Compromís del govern català amb el seguiment de la biodiversitat

Els tres centenars d'inscrits a les jornades 'Els programes de seguiment de la biodiversitat a Catalunya. Estat actual i aplicacions pràctiques' són una demostració pràctica que aquesta trobada era un 'nínxol ecològic' que calia omplir. L'esdeveniment fou organitzat per tres dels centres del nostre país que més impulsen aquests treballs com són el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l'Institut Català d'Ornitologia i el Museu de Granollers - Ciències Naturals a banda del DMAH, la Diputació de Barcelona i la Fundació Territori i Paisatge. Les jornades van tenir dos grans blocs; per una banda el dimarts 21 es van repassar els diferents programes engegats tan aquells que referents a un tàxon com els de caràcter multidisciplinari; l'endemà es tractà la utilització dels programes en la gestió territorial i l'ús d'indicadors. En la inauguració el conseller Francesc Baltasar va ressaltar el paper destacat dels programes per tal de conèixer l'estat del patrimoni natural del nostre país. D'altra banda, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, afirmà en la clausura que 'la legislatura que demà s'inicia estarà marcada per l'aprovació de la Llei de la biodiversitat; una autèntica llei de lleis que afavorirà la coordinació entre programes i que en garantirà el seu finançament'. Un altre dels compromisos anunciats és la redacció d'un informe anual sobre l'estat del medi natural al nostre país per part del Departament, la Fundació Territori i Paisatge i la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN). El seguiment d'ocells i papallones L'estudi d'ocells i papallones diürnes va protagonitzar part de les intervencions i de les posteriors discussions. Els programes de monitoratge d'aquests dos grups taxonòmics són arreu del món i també a Catalunya els més consolidats. En aquest sentit cal destacar el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) iniciat el 1994 amb 10 estacions i que actualment analitza 61 punts d'arreu del Principat i també a Andorra, Menorca i Eivissa. Aquest seguiment coordinat des del Museu de Granollers es realitza per part de voluntaris al llarg de 30 setmanes. A banda de l'anàlisi de la diversitat d'aquest grup Constan Stefanescu -coordinador científic del CBMS i coorganitzador de les jornades- va mostrar algunes de les aplicacions en la gestió d'espais naturals. En el cas del Parc del Montnegre l'estudi d'un camp abandonat que es transformà en pineda va permetre mostrar que disminuïen el 66% d'exemplars de papallones i que el nombre d'espècies passava de 55 a 45. En el cas dels ocells l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) coordina programes tan de seguiment per observació com per anellament. En el primer grup destaca el Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOOC) iniciat el 2002 i que consisteix en el comptatge d'aus al llarg d'itineraris de 3 km. Actualment estan consolidats 250 transsectes que suposen una ràtio d'un cens cada 43 km2; aquesta dada 'que mostra la importància de la ornitologia catalana' és superior a la del Regne Unit, estat pioner en aquest tipus d'estudis. Precisament la comparació entre les dades d'ocells i papallones al país britànic ha mostrat que la pèrdua de biodiversitat en el segon grup és molt major. Stefanescu afirma que aquest fet mostra la necessitat d'estudiar els invertebrats. Al nostre país, a banda del CBMS tan sols s'ha iniciat amb fase experimental l'anàlisi de les libèl·lules (odonats). A part d'ocells i papallones es van mostrar altres programes com el d'amfibis -iniciat l'any 2004- o el d'espècies cinegètiques. En el cas del porc senglar es monitoritza no per un interès bioindicador o educatiu com altres grups sinó per controlar la seva expansió. L'adaptació d'aquesta espècie a qualsevol ambient i la seva elevada taxa reproductiva ha provocat que en gran part del territori es multipliquin els danys a conreus, suposin un risc per a la seguretat viària i posin en perill espècies d'ocells o de flora de gran interès en espais naturals protegits. Carme Rossell responsable del programa explica que l'anàlisi del nombre de captures ha permès determinar la necessitat d'allargar la temporada de caça. Seguiments multidisciplinaris A les jornades també es van presentar seguiments multidisciplinaris en què l'objecte d'estudi és un hàbitat. La majoria d'aquests d'estudis són els referents als ecosistemes fluvials i s'han vist impulsats per la implementació de la Directiva Marc de l'Aigua que pretén aconseguir un bon estat ecològic per a totes les masses d'aigua del continent. De fet, els treballs de projectes com l'Ecobill, el projecte Alocs o l'Observatori de la Tordera entre altres analitzen la diversitat de grups com els macroinvertebrats, les diatomees, els peixos o els amfibis per avaluar la qualitat del medi fluvial. També es presentà el programa de seguiment de la biodiversitat en boscos impulsats des de l'any 2001 pel Centre de la Propietat Forestal i que pretén avaluar la incidència de la gestió forestal en la conservació. El programa treballa en parcel·les en les quals s'estudien líquens, flora i aus així com aspectes paisatgístics i de gestió dels forests. Una de les conclusions de les jornades va ser la necessitat d'impulsar estudis com els presentats ja que un sol grup en certes ocasions no avalua correctament l'estat d'un ecosistema. L'aplicació a la gestió del territori Un dels debats que va generar més interès va ser el cost d'aquest tipus d'estudis; algunes veus van apuntar que lamentablement l'aspecte econòmic és una autèntica espasa de Damocles fet que la nova Llei de biodiversitat ha de solucionar. Respecte al cost la conclusió que se n'extreu és que no són ni cars ni barats i que finalment el factor clau és que tinguin objectius clars i que se'n realitzi una utilització posterior que rendibilitzi al màxim les despeses. En aquest sentit la delimitació de la Xarxa Natura 2000 ha estat possible gràcies a les dades del SOCC o dels Atles d'Ocells nidificants impulsats per l'ICO. Una altra aplicació de l'Atles ha estat l'ordre d'ajuts per compensar els apicultors dels danys que els produeixen els abellerols. Altres aspectes en què els programes són fonamentals són en la tramitació d'impactes ambientals, en la compensació a ramaders per atacs d'ossos o en la gestió dels aprofitaments forestals. La utilització d'indicadors és clau per a l'aplicació d'aquests treballs en la gestió del territori. Es tracta d'índexs de síntesi d'informació complexa que donen la temperatura del medi talment com un termòmetre. L'actual tendència és la de combinar la informació d'espècies diferents per obtenir indicadors compostos, es considera, que si el número d'espècies és major, més paràmetres de l'ecosistema es recullen en l'índex. El desenvolupament d'aquest camp encara està en una fase molt embrionària però a nivell europeu el Farmland Bird Indicator (índex d'ocells de terres de conreu) és el primer indicador biològic que s'ha incorporat al conjunt d'elements de mesura de la sostenibilitat.