Comença la polèmica cacera de cries de foques al Canadà

La cacera ha començat de bon matí. Centenars de caçadors de foques arriben a la zona amb més de setanta vaixells, preparats per un dia de treball intens. Al final del dia, més de 70.000 cossos de cries de foca, la majoria de menys de sis setmanes, jauran estesos sobre el gel després d'haver mort a cops de bastó. Allà mateix els treuen la pell que es vendrà per fer bosses, abrics i accessoris per a les marques europees de moda de luxe, com Prada i Dolce&Gabbana. El principal país exportador de pells de foca és Dinamarca i darrere seu hi ha Polònia, la Xina i Itàlia. Aquest mes d'abril, durant les quatre setmanes que durarà la cacera es sacrificaran prop de 320.000 cries de foca, la pell de les quals es paga a 35 euros la peça, però convertida en abric d'una marca de moda pot arribar a valer-ne més de 2.000. La indústria de les pells de foca genera uns quinze milions de dòlars l'any al Canadà, una xifra baixa si la comparem amb els milers de milions que mou la indústria pesquera en aquest país. El govern canadenc estableix una quota de caça de mig milió de foques cada tres anys i defensa la pràctica com una política sostenible per protegir els bancs de bacallà de la zona i el mitjà de vida dels pescadors de la costa nord del país. Als anys noranta, hi va haver una baixada important del volum de pesca de bacallà a la zona que va afectar negativament el sector pesquer. Les autoritats atribueixen la davallada a l'excés de foques però els ecologistes diuen que no està provat científicament. Durant la cacera, que té lloc cada any durant el mes d'abril, agents governamentals fan d'observadors i controlen que els pescadors segueixin estrictament la normativa a l'hora de matar els animals, segons explica el ministre de Pesca i Oceans del govern canadenc Geoff Regan a la web del ministeri. Regan és actualment el principal objectiu de les crítiques dels grups de defensa dels animals i del moviment ecologista. Les crítiques dels activistes La crueltat del mètode emprat per sacrificar els animals, i el fet que es cacin exemplars tan joves, ha despertat les crítiques dels activistes en defensa dels animals. L'oposició no és nova, va començar als anys seixanta, quan la caça pràcticament no estava regulada, i ha anat creixent progressivament. Els activistes pels drets dels animals sostenen que moltes vegades els caçadors arrenquen la pell als animals quan encara són vius, però els agents governamentals que monitoritzen la cacera i els caçadors afirmen que els cadells moren a l'instant i que segueixen una normativa estricta. Abans d'arrencar-los la pell, els caçadors han de comprovar que el cadell és mort tocant-li l'ull per assegurar-se que no parpelleja. Però, segons testimonis del Fons Internacional per al Benestar Animal, l'IFAW, "treballen a un ritme tan frenètic que sovint no es molesten a fer-ho" ja que, segons afirmen, els paguen per exemplar mort, no per hora treballada. Segons un estudi fet l'any passat per aquesta organització, un 42% dels animals eren conscients quan els van arrencar la pell. Als vuitanta, la forta oposició popular va fer que la Unió Europea prohibís la importació de les pells de foques de menys de tres setmanes d'edat i el sector va entrar en una etapa de crisi. Als noranta, es va produir una baixada dels bancs de bacallà (segons els ecologistes, per la sobreexplotació pesquera), que va desembocar en una pèrdua important de llocs de treball en el sector pesquer, el qual va culpar l'augment del nombre de foques de la manca de peix. Des d'aleshores, el govern canadenc ha anat augmentat la quota de foques que es poden caçar, fins arribar a la xifra d'un milió en un període de tres anys, la quota actual, la qual cosa representa el nombre més elevat des del 1957. Enguany, el nombre establert pel govern és de 319.500. Durant la cacera que es fa justament aquests dies, representants d'organitzacions de defensa dels animals de tot el món hi són presents per controlar que es compleixi la normativa governamental i, també, per fer campanya davant dels mitjans de comunicació contra aquesta pràctica. A Catalunya hi ha dues organitzacions principals dedicades a la defensa dels drets dels animals que participen en les protestes contra la caça de foques, la Fundació Altarriba i l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA,d'àmbit estatal). Fa dues setmanes, un centenar de persones es van manifestar a Barcelona contra la caça de cries foques al Canadà. Núria Terol, de la Fundació Altarriba, espera que "en menys de cinc anys es puguin apreciar canvis entorn a la prohibició de la caça de foques i s'aconsegueixi el rebuig total a aquesta pràctica". Les organitzacions de defensa dels drets dels animals d'arreu del món han llançat un boicot al marisc canadenc per pressionar al govern que aturi la caça de cries de foques. Segons dades del govern del Canadà, el nombre actual de foques s'estima en 5,2 milions. El ministre de Pesca i Oceans, Geoff Regan, no veu inconvenients en què el nombre es redueixi fins a una tercera part. El govern acusa els defensors dels animals de manipulars els sentiments de la gent amb imatges cruels i sosté que la caça de foques és una indústria sostenible i necessària per a l'economia canadenca. Més informació: > Protect the seals. Organització que coordina les protestes arreu del món. > Normativa de caça establerta pel govern canadenc. > Ministeri de Pesca i Oceans del govern canadenc. > Diari en línia d'una activista. > UNEP World Conservation Center.