El consum elèctric cau un 3,3% a Catalunya durant l'apagada

La idea de l'apagada general va sorgir de l'associació francesa Aliança pel Planeta, que agrupa una setantena d'ONGs mediambientals, jurídiques, socials, humanitàries i de consumidors, i exclou els organismes públics, les empreses i els partits polítics. Segons declaren a la seva web, l'objectiu principal d'aquesta iniciativa és aconseguir que els candidats francesos (hi ha eleccions presidencials al mes d'abril) incorporin propostes per frenar el canvi climàtic al debat polític. La proposta la van publicar a la web, amb una crida a tots els qui hi estiguessin d'acord de fer-ho córrer. Molts blocaires i alguns mitjans de comunicació se n'han fet ressò. La difusió més massiva, però, sembla haver tingut lloc per correu electrònic, i en diversos idiomes. Seguiment a tot el món La convocatòria de l'apagada massiva ha traspassat les fronteres de l'estat francès i s'ha difós a través d'organitzacions ecologistes de tot el món. Aquí, per exemple, el president de la Fundació Terra, Jordi Miralles, reconeix que 'hem fet com tots, hem rebut el missatge i l'hem reenviat, gairebé sense saber d'on ha sortit la convocatòria, però amb ganes de participar-hi perquè la iniciativa està molt bé. A més, pot ser interessant recordar durant cinc minuts que dos mil milions de persones no disposen d'electricitat'. Cristina Díaz, secretaria d'Ecologistes en Acció, diu que 'ho hem reenviat a tots els membres de l'agrupació, a altres entitats ecologistes i d'altres contactes. Crec que molta gent pensa afegir-s'hi a títol individual, perquè és un bon gest i no causa cap molèstia, ni tan sols cal sortir de casa'. Joan Martí, membre de la plataforma `No a la MAT', també ha fet córrer el missatge des que el van rebre al correu electrònic de la plataforma: 'és una iniciativa fantàstica, un toc d'alerta original tot i que no solucionarà res de manera directa'. A l'àmbit de l'estat espanyol, les grans organitzacions ecologistes també aplaudeixen la iniciativa, tot i que destaquen que no n'han fet una difusió especial i que no volen que se'ls consideri promotors de la protesta. A Greenpeace indiquen que 'està molt bé qualsevol manera de posar de relleu la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic'. El mateix pensen a WWF-Adena, que valora positivament 'les accions d'expressió dels ciutadans que mostren que entre tots es pot fer alguna cosa'. Amics de la Terra, per la seva banda, indiquen que, tot i que és una acció positiva per conscienciar els ciutadans, 'el que cal és remarcar que s'ha d'estalviar energia dia a dia i que en això tothom pot col·laborar-hi'. Acció simbòlica Els mateixos convocants reconeixen que l'objectiu no és tan ecològic (l'estalvi real d'energia serà quasi imperceptible), sinó més aviat mediàtic i de conscienciació. Si realment s'apaguessin totes les llums d'alguna gran ciutat, el resultat seria perceptible des dels satèl·lits que prenen imatges del planeta, però és poc probable que això passi. Com apunta Jordi Miralles, 'es notaria realment si les ciutats s'atreviren a apagar l'enllumenat públic, si la campanya arribés a crear una consciència suficient com perquè hi participés alguna ciutat sencera'. En la mateixa línia, Joan Martí opina que l'èxit s'advertiria realment 'si els ajuntaments i la resta d'administracions de les que depenen els enllumenats de carrers i carreteres s'hi afegeixen també'. En les últimes hores, algunes institucions també han donat suport a la mesura. La Generalitat n'informa, per exemple, a través de la pàgina web i el Ministeri de Medi Ambient també ha convidat els ciutadans a participar-hi. L'Ajuntament de Barcelona ha deixat a les fosques la façana principal de la plaça Sant Jaume com a mostra de suport. Han quedat a les fosques, segons informa Vilaweb el Palau de la Generalitat, la Sagrada Família, la Casa Batlló, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, el MNAC, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la Catedral de Palma. La Casa de la Vila de Lleida i de Tarragona també han quedat sense llum i a Girona, s'ha apagat la il·luminació de la catedral. A l'estat francès, la il·luminació de l'emblemàtica Torre Eiffel de París s'ha apagat. Per què l'1 de febrer? L'apagada ha tingut lloc abans de la presentació a París del quart informe del grup intergovernamental d'experts climàtics de les Nacions Unides (IPCC) sobre l'evolució del clima al planeta, que pretén servir de guia perquè els governants elaborin noves polítiques mediambientals. L'esborrany del document destaca que les evidències del canvi climàtic són més clares que al 2001, quan es va elaborar l'últim informe, i preveu un augment de les temperatures d'entre 2 i 4,5 graus d'ara a l'any 2100. També s'ha filtrat que l'informe, que s'està consensuant en una reunió de quatre dies en la que participen 500 experts i representants governamentals, és taxatiu en assenyalar que l'acció humana és la responsable de l'efecte hivernacle per les emissions contaminants. Joan Martí, de la plataforma 'No a la MAT', té confiança que el text serà 'bastant crític i contundent'. A la Fundació Terra, Jordi Miralles opina que no serà suficient, perquè 'les solucions que es proposen sempre es queden curtes, el que caldria realment és un replantejament de 180 graus i no solucions parcials. La qüestió real és si estem tan instal·lats en un nivell acomodatici que no serem capaços de replantejar tot el sistema'. Més informació: Els riscos de l'apagada, segons els enginyers.