La Societat Catalana de Pediatria acaba de presentar un decàleg on insta a portar a terme accions urgents per reduir la contaminació, atmosfèrica i acústica, i l’accidentalitat relacionada amb el trànsit, fomentar la mobilitat activa per al desplaçament als centres educatius i augmentar el contacte amb la natura.
Foto: Instant de la presentació del Decàleg.
En el context de la Setmana Europea de la Mobilitat i amb l'objectiu de vetllar per l'ambient escolar, on la infància juga, aprèn i passa un terç de la seva jornada, el Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Calana de Pediatria ha elaborat el "Decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables" que ha presentat en una jornada realitzada a Sant Joan Despí. Aquest decàleg ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) i amb el suport de diverses entitats socials i sanitàries.
Els infants tenen unes característiques físiques, conductuals i biològiques que els fan especialment vulnerables als contaminants i altres factors mediambientals de risc. Els nens i les nenes no són “adults petits”: presenten una immaduresa generalitzada, un desenvolupament neuropsicològic i cognitiu en evolució constant, una menor estatura que els fa respirar contaminants de l’aire que es concentren al voltant del metre d’alçada i per si no n'hi hagués prou, no poden decidir sobre l’entorn on viuen.
L’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit motoritzat es relaciona amb múltiples impactes en salut - ja des de l’època prenatal- com el retard en el desenvolupament cognitiu, afecció de vies respiratòries superiors, augment de pneumònies, alteracions en el sistema endocrí, relació amb el càncer infantil o l’asma, actualment una de les malalties cròniques més freqüents en infants i adolescents.
Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mort prematura en infants i joves al nostre país. La superfície urbana dedicada al trànsit motoritzat ocupa prop del 60-70% de l’espai públic, majoritàriament asfaltat, que contribueix a l’efecte illa de calor, arracona espais protectors de la salut com les zones verdes i blaves, i no promou una mobilitat activa. L’entorn on la infància viu, creix, aprèn i juga té una gran repercussió a totes les esferes de la seva salut.
Avui hem presentat a @SJDbarcelona_ca el "Decàleg per un entorns escolars segurs i saludables" elaborat pel GdT de Salut Mediambiental amb la col·laboració de @ISGLOBALorg desprès d'una bicicletada conjunta amb @RideLives @bicibusbcn i @COMBarcelona. Es necessiten accions urgents pic.twitter.com/VZymrtwBH0
— SCPediatria (@SCPed) September 29, 2023
Aquestes són les deu mesures que els pediatres consideren necessàries per millorar la salut de la infància en edat escolar i les condicions entorn dels centres educatius:
1- Pacificar el trànsit als entorns escolars, prioritzar l’espai per a vianants i restringir el trànsit motoritzat, així com promoure un canvi generalitzat cap al model de ciutat 30 per reduir la velocitat del trànsit.
2- Crear camins escolars i carrils bici amples i segregats per afavorir la mobilitat escolar activa i promoure l’arribada al centre educatiu i la sortida de manera autònoma i segura.
3- Prioritzar la proximitat al centre escolar com a criteri bàsic de l’àrea escolar per tal de disminuir el nombre de desplaçaments motoritzats diaris i promoure la mobilitat activa.
4- Substituir aparcaments per a cotxes dels carrers adjacents als centres educatius per aparcaments per a bicicletes, patinets i zones d’espera, de trobada i joc a l’espai públic amb arbrat, vegetació i aigua, així com crear pàrquings de bicicletes i patinets a dins dels centres educatius. Utilitzar autobusos elèctrics en les línies escolars.
5- Monitorar les aules: instal·lar sensors de qualitat de l’aire i acústica com una eina pedagògica i de millora de la salut, seguint els valors de referència de l’Organització Mundial de la Salut.
6- Naturalitzar els patis escolars i els entorns escolars amb arbrat i plantes que contribueixin a millorar la qualitat ambiental proporcionant ombra, frescor i color a aquests espais, i mitiguin l’efecte illa de calor —refugis climàtics.
7- Fer l’activitat lectiva i no lectiva a l’aire lliure sempre que sigui possible —traslladar l’aula a entorns naturals propers al centre educatiu com a mínim un cop a la setmana.
8- Posar en marxa iniciatives com la d’”Entorns sense fum” o “Classe sense fum” per afavorir l’eliminació de l’exposició al fum ambiental del tabac als entorns immediats dels centres educatius i prevenir el tabaquisme abans de l’adolescència, així com el consum d’alcohol i altres drogues.
9- Establir plans de salut mediambiental escolar per a cada centre, amb un diagnòstic escolar i amb la participació de tota la comunitat educativa i incorporant la salut mediambiental al currículum escolar.
10- Incloure experts i afectats en les decisions en relació amb la mobilitat i els entorns escolars segurs i saludables i integrar-les en la redacció dels POUM (Plans d’Ordenació Urbanística Municipal) i els PMUS (Plans de Mobilitat Urbana Sostenible).
El moviment 'Ride for their lives' recorre el carril bici de la Via Augusta per reivindicar entorns escolars saludables
— El Jardí (@diarieljardi) September 29, 2023
@danixiula
Més informació https://t.co/SQxr5BUxfI pic.twitter.com/e8ADATm6Xb
