El 56% del litoral valencià ja està urbanitzat

El 56% del litoral valencià està ja urbanitzat i a Alacant la xifra es dispara fins arribar al 80%. Si les previsions de creixement es compleixen, en uns pocs anys tan sols quedarà un 20% de la línia de costa. Aquests són algunes des les dades que s'extreuen del Llibre Verd, un recull dels darrers estudis de la situació del medi ambient al País Valencià i de l'arc mediterrani en general. Una compilació d'evidències que, segons els seus autors, converteixen a la zona en 'paradigma de la societat insostenible del segle XXI'. L'edició ha anat a càrrec d'Escola Valenciana dins els actes del IV Congrés Escola Valenciana i Societat Sostenible, que comença el 5 de desembre. L'informe, que es va presentar la setmana passada a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, està elaborat per 16 especialistes en diferents àmbits del medi ambient. Model turístic i constructor Segons les dades, el País Valencià és la segona comunitat autònoma en captació de turisme estatal i, juntament amb Catalunya, Balears, Canàries i Andalusia, una de les primeres en captació de turisme estranger. L'oferta hotelera supera les 110.000 places i generen més de 21 milions de pernoctacions anuals. Destaquen sobretot les segons residències i habitatge d'ús turístic, estimat en 2,6 milions de places. La construcció avança a un nivell frenètic: en tan sols sis anys s'han construït en 25.000 noves hectàrees. La repercussió en el medi ambient és directe. 'El creixement s'ha fet de forma espontània, sense planificar', apunta l'informe. 'S'han transformat notables extensions de territori i s'han consumit paisatges excepcionals'. L'aposta, en canvi, hauria de consistir en potenciar el turisme 'a partir del territori que l'acull i li dóna sentit'. Les prioritats haurien de passar per planificar i gestionar el territori 'com a recurs', renovar i millorar les destinacions consolidades, impulsar el turisme rural sense seguir la dinàmica del litoral i apostar per una expansió condicionada pel territori. 'Cal plantejar noves estratègies on la lògica dominant, en comptes de basar-se en l'increment incessant de les actuacions immobiliàries, s'oriente cap a productes de més qualitat i singularitat. Que valore els recursos naturals i culturals propis'. El llibre ho argumenta amb dades ben diverses. Des d'energia -l'índex d'autobastiment del País Valencià és del 2,2%, mentre que a Espanya arriba al 23,3% i a la Unió Europea del 50%- fins a agricultura -en què es pot veure com actualment només un 7% dels titulars d'explotacions agràries hi tenen plena dedicació-. Uns criteris de mobilitat 'de fa 50 anys' L'informe apunta que les principals ciutats valencianes mostren criteris de mobilitats basats en formules de fa 50 anys: les grans ciutats estan 'pensades' perquè 'el màxim' de vehicles de motor accedeixin al centre, les zones de vianants són limitades, falta transport públic, hi ha una 'nul'la preocupació' per reduir desplaçaments, la planificació urbanística no respon als interessos de mobilitat i de qualitat de vida, la bicicleta continua sent enfocada com a 'mitjà de passeig'.... Es destaca que la 'ineficiència' de la política urbanística de les ciutats ha afectat 'greument' a les polítiques de mobilitat. 'L'urbanisme ha condicionat els criteris de mobilitat, quan la tendència europea dels darrers anys ha canviat dràsticament aquesta relació'. Denuncien que l'expansió urbanística no ha estat causada per un creixement demogràfic sinó segons 'raons mercantilistes'. Un dels exemples que posen és València: 's'ha desfragmentat en contrast amb la visió de la ciutat compacta europea'. A més, el cotxe segueix sent el gran protagonista. Segons dades del llibre, més del 30% dels desplaçaments urbans en cotxe són per a fer menys de 3 quilòmetres. Un 'alarmant' desequilibri hídric L'informe assenyala que els 'problemes greus de falta d'aigua' del País Valencià responen a l'excés de demanda, més que 'a la sequedat que se sol atribuir a les terres valencianes'. En concret, el ritme de consum d'aigua per persona al País Valencià dobla el de l'Estat Espanyol i triplica l'europeu encara que s'igualen els nivells de pluja. 'Consumim un 80% de les aportacions mitjanes del cicle hidrològic. Unes xifres que contrasten amb un 10% de la mitjana mundial, d'un 20% de la europea i un 30% de al espanyola'. Una de les dades reveladores és que, per aconseguir un euro del PIB, es necessita el doble d'aigua al País Valencià que en la mitjana de la Unió Europea. Un moment delicat 'La situació és greu. S'ha establert un model de destrucció del territori a partir d'una idea mal entesa del poder. Cal un canvi de polítiques, i iniciatives com aquesta poden contribuir-hi', apuntava Conxi Olid, de l'Espai País Valencià a Barcelona, en la presentació del llibre. 'Veiem amb molta preocupació el procés de destrucció mediambiental. Cal prendre mesures urgents per frenar aquest desenvolupament', responia Diego Gómez, president d'Escola Valenciana. L'entitat està formada per una vintena d'associacions provinents, en un inici, del món educatiu. 'No podem explicar que és l'horta als nostres alumnes si obrim la finestres i només hi trobem un centre comercial o un desfici de grues. A l'escola hem de transmetre també valors i actituds i el llibre és un exemple. La paraula territori no ha d'estar lligada a floretes, muntanyes... Cal una visió global i sostenible'. Una de les redactores d'un dels capítols de l'informe és la periodista valenciana Maria Josep Picó, directora de la revista Nat. 'Espanya va signar el protocol de Kyoto i, en canvi, no s'estan fent els deures en molts àmbits. Tampoc al País Valencià. De totes maneres no hem de ser catastrofistes. Tan sols realistes. A més, cada vegada hi ha més gent que està fent coses. Estan apareixent molts col·lectius en defensa del territori', apuntava Picó. Sense resposta del Conseller de Territori i Habitatge Escola Valenciana ha presentat ja l'informe a universitats, sindicats, partits, entitats cíviques i instituts d'investigació. De qui no han rebut resposta és del Conseller de Territori i Habitatge, Esteban González Pons, que segons explica ha eludit totes les invitacions per presentar-li les conclusions. Segons l'entitat, 'el llibre no es tracta únicament d'una crítica al govern actual del PP, sinó també a altres governs i a la cultura mediambiental de parts dels ciutadans: tots hem de fer autocrítica per solucionar la situació'. Entre les propostes que llança Escola Valenciana hi ha la de crear consell assessor del govern valencià en base a les conclusions del llibre.