09/05/2006 - 00:00
En la mosca Drosophila subobscura hi ha canvis genètics paral·lels al fenomen d'escalfament global del planeta, segons un estudi que publicarà aquest mes la prestigiosa revista Science i que el divendres 1 de setembre s'ha editat en la publicació en línia Science Express, on s'avancen alguns articles seleccionats entre els que posteriorment es publicaran en la versió impresa. L'article està signat pels investigadors Joan Balanyà i Lluís Serra, del Departament de Genètica, i Josep M. Oller, del Departament d'Estadística de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb Raymond B. Huey (University of Washington) i George W. Gilchrist (The College of William and Mary) dels Estats Units.
En l'article «Global Genetic Change Tracks Global Climate Warming in Drosophila subobscura», els autors subratllen el paral·lelisme entre les sèries temporals de les freqüències d'inversions cromosòmiques en aquesta espècie i l'escalfament global a Europa, Nord-amèrica i Sud-amèrica.
L'espècie D. subobscura, originària del continent europeu, va iniciar la colonització del continent americà el 1978 a través de Xile. En l'estudi, s'han fet servir poblacions de D. subobscura corresponents a 26 localitats geogràfiques mostrejades en dos períodes -actual i antic- separats per una diferència mitjana de 24 anys. En concret, hi ha 13 poblacions europees, 7 de nord-americanes i 6 de sud-americanes. «L'objectiu era comparar les freqüències d'inversions cromosòmiques en mostres antigues i recents -comenta el catedràtic Lluís Serra- i determinar si els canvis genètics es corresponien amb els canvis de temperatura en les poblacions naturals.»
Per estudis anteriors se sabia que les freqüències de les inversions cromosòmiques de D. subobscura típiques de latituds càlides augmenten al llarg del temps. Però aquest és el primer article que incorpora l'estudi de la variació de la temperatura i la seva correlació amb la freqüència de les inversions cromosòmiques en un àmbit geogràfic tan ampli. En l'estudi, s'ha determinat la magnitud i la direcció dels canvis en el temps de les freqüències d'inversions cromosòmiques i de la temperatura ambient en poblacions naturals de D. subobscura en els tres continents. Segons els resultats, l'índex de temperatura, que és inversament proporcional a la latitud (com més latitud, menys calor), s'ha incrementat en 22 de les 26 poblacions estudiades, tant a Europa com a Nord-amèrica i a Sud-amèrica. El més rellevant és que aquest increment es relaciona amb les variacions observades en el polimorfisme cromosòmic: hi ha més inversions cromosòmiques típiques de les latituds més càlides en les poblacions actuals que en les antigues.
En concret, els experts analitzen un índex del polimorfisme cromosòmic, indicador genètic que permet discriminar poblacions amb inversions típiques de diferents latituds. Com més alt és el valor d'aquest índex, la població presenta més inversions típiques de latituds càlides, de manera que l'índex està inversament correlacionat amb la latitud (com més fred, el seu valor és menor). L'article revela que, a una mateixa latitud, l'índex de les poblacions actuals de D. subobscura és superior al de les mostres antigues en els tres continents. La freqüència dels genotips característics de latituds més càlides ha augmentat en 24 de les poblacions estudiades i en 22 els canvis dels genotips i de la temperatura són paral·lels. «Aquest índex cromosòmic -comenta el catedràtic Josep M. Oller- resumeix la variabilitat genètica i permet associar-la després als canvis de la temperatura. En el futur, caldrà explorar diferents aspectes metodològics per precisar encara més com afecta la temperatura les inversions. Potser la correlació no és deguda únicament a una qüestió de més o menys calor, sinó també a la fluctuació de la temperatura en cada hàbitat, etc.»
Tal com explica el professor Joan Balanyà, primer signant de l'article, «El que estem veient és com actua l'evolució en D. subobscura, una espècie amb un temps de generació curt, que pot adaptar-se als canvis ambientals de manera ràpida. El planeta pot anar-se escalfant, però, dintre d'uns límits, això no vol dir que aquestes espècies s'hagin d'extingir.»
En el futur, l'equip impulsarà noves recerques per detectar quins són els gens que potencien l'adaptació ambiental en D. subobscura. La velocitat en el canvi evolutiu i els mecanismes adaptatius en aquesta espècie sumen ara nous elements a la reflexió sobre la conservació de la biodiversitat al planeta. «Podríem interpretar aquests resultats com un toc d'atenció» -comenta Lluís Serra. «Allò que nosaltres detectem a nivell genètic podria interpretar-se com un avís sobre els efectes que pot tenir l'acció humana sobre l'entorn natural. D. subobscura pot anar adaptant el seu genoma a condicions més càlides, però no totes les espècies ho podran fer. I encara menys si afegim més factors externs que degraden el seu hàbitat natural».
Font: UB.
