit el Pla de l'Energia concreta les accions d'estalvi i eficiència energètica en l'elaboració del Pla d'Acció 2006-2010, que definirà 141 mesures concretes en el transport, la indústria, els serveis, l'àmbit domèstic i la resta de sectors, adreçat a constituir un pla de xoc per a l'estalvi i l'eficiència energètica a Catalunya.
Podeu descarregar-vos el Pla complert aqui.