De la ciutat històrica a la regió: cinc jornades per tractar el repte de les polítiques de mobilitat

La mobilitat és un fenomen que ja no es pot gestionar des de la ciutat històrica. Per tant és necessari trencar l'aïllacionisme que encara existeix en molts aspectes i gestionar la mobilitat des de l'àmbit metropolità. Amb aquesta idea Jordi Hereu, regidor i president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, donava la clau del que serà el tercer cicle de conferències sobre mobilitat a la regió de Barcelona, que organitza l'Ajuntament, amb el suport de l'Autoritat del Transport Metropolità. La seva idea és fàcilment comprensible només amb una dada, l'àrea metropolitana de Barcelona suporta cada dia 11 milions de desplaçament, que tenen com a pol d'atracció la ciutat de Barcelona. Un 42,8% en vehicle privat. Per estudiar aquesta realitat a partir dels diferents territoris que conformen l'àrea metropolitana naix aquest cicle. Consta de 5 sessions des de l'abril a l'octubre que es celebraran al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. L'objectiu és arribar a polítiques de planificació globals a la regió que permetin afrontar la gestió sostenible dels desplaçaments. Per això seran sessions de reflexió que compartiran tots els ajuntaments de Barcelona. I on també hi haurà un espai per analitzar la mobilitat de les mercaderies i als Polígons Industrials, aquesta sessió serà el 3 d'octubre. Com en les altres ocasions aquest tercer cicle de conferencies que promou el Pacte per la Mobilitat a Barcelona s'ha inaugurat amb la reflexió al voltant de les polítiques en l'àmbit de la mobilitat que s'apliquen a altres ciutats europees. En aquest cas, es va poder conèixer que s'està fent a tres grans regions metropolitanes: Lió, a França, Colònia, a Alemanya, i Brussel·les, a Bèlgica. L'aposta per recuperar l'espai públic Les polítiques de gestió de la mobilitat a aquestes regions segueixen uns principis similars als de la regió de Barcelona. Estan centrades en disminuir els desplaçaments en cotxe i paral·lelament, i per fer-ho possible, augmentar l'oferta de transport públic. No obstant destaquen, més enllà de les mesures tradicionals, accions atrevides. A Brussel.les, com va exposar, Thierry Duquenne, director adjunt de la política de desplaçaments de la regió, s'ha apostat fortament per la recuperació física de l'espai públic. Això els ha fet per exemple ampliar radicalment les voreres, l'espai pels vianants, eliminant carrils de circulació. A Liò aquesta política s'ha fet amb el desenvolupament del tramvia, en detriment del metro. No només perquè és més econòmic i ofereix una millor qualitat del desplaçament pels usuaris, sinó, com va destacar Jacques Legaignoux, coordinador del nou Pla de desplaçament urbà (PDU) per anar desplaçant gradualment l'espai abans destinat al cotxe. Les dues iniciatives s'han posat en marxa amb un pla que limita l'aparcament. Amb la prohibició de fer més ofertes d'aparcament al centres de les ciutats- que han portat a terme tot i que s'oposaven els promotors immobiliaris- i l'encariment de les places permeses. Altres iniciatives són també importants com ara la promoció del transport públic i en bicicleta. On destaca una flota pública de 4000 bicicletes gratuïtes a Lió, que s'ofereix per a desplaçaments de 30 minuts, i una potent xarxa de troleibusos elèctrics de gran capacitat, que comuniquen tota la regió. També es porten a terme acords a les dues regions amb les empreses per reduir els desplaçaments laborals. Així com altres iniciatives, que a Barcelona s'han posat en marxa per iniciativa privada, com ara a Lió s'està treballant per aconseguir itineraris segurs per als nens cap a l'escola. Un projecte que aquí va posar en marxa l'associació Camí Amic. En tots els casos es destaca també la importància de la sensibilització respecte a aquestes mesures. I en aquest sentit es van donar bones notícies. Un estudi del SYTRAL el sindicatdel transport a Lió, posa de relleu que el 69% de la població creu que és necessària una limitació de la circulació motoritzada i un canvi de patró en la mobilitat, ja que estan preocupats pels problemes de salut i mediambientals que causa. Unes dades que els polítics hauran de creure's, segons J. Legaignoux, ja que encara tenen por d'aplicar mesures que pensen són impopulars.