[ECO-AGRICULTURA 3] Carn ecològica a Catalunya: el pes dels Pirineus

Segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) de l'any 2004, de les 171 explotacions que hi ha a Catalunya, 143 són a les comarques de Lleida, la majoria a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, algunes a Solsona, i també a la Vall d'Aran. A la Cerdanya la ramaderia ecològica és minoritària perquè s'hi ha consolidat el model turístic. De carn ecològica en trobarem, majoritàriament, de vedella i xai, produïda als Pirineus, i de pollastre, procedent de les comarques gironines, tarragonines, el Penedès i Osona. De porc, només n'hi ha una explotació a la comarca d'Osona, per la qual cosa se n'importa del centre de l'Estat, i de conill ecològic, de moment, no se'n troba. Pere Escales, ramader ecològic de Pont de Suert (Alta Ribagorça) és membre de l'Associació de Productors Ecològics de l'Alta Ribagorça, que agrupa una trentena de ramaders de boví (vedella), oví (ovelles), cabrum (cabres) i equí (cavalls) d'aquesta comarca del Pirineu de Lleida, encara que la gran majoria de la producció correspon a carn de vedella. Constituïda l'any 2004, els ramaders de l'organització produeixen carn ecològica d'acord amb el Reglament CEE 2092/91 que estableix les normes de producció, etiquetatge i sistema de control. Tots els socis estan inscrits al CCPAE. Ara fa un any i set mesos que Pere Escales es dedica a la ramaderia ecològica, tot engreixant vedells seguint els criteris de la producció ecològica. Després d'un període de conversió de dos anys, va passar de la ramaderia tradicional a l'ecològica perquè, entre altres motius, creu que 'amb l'alimentació no s'hi ha de jugar'. El canvi ha consistit a deixar d'utilitzar productes químics en l'alimentació i en la medicació dels animals però el tomb no ha estat radical perquè la ramaderia dels Pirineus sempre ha estat de caire tradicional, amb els vedells passant la major part de la jornada a les pastures, molt allunyada de la ramaderia industrial que es fa, per exemple, a la plana de Lleida o a la Garrotxa. Escales és força crític amb l'engreix que es en la ramaderia industrial, i encara més amb el que es feia fa uns quants anys, quan l'ús de clembuterol -ara substància prohibida- era generalitzat en les explotacions ramaderes. 'En els últims anys hi ha més controls i la qualitat de la carn ha millorat, però tot i així jo crec fermament en la carn de qualitat', diu Escales. Ell mateix i tota la família en són consumidors habituals. Els animals propietat de Pere Escales es porten a l'escorxador de Moià i després a una sala de desfer de Castellterçol, on la societat de productes ecològics Ecoviand de Brugarolas s'encarrega de comercialitzar-la. La carn ecològica és més cara que la carn produïda de manera industrial perquè l'alimentació dels animals, en aquest cas vedells, consisteix en herba, llet i pinso ecològic, d'un preu més elevat que el tradicional. 'El vedell triga un mes o un mes i mig més que en la ramaderia industrial a pesar del necessari per a sacrificar-se, el creixement és més lent perquè no se li donen productes químics', explica Escales. Però el gust de la carn ecològica té una altra textura i un gust que no s'assembla al de la carn que es ven a supermercats i botigues. Com en la producció agrícola, el principal problema dels ramaders ecològics és la comercialització del producte. Les grans superfícies no ofereixen la possibilitat de comprar carn d'aquest tipus i la distribució es fa en petites botigues, mercats, cooperatives i enviaments a domicili, fet que en dificulta el creixement. Pere Escales afirma que és molt difícil viure de la ramaderia ecològica: 'El DARP ens ha donat una petita ajuda econòmica per començar, però només per als primers cinc anys, i després t'has d'espavilar. Falta publicitat, que la gent ens conegui'. Els productors de carn ecològica del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça han decidit agrupar-se en tres associacions professionals corresponents a cada comarca. El president de l'associació del Pallars Jussà, Francesc Porta, afirma que 'l'objectiu és ajudar-nos en la comercialització, tant de sortida del nostre producte com per a l'entrada d'inputs'. L'oferta, més gran que la demanda Un dels problemes de la carn ecològica que es fa als Pirineus és que hi ha una producció força important -la primera en quantitat de tot l'estat- però el consum no és equivalent, això provoca que molta carn, com a mínim la meitat, s'hagi de desviar al consum convencional, amb els perjudicis que comporta pel productor, que, tot i havent criat l'animal seguint la normativa ecològica, la cobra a preu de carn convencional. Joan Font es dedica a la ramaderia ecològica al Pallars Jussà -vedells i xais- des de fa divuit anys, és un dels pioners, feina que compagina amb la presidència del CCPAE. Segons Font, el consum de carn ecològica va en ascens, però encara és molt més baix que l'oferta. Barcelona és la ciutat on té més sortida, i també Lleida i Tarragona. La seva experiència fa que tingui una visió clara de la situació, és optimista, tot i que amb matisos: 'Actualment, només un 2% de la població s'hi dedica'. Font afirma que sense les ajudes oficials, pràcticament ningú podria viure de la ramaderia i agricultura ecològica, i fins i tot de la convencional. Malgrat les dificultats, Font afirma que 'molta gent jove del Pallars i la Ribagorça que han acabat els estudis van entrant, tot i que s'ho miren amb uns altres ulls. Cal un canvi de mentalitat.' Malgrat les dificultats, en els últims anys ha augmentat el nombre d'explotacions ramaderes de carn ecològica al Pirineu lleidatà. La ramaderia ecològica s'ha perfilat com