Descobreixen la presència de l'eriçó clar al Parc Agrari del Baix Llobregat

Un equip d'investigadors de l'associació Galanthus ha descobert l'existència de l'eriçó clar (Atelerix algirus) al Parc Agrari del Baix Llobregat, un mamífer insectívor que és un exemple d'animal útil per a l'agricultor degut a la seva dieta. És el primer cop que es troben exemplars tan al nord a Catalunya. En un primer moment, els investigadors van descobrir dos exemplars als camps de la Pava, a Gavà, que van alliberar després d'haver-los instal·lat uns emissors a les punxes del dors per tal de fer un ràdio-seguiment per conèixer els seus hàbits i moviments. Als pocs dies d'aquest ràdio-seguiment, el personal de Galanthus va trobar fins a quatre exemplars autòctons més a la mateixa zona. La importància d'aquest animal al Parc Agrari del Baix Llobregat és crucial ja que, segons apunten les dades de l'estudi, fins ara es tractaria de l'enclavament més septentrional per la costa catalana d'una distribució que hauria d'arribar fins al sud de França. La dieta de l'eriçó clar es basa en el consum de cargols, llimacs, saltamartins, escarabats, llagostes i d'altres invertebrats, alguns d'ells perjudicials per als conreus. La vocació del Parc Agrari del Baix Llobregat és preservar i potenciar els usos agrícoles i l'entorn natural que engloba, a la riba baixa i la zona del delta del riu Llobregat. En aquest sentit, la preservació d'espècies faunístiques pròpies d'espais amb un alt valor ambiental beneficien l'activitat agrària. L'associació Galanthus va rebre l'any 2006 una subvenció de la Fundación Biodiversidad, entitat que depèn del Ministeri de Medi Ambient, per estudiar l'eriçó clar. Després de fer un intent de recerca infructuós als aiguamolls de l'Empordà, aquest 2007 han centrat la seva investigació a la zona deltaica del riu Llobregat, amb un primer èxit. El mètode de treball consistirà a capturar els eriçons fent esperes nocturnes amb llanternes a la zona més propícia coneguda per l'etapa anterior i, de seguida, se'ls instal·larà un emissor a les punxes del dors, que no perjudica l'animal. Per l'experiència obtinguda, entre el quart i cinquè dia de seguiment per ràdio, els investigadors trauran l'emissor i canviaran d'individu per aconseguir el màxim nombre de dades sobre el seu comportament. Els resultats de la investigació es publicaran en una memòria. Font: DIBA.