[ECO-AGRICULTURA 2] La fruita i la verdura, negoci familiar a petita escala

Josep Maria Coll, un dels pioners Josep Maria Coll, pagès de l'horta de Lleida, és un dels pioners de l'agricultura ecològica en aquest país, fa més de vint anys que va començar a plantar blat ecològic i després es va decantar cap a la fruita. Actualment produeix entre vint i cinquanta tones de fruita anuals, depenent de la climatologia, i cultiva poma, pera, albercoc, préssec i codony, i també fa cereals: blat, ordi i alfals. La filosofia de Coll és d'intentar vendre els productes -com més a prop de casa millor-, tot i que a vegades també n'exporta a l'estranger. Una part de la seva fruita sovint es ven al mercat de Sant Carles de Perpinyà, el més important d'Europa de productes ecològics. Als anys vuitanta, Coll va decidir llançar-se a l'agricultura ecològica, un moment en què era gairebé inexistent a Catalunya: 'em deien boig', explica en Josep Maria, que va haver de formar-se de manera autodidacte i espavilar-se pel seu compte: 'L'aprenentatge va ser molt dur perquè no hi havia cap lloc per aprendre'n, no com ara que hi ha escoles i organismes oficials.' Coll va posar-se en contacte amb un grapat de persones que aleshores s'hi dedicaven, algú que havia estat a Alemanya per veure com anava, i també va fer coneixença amb la gent de la revista Integral, que aleshores també començava en l'àmbit de l'ecologia i li van donar informació. Josep Maria Coll té una gran consciència ecològica, una mentalitat que creu imprescindible per dedicar-se a la producció ecològica. En veure que volia fer de pagès, va arribar a la conclusió que 'per la meva salut, la de la meva família i la dels consumidors tenia l'obligació moral de fer agricultura ecològica'. Segons ell, l'agricultura ecològica és, ambientalment, 'l'única possible' i creu que estem en una fase d'evolució i que arribarà a un moment en què serà l'única opció. Per Coll els preus de l'agricultura convencional, que ell anomena 'l'agricultura química', són artificials perquè 'si comptéssim la degradació que provoca, el preu seria caríssim'. 'La gent vol fruita maca i lluent, el gust tant els hi és' A Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), en Jesús i l'Albert Coll també van fer salt cap a l'agricultura ecològica i fa quatre anys van crear la societat Germans Coll. El gruix del negoci és la poma tot i que de cara a l'any que ve tenen previst de començar a fer vi. En fan entre 200.000 i 250.000 quilos l'any de diferents varietats: Golden, Fuji, Top Red i Granny Smith. A més, també cultiven, en menor quantitat, patates, ordi i panís. Fa dos anys i mig van començar a plantar vinya, enguany són a l'últim any de reconversió i l'any que ve es llançaran a produir vi ecològic. Jesús explica que la fruita és un producte que s'ha d'ensulfatar molt i els insectes són cada vegada més resistents als productes químics: 'Amb l'agricultura ecològica mirem d'obtenir un producte sa i de qualitat, preferim fer-ho així. Un dels problemes amb què ens trobem és que el mercat cada vegada és més exigent amb la fruita: ha de ser grossa, maca i lluent, el gust tant els hi és'. Com altres productors, coincideix en què el mercat ecològic 'és molt dèbil a Catalunya i l'Estat espanyol'. Fins ara, els dos germans Coll venien tota la producció a un majorista però enguany, com que ha augmentat la producció, n'exportaran una part a França, Alemanya i Holanda, on hi ha un mercat consolidat. 'A l'hora de treballar -explica en Jesús- no utilitzem productes de síntesi, per combatre les plagues només fem servir productes naturals: oli de nim pel pugó, trampes de captura massiva per les mosques i insecticides a base d'ortigues i algues. Al principi, aquestes mesures no són gaire eficaces però a la llarga arriben a estabilitzar el camp. I per adobar els cultius fem servir fertilitzant natural, que consisteix en una mescla de 75% de fem de vacú, 25% de fem de gallinassa i sulfat de ferro.' L'opinió d'en Jesús és que viure de l'agricultura ecològica 'és bastant complicat, pràcticament no hi ha ajudes de l'administració, i tenim moltes despeses: necessitem molta mà d'obra perquè és una feina artesanal.' Un altre problema amb què s'han trobat els germans Coll és la contaminació de cultius. En