l'opció més factible de supervivència per a la ramaderia de muntanya, que no pot competir amb la plana en quantitat, i per això s'ha decantat per oferir un producte de qualitat i que aporti valors com la sostenibilitat i el respecte pel medi, dels quals en van mancats els productes càrnics de les explotacions industrials. PirineuFòrum, una plataforma per impulsar la sostenibilitat als Pirineus L'organització de defensa del patrimoni natural DEPANA ha organitzat enguany el PirineuFòrum, un punt de trobada per debatre el futur dels Pirineus en un moment clau per decidir per quin model de desenvolupament vol optar. Un dels temes de debat va ser la ramaderia ecològica, vista com una opció de futur per als pagesos del Pirineu que pot ajudar al desenvolupament tot respectant el medi natural, davant altres opcions 'perilloses', com ara la urbanització a gran escala del Pirineu, omplint-lo de segones residències per als habitants de la capital. Xavier Font, membre de DEPANA i organitzador del PirineuFòrum, creu que la ramaderia ecològica és 'una manera de donar opcions de futur a la pagesia dels Pirineus' i que és una activitat totalment lligada al territori que cal potenciar. Els principals obstacles que hi veu són la manca d'ajudes i les dificultats per comercialitzar la carn ecològica. Aquest any és l'últim que els productors ecològics gaudeixen dels ajuts concedits pel Departament d'Agricultura per impulsar l'activitat i a canvi de mantenir la gestió ecològica durant cinc anys, tot i que és previst de perllongar-los un any més. Al 2007, és previst que comenci un altre programa de subvencions. A banda, la retallada d'ajudes agrícoles per part de la Unió Europea també afectarà els productors ecològics. L'altre gran problema de la producció ecològica, com s'ha vist, és la comercialització: 'Cal obrir canals de comercialització i fer campanyes de conscienciació entre els consumidors'. Font opina que, malgrat que els ramaders ecològics del Pirineu s'han organitzat en associacions, els manca 'visió empresarial, podrien anar més enllà i actuar com a lobbies'. A més, el sector ramader i el turisme no estan coordinats al Pirineu, explica Font, 'sovint vas a un restaurant d'un poble dels Pirineus i t'ofereixen una llangonissa que pots comprar a qualsevol gran superfície de Barcelona, enlloc de productes locals. Això no passa, per exemple, a Extremadura o al sud de França'. Aviram ecològic Una altra carn ecològica força popular és la d'aviram, majoritàriament pollastres, i també els ous que ponen les gallines criades amb criteris ecològics. A Catalunya, la majoria d'aviram ecològic es troba a comarques gironines, el Penedès, Osona, i les comarques de Tarragona. Es tracta d'aus de races rústiques, criades en contacte amb la natura i respectant el cicle vital i de creixement de l'animal. Les trobem en cases de pagès que, a vegades, combinen aquesta activitat amb el turisme rural. L'alimentació de l'aviram ecològic és totalment vegetal, a base de cereals provinents de l'agricultura ecològica, verdura i insectes que troben a l'aire lliure. Viuen en espais oberts, disposant d'un mínim de quatre metres quadrats, que és el que estableix la legislació de producció ecològica. En ser de races rústiques, el risc d'infeccions és baix, però tot i això, els patis i els locals on passen la nit han d'estar sempre nets. Si amb tot i això algun animal emmalalteix, s'usen remeis naturals (herbes medicinals, essències de plantes, etc.) i es fan tractaments amb homeopatia. Són sacrificats en un escorxador homologat proper al centre de cria per tal de reduïr al màxim l'estrès dels animals causat pel transport i per assegurar al consumidor una carn ben fresca. A Cal Sendra, a la ciutat de Reus (Baix Camp), es dediquen a l'aviram des de finals dels anys vint del segle passat i diverses generacions han portat les regnes del negoci. Actualment ho fan els quatre germans, i tots plegats s'ocupen de la botiga on es poden comprar tot tipus de productes elaborats relacionats amb l'aviram, carn, ous, plats cuinats i també aviram viu. Des de fa vuit anys, es dediquen a la criança i comercialització de pollastre ecològic. Jordi Cendra explica que van començar a fer-ne perquè no volien deixar perdre 'la criança de l'aviram a la manera tradicional, com feia el nostre avi. El pollastre ecològic no és res de nou, és criar l'animal tal com ho feien abans els pagesos: en un pati, i amb un temps de criança llarg'. A Cal Sendra, que treuen uns 2.000 pollastres d'aquest tipus cada any, deixen créixer l'animal de 120 a 180 dies, mentre que un pollastre de granja industrial se sacrifica als 40 dies. Segueixen el cicle tradicional, per Sant Joan neixen els animals que es menjaran per Nadal: el pollastre s'haurà convertit en un gall formós i de plomatge brillant i de carn gens greixosa. Després de festes tornarà a començar el cicle, i engreixaran els animals que se sacrificaran en arribar l'estiu. Els animals es comercialitzen per encàrrec (tenen una pàgina web des d'on es poden fer comandes), i en els mercats de Reus, Tarragona i les comarques del voltant, i també alguns mercats de Barcelona, com la Boqueria i el mercat de la Concepció. En l'àmbit de l'aviram ecològic no hi ha excedents com passa amb la carn de vedella dels Pirineus, se'n fa una producció més reduïda que es comercialitza fàcilment. De la resta de carns, de porc i de conill, Catalunya n'és deficitària i és difícil de trobar-ne. Més informació: > A la web del CCPAE hi podeu llegir l'estudi: Diagnosi de la producció agrària a Catalunya i tendències de futur (pdf). > Informació sobre ramaderia ecològica al DARP. > Ponència sobre carn ecològica dels Pirineus a Pirineufòrum.