10/08/2007 - 00:00
L'abandonament de les suredes a Catalunya ha portat al Consorci Forestal de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge a sumar esforços i crear el primer Manual de gestió de la sureda. L'objectiu és dinamitzar la gestió d'un ecosistema que produeix importants beneficis per la societat i per a la conservació, protecció i millora de la fauna i dels seus hàbitats.
Les suredes són una rica font de biodiversitat, tant en flora com en fauna silvestre. El producte de la seva gestió, el suro, és un element natural, ecològic i reciclable, que compta amb unes propietats tècniques fins ara insubstituïbles. La gestió adequada d'una sureda proporciona tot un seguit de beneficis ambientals, ecològics i socials dels quals se'n beneficia el conjunt de la societat. Aquests són els arguments que motiven l'elaboració del primer Manual de gestió de la sureda, un projecte del Consorci Forestal de Catalunya que serà possible gràcies a la col'laboració de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.
Aquest projecte pretén explicar i millorar l'estat actual de les suredes a Catalunya, que es troben en una situació d'abandonament, degut a una combinació de factors: d'una banda, la intensa explotació tradicional que ha fet baixar les poblacions en els últims anys i de l'altra, factors com la reforestació d'altres espècies, la pressió urbanística, les malalties, una inadequada gestió forestal i, finalment, els canvis produïts a les estructures socials del món rural. El resultat final ha estat una progressiva degradació i pèrdua d'aquests hàbitats únics de gran valor natural.
Per aquest motiu ha nascut el projecte de publicació del Manual de gestió de la sureda, amb els objectius de difondre el valor de preservar l'ecosistema mediterrani per excel'lència, dotar d'una eina pràctica als silvicultors-gestors forestals que els permeti aconseguir un suro de qualitat, promoure la gestió de les suredes abandonades i afavorir la seva conservació, així com donar a conèixer els beneficis que la gestió forestal produeix sobre aquestes formacions.
Les suredes catalanes
A Catalunya, on només unes 42.000 ha es troben en explotació (36% del total potencial), s'obté un suro de molt bona qualitat, degut a que el creixement del suro és més lent per les condicions climatològiques i la qualitat d'estació on es troben aquestes masses. Les tècniques silvícoles per obtenir aquesta qualitat consisteixen en fer estassades (neteja del sotabosc) o el ratllat del suro (incisions longitudinals per disminuir les tensions radials evitant que s'esquerdi el suro). Els tractaments fitosanitaris preventius immediatament posteriors a la pela són una pràctica imprescindible per evitar l'escaldat, un atac fúngic que té una incidència bastant important a Catalunya.
El suro té unes característiques excepcionals que el fan insubstituïble en moltes de les seves aplicacions. Tot i que Catalunya no destaca per produir suro en quantitat, sí que es diferencia per produir un suro d'alta qualitat molt apreciat per la indústria dels taps de vi i cava. La sureda resisteix força bé el pas del foc i produeix aglans que esdevenen una important font d'alimentació per a la fauna. Els beneficis de la seva explotació reverteixen directament en el territori des del punt de vista laboral, ja que la pela del suro és un treball difícilment mecanitzable amb un alt component artesanal.
Gestió de l'alzina surera
L'alzina surera és una espècie endèmica de la Mediterrània occidental (península Ibèrica, Portugal, Extremadura, Andalusia, Catalunya, Marroc, Algèria, Tunísia, Itàlia i França). A Catalunya representa la cinquena espècie forestal pel que fa al nombre d'hectàrees (entre 50.000 i 70.000 ha). Prop d'un 80% de les sureres catalanes es concentren a les comarques gironines (11 milions de peus a la Selva, gairebé 10 milions al Baix Empordà i uns 11 milions repartits entre l'Alt Empordà i el Gironès) i la resta es reparteixen entre el Maresme i el Vallès Oriental.
Això representa quasi un 40% de la superfície total dels boscos de les comarques esmentades i un 10% del total de Catalunya. A la Península Ibèrica, la sureda és present a l'estat espanyol (750.000 ha) i Portugal (859.000). A l'estat espanyol la trobem distribuïda en major proporció a Andalusia (350.000 ha), Extremadura (250.000 ha), Catalunya ( 50.000 ' 70.000 ha) i la resta es troben a la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Castella-La Manxa.
El Consorci Forestal de Catalunya, creat l'any 1948, és l'organització professional que representa els propietaris forestals de Catalunya. Entre les seves funcions destaquen la seva contribució a l'enriquiment del sector, tot promovent l'harmonització de les funcions ambientals, de conservació de la natura i paisatgístiques, socials i econòmiques en el marc de la gestió forestal.
Obra Social de Caixa Catalunya
La Fundació Territori i Paisatge va ser creada l'any 1997 per l'Obra Social de Caixa Catalunya, amb l'objectiu de donar resposta al seu compromís amb la sostenibilitat i la conservació del medi natural. Els seus àmbits d'actuació són l'adquisició i gestió d'espais amb interès ecològic o paisatgístic; la conservació de la fauna salvatge i la col'laboració en projectes de conservació del patrimoni natural i del paisatge, així com la sensibilització i l'educació ambiental.
