29/06/2007 - 00:00
Aquesta contundent afirmació ha estat llançada per Robert Armstrong, director associat de la Iniciativa Energètica de l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT, en les seves sigles en anglès). Armstrong ha realitzat una ponència durant la primera jornada del seminari d'estiu del b_TEC dedicat a analitzar les transformacions tecnològiques i de gestió que patiran tan l'aigua com l'energia durant el segle que comencem.
A la seva conferència, el professor nord-americà ha pronosticat que 'les crisis energètiques del futur seran molt diferents i més complexes que les viscudes fins ara'. I això serà, sobretot per tres nous factors: l'augment de l'oferta i la demanda -es doblaran els actuals 450 exojulis per any i els combustibles fòssils no podran continuar aportant el 86% de les fonts primàries com fins ara- el reptes de la seguretat -a més de 'les realitats geològiques i geoestratègiques', hi ha el fet que els grans sistemes de distribució són cada cop més vulnerables- i els problemes ambientals -pel 2050 s'haurà d'haver construït una infraestructura energètica com l'actual però que no emeti CO2, si es vol paliar el canvi climàtic-.
Davant el volum de problemes i qüestions que planteja aquesta 'revolució energètica', Armstrong s'ha atrevit a preveure com evolucionarà el consum d'energia -i les seves fonts- al llarg del segle XXI. En la seva opinió, les millores en eficiència energètica 'aportaran' la meitat de l'energia de cara al 2100, doncs evitaran que la demanda sigui encara major. Gas i petroli estancaran la seva producció i el carbó serà substituït progressivament pel 'carbó net' que desenvoluparan les noves tecnologies de combustió tèrmica. L'energia nuclear -que segons el científic seria una possible solució- no s'estendrà massa per la seva impopularitat; en aquest punt, ha reconegut que si bé la percepció general sobre aquesta energia està millorant, 'ningú vol una central prop de casa', pel que és probable que no es puguin instal·lar massivament. Pel que fa a les energies renovables, la que més creixerà serà la biomassa; aquesta opció 'pot aportar solucions a les necessitats d'energia líquida' encara que també és cert que 'incorpora problemes com les grans quantitats d'aigua, terra i fertilitzants que necessita' i que de moment no estan resolts. Armstrong també creu que l'energia geotèrmica encara 'té molt camí per explorar'.
Però a més dels canvis tecnològics, un altre canvi, 'tan o més important', és els canvis polítics. Ha insistit que és important que el públic sàpiga quins 'són els problemes que existeixen i que ajudi a resoldre'ls'. Aquest coneixement és vital a l'hora de desenvolupar algunes tecnologies que desperten grans recels, com la nuclear, l'eòlica o, més recentment, els biocombustibles. En aquest punt, s'ha mostrat optimista, doncs les últimes enquestes encarregades pel seu equip demostren la creixent preocupació de la població dels EUA per les qüestions ambientals i la demanda que 'el govern s'ha d'implicar més en aquests temes'.
Pel que respecta al canvi climàtic, Armstrong ha assegurat que sense un impost -de '25 dòlars per tona' ha puntualitzat- sobre les emissions no serà possible mantenir el CO2 per sota els 550 ppm a l'atmosfera.
Barcelona innovació tecnològica
El b-TEC és 'un espai dedicat a la transferència del coneixement i la tecnologia', segons s'explica a la seva presentació, impulsat per diferents institucions com els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià i les Universitats Politècnica i de Barcelona. Especialitzat en tres temes -energia, aigua i sostenibilitat- tracta de desenvolupar un espai per a la docència, la investigació i la innovació a la zona 'recuperada' arran del Fòrum 2004 i vol ser la 'plasmació de la voluntat política per fer la major concentració de coneixement del sud d'Europa', en paraules del Vicepresident de la fundació Miquel Barceló.
El seu Seminari d'Estiu s'allargarà amb diferents sessions durant tot el mes de juliol, amb diferents ponències al voltant de l'aigua i l'energia, i és una proposta que es vol convocar de forma anual.
