Com tenir un habitatge més sostenible?

Dins la col·lecció guies d'educació ambiental, s'ha presentat '21 Consells per a un habitatge sostenible', opuscle publicat per l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona. La presentació ha tingut lloc a la mateixa seu del Col·legi i ha comptat amb la presència del seu president Josep Terrones i dels redactors de la guia, els arquitectes tècnics Toni Floriach i Lara Trujillo. Ha tancat l'acte la Tercera Tinenta d'Alcalde i Presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona Imma Mayol. La guia mostra com 'el 50% de les emissions de CO2 en el món provenen de la construcció i l'ús dels edificis'. 'Nosaltres podem fer un edifici amb tots els criteris de la sostenibilitat però, com un immoble té una vida de moltes dècades, a la llarga acabaran sent els usuaris successius l'element determinant per a un ús sostenible'. Amb aquesta premissa, Toni Floriach ha conclòs que 'cal que els usuaris sàpiguen què han de fer'. A Catalunya el parc actual de vivendes és de 2.300.000 habitatges, per això el potencial de treball per la sostenibilitat és enorme si pogués arribar la conscienciació a totes les llars o almenys a un gran nombre. En aquesta guia -feta en l'àmbit barceloní però vàlida per a qualsevol altre indret- s'ha fet molt emfasi en la claredat expositiva i en una estructura fàcil d'entendre amb una presència important de gràfics i fotografies. Estructura de la guia La guia comença amb una descripció sintètica i acurada dels grans problemes ambientals on s'explica quina relació hi té la construcció amb cadascun d'ells. Així, en el canvi climàtic, s'apunta al gran consum energètic dels edificis com a un dels agents responsables. Sobre el deteriorament de la capa d'ozó es parla dels gasos CFC en els sistemes d'aire condicionat. Pel que fa a la pluja àcida, es comenta la contribució indirecta dels immobles a aquest problema a través del consum d'energia elèctrica produïda a centrals tèrmiques. Un altre tema destacat és l'exhauriment de recursos naturals al qual els edificis hi contribueixen amb la seva demanda de distintes matèries (pedra, ceràmica, metalls...). I, finalment però no menys important, apareix el problema de l'augment progressiu dels residus. A Europa cada any es produeixen 1,1 Tm de residus de la construcció per persona. A Catalunya -on la major part provenen dels enderrocs- els residus de la construcció anuals ocuparien una superfície de quatre illes de l'eixample barceloní amb una alçària igual a la de la Sagrada Familia. Després d'aquest bloc inicial, la guia s'estructura en 4 grans apartats que comparteixen una part del títol amb l'expressió com tenir un habitatge sostenible amb les següents variacions: estalviant cada dia; fent manteniment; triant al comprar; fent obres a casa. Cadascun d'aquests apartats proposa 5 consells. En el cas de l'aigua tots ells estan orientats a un ús més racional. Pel que fa al manteniment, es transmet la idea que és més econòmic i sostenible anar fent reparacions dels diversos elements de l'edifici i l'habitatge que no pas haver-los de substituir. La compra és un altre factor decisiu ja que podem prioritzar amb aquest acte l'oferta que tingui més certificacions ambientals i, en el cas concret d'elements de la llar com els electrodomèstics, aquells amb més eficiència energètica. Les obres són per a molts un moment d'angoixa però també una ocasió immillorable per actualitzar elements com l'aïllament tèrmic i acústic que poden fer molt per l'eficiència, entre d'altres actuacions. Cinc consells per cada apartat en fan 20. El consell número 21 és un repàs general dels anteriors consells en un test que permet saber, en pocs minuts, si personalment estem contribuint suficientment a fer més sostenible el nostre habitatge. Al llarg de l'explicació sobre aquests diferents consells, Toni Floriach ha donat algunes pinzellades del nivell general del país dins l'ambit de la sostenibilitat en habitatge i construcció. Ha dit per exemple que 'als Països Baixos el reciclatge de la runa arriba al 90% mentre a Catalunya, una de les comunitats autònomes on se'n fa més de tot l'estat, estem entre el 3% i el 5%. També ha denunciat 'la manca d'una cultura de manteniment en aquest país'. Vida quotidiana i canvi Josep Terrones, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona, ha recordat el compromís que el Col·legi ha manifestat amb la sostenibilitat en diverses actuacions al llarg dels darrers anys, tant en sessions, debats, cursos i publicacions i ha assenyalat que en aquest cas 'hem tractat de fer una guia tècnicament molt rigorosa però amb un llenguatge a l'abast de tothom'. Imma Mayol ha pres la paraula per fer unes breus reflexions a l'entorn de la divulgació ambiental i la transformació cap a la sostenibilitat. Ha posat en primer lloc un exemple: 'avui fer un edifici nou a França significa consumir un 40% menys d'energia que a Catalunya'. Ha dit que dades com aquesta havien de significar 'un esperó per saber que encara tenim molt camí per recórrer'. En aquest camí ha destacat la importància d'una guia com aquesta 'ja que s'inscriu en la lògica que realment és possible canviar les coses amb petits canvis des de la vida quotidiana'. Mayol ha situat el gran repte de la sostenibilitat en el pas 'de la sensibilitat ecològica a la transformació ambiental'.