El cimera de la biodiversitat recomana protegir el 10% de zones de valor ecològic

Més informació a Sostenible, aquí. La Cimera de l'ONU sobre biodiversitat, anomenada tècnicament Vuitena Conferència de les parts de la Convenció de la Diversitat Biològica (COP-8), va tancar les portes dissabte amb un balanç agredolç. A Curitiba (Brasil), que és on la conferència va tenir lloc, es van aconseguir un seguit d'acords de mínims, que almenys permeten mantenir obert el procés de negociacions. Però el cas és que hi ha poques iniciatives polítiques que vagin més enllà de la declaració d'intencions, la qual cosa ha estat denunciat les organitzacions ecologistes com un fet del tot decebedor, i que un assumpte clau com és el del finançament no s'ha acabat de resoldre de forma satisfactòria. De la conferència, a la qual han assistit 4.000 delegats d'arreu del món, i on els EUA han participat com a país observador, en surt la recomanació a tots els països que conservin almenys el 10% de tots els espais, marins i terrestres, considerats de valor ecològic. Aquest objectiu, calcula l'ONU, es compleix en un 12% en el global del planeta, però hi ha grans mancances: per exemple la protecció dels espais marins només és del 0,6%. La cimera de Curitiba manté l'objectiu de frenar la desaparició d'espècies per a l'any 2010, malgrat aquest objectiu, definits en els Objectius del Mil·lenni, és vist com a pràcticament inassolible. A més de la recomanació sobre les superfícies protegides, les principals conclusions de la conferència són: > Ús de material genètic. Es planteja l'impuls d'acords entre els governs i les empreses, de manera que els amos del material genètic i el coneixement es beneficiïn de la seva explotació. La referència són els estats, no els pobles, han criticat molts moviments indígenes. Encara cal donar forma legal a aquesta voluntat. Una de les resolucions més complicades de la trobada ha estat la que fixa per a "abans de 2010" el termini perquè es dissenyi un règim internacional d'accés a recursos genètics, que prevegi la participació en els seus beneficis dels col·lectius indígenes. Això no ha satisfet aquests col·lectius, ni tampoc les organitzacions conservacionistes, tot i que els analistes valoren que el fet que aquest nou esquema es posi a consideració en la pròxima trobada indica que aquest assumpte, congelat durant 14 anys, ha entrat en una via de solució. > Protecció de les illes: El cimera ha decidit impulsar la protecció d'aquests espais tan delicats i amb nombroses espècies endèmiques, començant per l'estudi de la seva situació actual. > Àrees protegides marines. L'objectiu de fons és la creació de santuaris fora de les aigües jurisdiccionals dels països. Per abordar aquest assumpte no hi ha un acord consensuat. La declaració final remarca la voluntat, però no ofereix res més concret. > Finançament. L'establiment d'una zona protegida en un país en vies de desenvolupament pot ser entès, a curt terme, com un límit al creixement econòmic. Aquests països reclamen compensacions, fet que no ha estat assumit per la conferència. El Fons per al Medi ambient Mundial, administrat pel banc Mundial, el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament planteja distribuir 3.000 milions de dòlars en els pròxims quatre anys per a projectes ambientals, informa l'agència IPS. Bona part d'aquests diners es destinen a la protecció de la biodiversitat, però cal disputar aquests recursos amb altres prioritats, com són els programes per a enfrontar el canvi climàtic, el combat contra la desertificació i la contaminació urbana. Les crítiques 'Els interessos econòmics i comercials dels països rics, han trencat qualsevol esperança d'establir un acord internacional que garanteixi la conservació -integritat ecològica- i aprofitament regulat i sostenible de la biodiversitat del planeta', han denunciat Ecologistes en Acció en un comunicat. L'organització no governamental Greenpeace Internacional també ha estat molt crítica. Ha parlat de "fracàs" la conferència, per no adoptar mesures urgents per a contenir la biopiratería i la destrucció de la naturalesa. Hi ha "un antagonisme" entre el debilitament del Conveni de Biodiversitat i la "imposició d'una agenda econòmica neoliberal" per part de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), segons el Fòrum Brasiler d'Organitzacions no Governamentals i Moviments Socials per a l'Ambient i el Desenvolupament. Una trobada, malgrat tot, amb més pes La COP-8 ha involucrat més de 4.000 persones en els debats i negociacions oficials i més de 6.000 en seminaris i manifestacions d'organitzacions socials des del 20 al 31 de març. Hi van ser presents 100 ministres, tot un contrast amb els 16 de la trobada anterior, a Malàsia, on només hi va haver 2.600 participants. La reunió va comprendre 236 esdeveniments paral·lels, en els quals es va verificar una àmplia participació de la societat civil.