Eficiència energètica: necessitat i oportunitat

El seminari, celebrat el passat 20 de gener a la seu de Gas Natural, va servir per posar damunt la taula, amb arguments sòlids, la importància d'aquest concepte dins l'engranatge de la sostenibilitat. La principal conclusió: l'eficiència energètica no és només una necessitat ambiental sinó també una magnífica oportunitat per reactivar l'economia. Els ponents van coincidir en que, tot i els obstacles existents, no hi ha conjuntura millor que la crisi actual per promoure l'eficiència en tots els àmbits, de la producció al consum.

Pel que fa al vessant estrictament ambiental, el director de la Fundació Gas Natural, Pere Fàbregas, va recordar que el pes de l'eficiència en la reducció d'emissions d'efectes hivernacle s'ha estimat en un 60%. Amb un cert contrast, però en la mateixa direcció, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, va subratllar que fins i tot si no hi hagués canvi climàtic l'eficiència seria una obligació degut a la idea que cal moderar el consum energètic com a filosofia general.

El catedràtic de recursos energètics per la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, va completar les intervencions anteriors tot presentant un seguit de conclusions relatives a l'eficiència a partir del document La política energètica en el nou escenari mundial. Reflexions i propostes des de Catalunya. Aquest document ha estat elaborat per un grup d'experts -del qual Marzo en forma part, per assessorar el departament d'Economia i Finances. Una de les conclusions assenyala que l'opció prioritària és "la gestió de la demanda amb estalvi i eficiència energètica com a element estratègic clau per garantir un sistema energètic sostenible per a Catalunya".     

La crisi com a oportunitat
Però l'argument estrictament ambiental no deixa de ser parcial. Com a portantveu del grup d'experts, Marzo va afegir que tota política energètica ha de tenir en compte un triangle format per tres vèrtexs: la protecció ambiental, la seguretat energètica i el desenvolupament econòmic. I va ser taxatiu al respecte: "si descuidem qualsevol d'aquests tres fronts perdrem la guerra amb tota seguretat". Aquests vèrtexs es poden veure també com els tres grans eixos de la sostenibilitat que apareixen en tants esquemes. Marzo va parlar aleshores de "la gran oportunitat de negoci que suposa l'estímul de l'eficiència" per una banda perquè reduïm la nostra dependència de les importacions de combustibles fòssils i, de l'altra, perquè el sol fet d'activar aquest procés implica realitzar importants inversions i obrir nous mercats. El conseller Castells es va referir a l'eficiència energètica en relació la mateixa oportunitat però amb l' objectiu afegit de "sortir de la crisi".

Dos exemples
Aquests diagnòstics van ser corroborats per altres ponents, com el director de Solucions i Serveis Energètics del Grup Gas Natural, Josep Codorniu, o el director general comercial de Baxi Roca, Jordi Mestres, en aquests casos des del punt de vista dels fets i de l'experiència professional. El primer va explicar els models de negoci de les empreses de serveis energètics que són especialistes en millorar l'eficiència energètica d'edificis i instal·lacions i ofereixen al client estalvis garantits. El sector serveis -va dir Codorniu- té el potencial més elevat d'estalvi, en el què destaca el subsector hoteler amb un 30%. Per la seva banda, Jordi Mestres va descriure el funcionament de les calderes de condensació que Baxi Roca comercialitza, en aconseguir retenir el calor que les calderes convencionals expulsen, milloren el rendiment entre un 15% i un 20%. També va comentar la importància creixent en el mercat de les calderes que poden generar electricitat (microgeneració).

Els obstacles
La directora de l'ICAEN, Encarna Baras, va fer una anàlisi de l'acció de l'administració pública i va esmentar les principals barreres amb què topa aquesta línia de treball. En aquest sentit va dir que els anys de l'expansió econòmica no van afavorir gens la creació d'una cultura de l'estalvi i de l'eficiència i, com a conseqüència, ara ens trobem amb un seguit de mancances: tècniques (no hi ha prou especialistes) econòmiques (els costos externs no estan incorporats al preu de l'energia) de fragmentació (plans i estratègies públics i privats inconnexos o redundants), entre d'altres. Segons el Conseller Castells, però, la principal barrera no és tècnica sinó que és la batalla partidista, en definitiva "els interessos parcials i minoritaris que impedeixen fer una bona política energètica".

Les claus del canvi
El canvi cap a l'eficiència en el marc d'una política energètica passa, segons Castells, "per un discurs unitari fruit del consens i d'una visió de país". El conseller va dir que això era perfectament possible "perquè comptem amb actors potents que són empreses amb capacitat d'innovació, centres de recerca avançats i unes administracions que saben el què cal fer i tenen la voluntat de fer-ho". Marzo va anar més lluny tot reclamant un pacte d'estat per consolidar un model energètic "en què sobra l'electoralisme".

Un exemple de bona orientació que demostra la capacitat de col·laboració entre administracions i empreses ha estat la creació l'any passat de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). El seu director, Antoni Martínez, va dir que "l‘IREC vol fer arribar els resultats de la recerca al mercat i a la vegada investigar pensant en el llarg termini" i va destacar que "la línia tecnològica de referència a l'IREC és l'eficiència energètica". La inclusió d'aquest institut en un dels 6 grans nuclis d'innovació europea converteix a Barcelona en una ciutat puntera en aquest àmbit. Es tracta d'una iniciativa que complementa la política de la Generalitat de la Catalunya en el foment de l'eficiència, que va ser exposada per tancar l'acte.

El concepte eficiència va tenir un protagonisme central, en el seminari com era lògic, però el professor Marzo va provocar la reflexió citant la paradoxa de Jevons: "l'eficiència ha d'anar de la mà de l'estalvi perquè sigui útil".