ser una comarca bàsicament agrícola, la seva finca està envoltada de cultius convencionals i afirmen que 'és complicat lluitar contra la contaminació.' Al voltant dels seus camps hi han plantat xiprers per protegir-los, però tot i així a vegades és impossible evitar la contaminació perquè els controls de la producció ecològica són molt estrictes i si es detecta una mínima contaminació ja no es pot vendre com a product ecològic, 'i ja està bé que sigui així', diu en Jesús. Fa dos anys van tenir un cas de contaminació de panís i ells van ser els primers sorpresos en fer el control el CCPAE: 'Fa molta ràbia que el productors ecològics siguem els que ens hem de defensar de la contaminació de cultius i que no es puguin demanar responsabilitats a ningú.' Verdura ecològica al Montsià En Joan Castellà és del Vallès, però fa quinze anys que viu a Amposta (Montsià) amb la seva família i treballa en l'agricultura ecològica. De bon primer es va dedicar a l'agricultura convencional, però, 'com que no era fàcil viure'n', va decidir reconvertir l'explotació en una d'ecològica. Per això va fer un curset a l'Escola Agrària d'Amposta i en dos anys va fer el procés de reconversió d'un tipus d'explotació a l'altra. Actualment cultiva set hectàrees a l'aire lliure i té 9.000 metres quadrats d'hivernacle, en una empresa en la qual hi treballen vuit persones, comptant el personal administratiu. Pràcticament tota la producció la comercialitza a Catalunya, bàsicament al Montsià, a Tarragona, a Reus i també a Barcelona. La producció inclou gairebé totes les verdures i hortalisses pròpies del nostre país: enciams, cabdells, tomàquets, mongeta tendra, pebrots verds i vermells, col, col-i-flor, bledes, remolatxa, cogombres, carbassons, porros, ceba tendra i seca i patates. Per Joan Castellà, 'fer agricultura ecològica no és fàcil ni difícil, és aprendre a treballar d'una altra manera. Els problemes actuals de l'agricultura són fruit dels desequilibris del mateix pagès'. Joan afirma que en l'agricultura ecològica, 'som més partidaris d'espantar que no pas de matar', és a dir, en lloc de matar els bacteris que ataquen les plantes, en busquen el punt flac. 'Es tracta de buscar un ambient que no li agradi', afirma. Una de les mesures més habituals de l'agricultura ecològica és la rotació de conreus, com es feia abans de la industrialització de l'agricultura. Les plagues, que és un dels aspectes que més preocupa els productors, es combaten removent la terra per donar oxigen i nutrients a la planta. També es pot utilitzar sabó de potassa, un producte natural apte per desinfectar autoritzat en la normativa de l'agricultura ecològica. La clau és, segons Castellà, 'tenir la terra i la planta equilibrada, ja que d'aquesta manera es defensa millor de les plagues'. Venda a domicili A diferència de molts agricultors ecològics del nostre país, Joan Castellà comercialitza el 90% de la producció a Catalunya. Inicialment exportava la totalitat dels productes a França i Alemanya, però des de fa vuit anys va posar en marxa un sistema de venda directa a famílies i lliurament de productes a domicili. Les famílies fan la comanda i aproximadament cada dues setmanes reben una caixa que conté de cinc a set tipus de verdures variades a casa -tenint en compte els gustos de cadascú- i sempre són productes de temporada. A Barcelona, com que el transport encareix el producte, la comanda també inclou una caixa de fruita procedent d'una explotació ecològica. Tot plegat, la caixa de fruita i verdura, té un preu de 26,5 euros en el cas de Barcelona, i inferior si el producte es distribueix al Montsià, Reus o Tarragona (per qüestions de transport). El negoci, després d'una dotzena d'anys de feina, s'ha consolidat plenament, amb unes vendes de tres-centes caixes de verdura a la setmana. L'empresa ha anat guanyant clients gràcies al boca orella, perquè de moment, segons diu Castellà, no té prou ingressos per invertir en publicitat. També té pendent la construcció d'una pàgina web. 'No és fàcil viure de l'agricultura. Ni de la convencional ni de l'ecològica. Anem tirant però no sobra res. Ho faig perquè m'agrada la terra, no perquè sigui un negoci rendible. L'agricultura ecològica és artesanal, fas menys producció i els costos són més elevats.'