[ECO-AGRICULTURA 1] La producció ecològica, un creixement difícil

El model de producció ecològica, que abarca tant productes agrícoles com la ramaderia, va introduir-se a Catalunya durant els anys seixanta. Al principi, no hi havia controls de cap mena ni els pagesos que la practicaven s'havien organitzat en cap sentit. No va ser fins a finals dels setanta que va introduir-se una normativa, encara que minsa, respecte d'aquesta activitat, i cap als vuitanta l'agricultura ecològica va agafar un impuls important. Però no ha estat fins a la dècada dels noranta que s'han imposat uns controls clars i estrictes dins la producció ecològica, amb l'establiment d'organismes reguladors i el seguiment per part dels productors de la legislació europea. L'òrgan regulador de l'agricultura i la ramaderia ecològica a Catalunya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), mentre que en el conjunt de l'Estat espanyol hi ha el Consejo Regulador de la Agricultura Ecológica. La producció agrària ecològica (PAE), també anomenada biològica i orgànica, es defineix com la manera d'obtenir productes agraris i alimentaris utilitzant tècniques i productes el més naturals possible, al mateix temps que es garanteix el respecte pel medi. L'objectiu és obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi i sense utilitzar productes químics de síntesi (hormones, medicaments, adobs químics, plaguicides, etc.). La producció ecològica comprèn no només productes de la terra, sinó també d'origen animal. Així, en forma part la ramaderia, amb la cria d'animals de manera ecològica, la llet, els ous i fins i tot el vi. També hi ha plantes aromàtiques, medicinals i productes de cosmètica ecològics. Segons dades del Departament d'Agricultura de la Generalitat (DARP), l'agricultura ecològica representa un 3% del total de la producció agrícola a casa nostra. Hi ha 895 productors inscrits en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) que cultiven unes 60.000 hectàrees. La demarcació de Lleida concentra, pràcticament, gairebé tota la superfície cultivada, amb 40.764 hectàrees; a Tarragona 6.667 Ha, a Barcelona 5.120 Ha i a Girona 3.807 Ha . La producció ecològica inclou totes les etapes del procés: producció, elaboració, manipulació i comercialització dels productes, i implica que totes les empreses que hi participen han de complir la normativa europea i sotmetre's al control i la certificació realitzada pels organismes pertinents. Practicar l'agricultura ecològica implica seguir una colla de criteris consensuats entre tot el sector i regulats per la Unió Europea. Cultivar ecològicament En primer lloc, el pagès ha de prendre totes les mesures necessàries per evitar contaminacions accidentals a la finca on cultivi productes ecològics, amb l'establiment, per exemple, de cledes tallavents i separadores de camps. D'aquesta manera evita que, amb el vent, puguin "colar-se" llavors que no siguin de producció ecològica dins de la seva finca. A l'hora d'escollir els productes que es volen plantar, es trien els més adaptats a les condicions locals. Les llavors han de procedir de l'agricultura ecològica, només se n'utilitzaran de convencionals si no n'hi ha de les altres, ja que hi ha unes quantes varietats que encara no es troben d'origen ecològic al mercat. En aquest cas, caldrà demanar autorització per plantar llavors convencionals a l'òrgan regulador i certificador, el CCPAE. Els adobs que s'utilitzen en l'agricultura ecològica s'han de produir a base de matèries primeres naturals, sovint els produeix el pagès a la seva finca, i han d'estar lliures de contaminació química. Els fertilitzants minerals tampoc han d'haver sofert cap tractament químic. L'objectiu és doble: evitar les conseqüències adverses sobre la salut que poden provocar els components químics i mantenir la fertilitat del sòl a llarg termini. Per controlar plagues i malalties dels cultius, l'agricultura ecològica es basa en la prevenció i les pràctiques tradicionals dels pagesos per augmentar la resistència dels cultius, com ara rotacions de conreus, sembrar en l'època idònia, treballar el sòl de la manera adequada... Si, malgrat tot, és necessari aplicar un tractament per combatre una determinada malaltia, s'utilitzaran productes naturals que no perjudiquin els conreus ni l'entorn. Una altra manera de combatre les plagues és amb la fauna pròpia del territori. Per exemple, si en un hivernacle hi tenim mosca blanca que danya el cultiu, el pagès hi introdueix una sèrie d'insectes devoradors d'aquesta mosca. Es tracta, doncs, de combatre els "enemics" dels cultius amb les tècniques que l'agricultura tradicional ha utilitzat des de segles enrere. Com sabem quan un producte és ecològic? La producció ecològica es basa en la reglamentació 2092/91 de la Unió Europea, aprovada l'any 1991, en què es va normativitzar definitivament la producció ecològica. Aquesta reglamentació estableix les normes de producció, etiquetatge i sistema de control dels productes, que a casa nostra s'encarrega de fer complir el CCPAE. Els productes ecològics han d'anar etiquetats amb el logo d'aquest òrgan regulador per garantir que han passat els controls pertinents. Agricultors i ramaders ecològics s'adrecen al Consell Català de la Producció Agrària perquè certifiqui els seus productes i, al seu torn, el consell realitza inspeccions periòdiques a les explotacions -a vegades, sense avís previ- per comprovar que segueixen la normativa. Una pràctica marginal, malgrat tot Salomó Torres, responsable