Diversos actes assenyalen els deu anys del projecte de l'alguer de Mataró

Encara que la imatge més comuna és que els espais naturals és troben en llocs remots i allunyats dels grans centres urbans, no sempre és així. Podríem donar molts exemples d'importants nuclis de biodiversitat situats prop, o fins i tot dins, de ciutats, però el que ens ocupa en aquest article és l'alguer de Mataró. Es tracta d'una de les praderies de posidònia més ben conservades de la costa catalana i es troba justa davant de la costa d'un municipi de més de 50.000 habitants. Aquest ecosistema no només és important per la riquesa i la biodiversitat que alberga, sinó també perquè el seu bon estat és un indicador de la bona qualitat del litoral. Amb la presa de consciència de la seva importància es va endegar el 'Projecte alguer de Mataró', un estudi ininterromput sobre la seva situació, conservació i evolució, amb col·laboració d'institucions, entitats i voluntaris, que ara celebra el seu desè aniversari. Aquest estudi s'ha concretat amb dues expedicions submarines anuals on es mesurava la densitat, la mata i la floració de la posidònia. També s'hi va instal·lar un sensor de llum i s'hi han fet tasques de neteja. L'ajuntament va encarregar el 2002 una cartografia de l'alguer, entre les rieres d'Argentona i de Sant Andreu de Llavaneres, que va ser realitzada pel Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, i que és 'una de les poques cartografies d'aquest tipus que existeixen', segons Lluïsa Boatell, cap de l'Oficina de l'Agenda 21 de Mataró. Per commemorar-ho s'han previst una sèrie d'actes divulgatius i formatius, que es realitzaran demà dissabte a la capital del Maresme. Durant tot el matí es realitzaran una sèrie de conferències al Centre Cívic Pla d'en Boat, amb ponències de, entre altres, Javier Romero, professor del Departament d'Ecologia de la UB, i Gregori Múñoz-Ramos, biòleg de l'Escola del Mar de Badalona i que ha coordinat l'aspecte científic del projecte. Al migdia es farà un acte de reconeixement del voluntariat a la dàrsena pesquera. Diumenge es farà una jornada pràctica de treball submarí 'per obtenir les dades anuals de l'estat de l'alguer', tal i com s'explica a la convocatòria. Però això no s'acabarà aquí, i durant tot el curs vinent el Museu de Mataró acollirà una exposició sobre aquest ecosistema, que anirà acompanyada per fitxes didàctiques pensades per a les visites escolars. Es pot consultar el conjunt complet d'activitats a la web municipal (mataro.cat) La implicació social és una de les característiques que més destaca Boatell. Afirma que és 'prou significant' que més de 200 voluntaris submarins hagin realitzat més de 800 hores d'immersió, necessàries per fer les medicions o per 'netejar el sensor de la llum'. A més, aquesta implicació ha permès fer una tasca de sensibilització entre el col·lectiu submarinista i pescador, que a vegades -aquest segon- 'no fa tot el que s'ha de fer' però seguidament afegeix 'que en aquest cas sí que ho fan'. No és casualitat que l'acte de reconeixement a aquest voluntariat es faci a la dàrsena pesquera de la ciutat. Boatell assegura aquests resultats no s'haguessin aconseguit 'sense la implicació de tothom'. Aquest tothom es refereix a una bona representació institucional, -com per exemple el Servei de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró-, científica -la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, l'Escola del Mar de Badalona i el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona- i associativa -sobretot relacionada amb el mar, com la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), Confraria de Pescadors Sant Pere de Mataró i el Centre d'Immersió Blaumar-. El món empresarial està representat per Aigües de Mataró, que subvenciona els actes de l'aniversari. Aquests deu anys, però, no s'han desaprofitat per realitzar diferents tasques divulgatives. Les més importants van coincidir amb la celebració del Fòrum de les Cultures, el 2004. El recinte de la fira va acollir un espai dedicat a al projecte; es va instal·lar una exposició, es va editar un DVD, que va guanyar el premi "La Malla" de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, i es va dissenyar una pàgina web (web temàtic de l'alguer). També es va realitzar una jornada a la Biblioteca Pompeu Fabra i es van organitzar visites amb escolars, per les quals es va preparar una maleta didàctica, que ara és la que s'aprofitarà -actualitzada- al Museu de Mataró.