El Bages defineix els espais naturals que s'han de protegir dels canvis urbanístics

El Pla de Protecció del Paisatge del Bages, que es va presentar recentment a Manresa, pretèn servir de referència per a futurs plans de desenvolupament urbanístic a la comarca. El Bages, que exerceix una creixent centralitat, en bona part promoguda per la millora de les comunicacions, és avui una destinació atractiva per a indústries que busquen sòl assequible. La pressió sobre el territori, per tant, és important, i és en aquest punt en el qual el pla de protecció té tot el seu sentit. Els ajuntaments, que són els que desenvolupen l'ordenació urbanística del territori que possibilita la instal·lació de polígons industrials, sovint no tenen la perspectiva territorial conjunta per afrontar aquest repte. El Pla de Protecció, un estudi iniciat l'any 1997 i que té un nivell d'aprofundiment i una tècnica d'anàlisi que el fan un treball únic, pretèn garantir aquesta visió més general, que té en compte el territori com el que és, un continu interconnectat, i no pas un puzzle de termes municipals. Impulsat pel Consell Comarcal del Bages, aquesta eina es proposa determinar els sectors que cal protegir i d'altres en els quals és necessària una intervenció amb vista a recuperar corredors i connectors biològics. L'estudi, que s'ha fet sobre treballs a escala 1:5.000, interpretats utilitzant les potencialitats analítiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIF), ha permès establir tres grans classificacions: el que s'anomena espais d'interès nuclear (una llista de 26 espais que s'haurien de protegir en qualsevol desenvolupament urbanístic que es plantegi a la comarca); els corredors (una llarga llista de gairebé 60 punts que permeten la connexió entre diferents zones d'interès biològic); i els espais d'interès singular (una vintena que ja estaven identificats i que són els grans espais verds del Bages). Entre els espais a protegir destaquen els boscos de pinassa, únics a Europa, i els espais que puguin quedar afectats per la construcció de nous polígons industrials. Segons una informació publicada al diari Regio 7, alguns d'aquests punts delicats serien a Sant Joan, amb la construcció d'un polígon a la carretera de Cardona, o la construcció d'una carretera entre l'eix del Llobregat i l'eix transversal, a l'altura de Sant Fruitós. L'estudi ha estat coordinat per Rufí Cerdán, cap tècnic de Medi Ambient i Cartografia del Consell Comarcal del Bages i responsable del treball, i ha estat elaborat igualment per Joan Nunes, Jesús Martínez i Raquel Abad, del Laboratori d'Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), de la Universitat Autònoma de Barcelona.