d'Agricutura Ecològica del sindicat Unió de Pagesos, afirma convençut que el principal obstacle amb què es troben els productors ecològics a casa nostra és la comercialització dels productes: "A Catalunya no hem acabat d'apostar pels productes ecològics. Entre el 70% i el 80% de la nostra producció l'exportem als mercats del centre i nord d'Europa, on la població els valora molt més que no pas aquí". El consum de productes ecològics és, doncs, minoritari a Catalunya. El procés de comercialització és la peça que falla dins l'engranatge del sector. Si volem comprar hortalisses, fruita o carn ecològica haurem de fer un esforç per trobar aquests productes. Podem adreçar-nos a cooperatives que s'hi dediquen, com les que hi ha a Lleida, Manresa, Girona, Sabadell i Reus, visitar mercats com el de Vic, Olot, Figueres, o bé comprar en botigues especialitzades. També ens podem adreçar a xarxes de consum solidari que s'hi dediquen. Però gairebé mai trobarem productes ecològics en supermercats o en botigues convencionals de fruita i verdura. Al nostre país, dedicar-se a la producció ecològica és més aviat una qüestió de principis i d'adopció d'una filosofia que no pas una manera fàcil de guanyar-se la vida. L'enginyer agrònom Charles-André Descombes, professor de l'Escola Agrària de Manresa, el principal centre de formació d'aquesta especialitat a Catalunya, afirma que "cal un suport més explícit de l'administració per fer progressar la producció ecològica", amb tasques de promoció i facilitant la tasca als que s'hi volen dedicar. La producció ecològica s'ha quedat endarrerida respecte d'altres territoris de l'estat, com és Andalusia, on el govern autonòmic hi ha donat un impuls important. "No volem que sigui una producció marginal, adreçada només a la gent rica", diu Descombes, perquè la producció ecològica "és una aposta pel medi i la qualitat alimentària que hauria d'interessar a l'administració". Malgrat el pessimisme imperant en el sector, el nombre d'agricultors i ramaders que es dediquen a la producció ecològica ha anat creixent des de fa uns quants anys, especialment a les comarques de Lleida. Els consumidors s'interessen cada vegada més per productes de qualitat, especialment des que en els últims anys han anat sorgint diferents crisis alimentàries, com les vaques boges a principis dels noranta, la pesta porcina i la polèmica dels aliments transgènics. L'amenaça dels transgènics El rebuig del sector ecològic als transgènics és unànime per l'amenaça que representa a la seva modalitat de producció. Els productors ecològics estan preocupats per la possible introducció del decret de coexistència de transgènics i cultius tradicionals que la Generalitat té previst aprovar. El rebuig s'estén a l'agricultura tradicional, i el principal sindicat agrari, Unió de Pagesos, s'ha posicionat clarament en contra. La pressió en contra els transgènics de part del sector agrari, així com d'una part molt important de l'opinió pública i dels ecologistes, han fet que de moment s'hagi ajornat l'aprovació del decret. A l'Estat espanyol, el Ministeri d'Agricultura ha anunciat recentment que suspenia el decret de coexistència que hi havia pendent d'aprovar, després de reunir-se amb representants del sector agrari i del moviment ecologista. Ara la incògnita és veure quina decisió prendrà el govern català. Fa uns quants dies fonts del DARP van indicar que, en matèria de transgènics, "la Generalitat segueix la política del ministeri d'Agricultura". Un dels arguments principals contra els transgènics és la dificultat d'evitar que els cultius transgènics contaminin els conreus tradicionals i ecològics. Segons Descombes, hi ha estudis de grups de treball de la Unió Europea que demostren que "la coexistència és una fal·làcia". La introducció dels transgènics a gran escala al costat dels cultius ecològics i tradicionals, segons Descombes, encarirà la producció agrària ja que caldrà augmentar el control dels productes. A l'Assemblea Pagesa de Catalunya són més contundents i afirmen que l'agricultura ecològica desapareixerà si tira endavant la coexistència. A més, culpen l'administració de "no informar" i de no haver obert un debat sobre el tema. Un dels punts més criticats del decret de coexistència és la distància de separació que preveu entre cultius transgènics i la resta, que és només de cinquanta metres. Unió de Pagesos considera la distància mínima d'aïllament "insuficient" i remarca que "diferents estudis científics determinen la capacitat de disseminació del pol·len a distàncies molt superiors". El sindicat exigeix una distància mínima de 200 metres i afirma, d'altra banda, que "la coexistència entre conreu de blat de moro transgènic i ecològic no és possible". L'altre gran argument de pes del sector agrari contra la introducció de la coexistència és que el decret no preveu que es puguin demanar responsabilitats als productors de transgènics en cas que els seus cultius contaminin altres finques. És a dir, els agricultors ecològics i convencionals hauran de fer l'esforç d'adoptar les mesures necessàries per defensar-se dels transgènics. Evidentment, això suposarà un cost addicional a la producció ecològica i convencional que els pagesos hauran de pagar de la seva butxaca. Així doncs, l'oposició del sector cap als transgènics sembla prou justificada i és a l'expectativa del que pugui passar en els pròxims mesos. Malgrat el pessimisme, els productors ecològics tenen la voluntat de créixer i reconeixen que han de fer "un esforç de promoció".