Font: Generalitat de Catalunya
Les 13 aglomeracions supramunicipals i municipals obligades a elaborar mapes estratègics de soroll, que engloben prop de 4 milions de persones, presenten tendències positives en el volum de població que es troba exposada a valors que es consideren de bona qualitat acústica.
Els resultats dels darrers mapes estratègics de soroll de les aglomeracions urbanes de Catalunya confirmen una millora generalitzada del benestar acústic, amb la disminució dels percentatges de població exposada als nivells més alts de soroll i un augment de la població que gaudeix de nivells més baixos. Aquests mapes tenen en compte el soroll que prové del trànsit rodat, del trànsit ferroviari, dels aeroports i de les zones industrials.
Els mapes són unes eines per a la gestió ambiental del soroll que cal realitzar cada cinc anys, segons la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Des de l’inici de l’aplicació de la Directiva, l’any 2007, s’havien realitzat tres estudis, i ara la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental ha acabat l’avaluació del corresponent a la fase 4 (2022-2027), que ja està disponible al web del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Dins les zones estudiades, cinc de municipals (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró i Reus) i set de supramunicipals (Barcelonès –Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs-, Baix Llobregat I -Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern-, Baix Llobregat II -Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà-, Vallès Occidental I -Sabadell, Barberà del Vallès i Badia del Vallès-, Vallès Occidental II -Terrassa i Viladecavalls-, Gironès -Girona i Salt- i Tarragonès -Tarragona i la Canonja-), que engloben 25 municipis i gairebé 3,9 milions d’habitants, es manté que la principal font que contribueix al soroll és el trànsit.
El 13,7% de la població d’aquestes grans aglomeracions està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia (per sobre dels 65 dB), i el 22,6 % durant la nit (més de 55 dB). S’ha incrementat un 16,7% la població exposada a nivells per sota els 55 dB en horari diürn i un 12% la que es troba per sota els 45 dB en horari nocturn. Tot i que hi ha hagut un canvi de mètode de càlcul a nivell europeu per obtenir dades acústiques respecte l’anterior fase (2017-2022) que poden repercutir en els resultats, s’observa una clara tendència a la millora.
Els motius van des de la mateixa aplicació de la directiva, que obliga a definir i executar plans d’acció de reducció del soroll cada cinc anys, incorporant mesures directes i concretes per reduir el soroll, a totes aquelles mesures indirectes, no pensades especialment per a una reducció de la contaminació acústica, però que tenen una incidència més o menys efectiva en la millora del soroll ambiental, especialment quan s’actua sobre la mobilitat, l’urbanisme, o quan s’executen plans per a d’altres vectors que tenen problemàtiques dels focus coincidents, com és el cas de la contaminació atmosfèrica. L’objectiu és arribar a garantir el compliment dels valors normatius per a tota la ciutadania.
Les dades extretes de l’estudi serviran de base per dissenyar els corresponents plans d’acció quinquennals, que s’estan elaborant actualment, i que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades. La previsió és que s’aprovin al llarg d’aquest 2025.
La informació pot visualitzar-se al visor corporatiu dels mapes estratègics de soroll, http://sig.gencat.cat/visors/soroll.html.
