14/04/2007 - 00:00
A la ciutat de Lima hi ha 5.000 famílies que viuen del que troben als abocadors. Al Perú en són unes 20.000. Tots els membres, inclosos els nens, miren de trobar deixalles que puguin vendre a les empreses de reciclatge, que els solen pagar molt poc perquè les quantitats són petites i estan mesclades i brutes. Per altra banda, al voltant del 70% de les zones urbanes del país tenen un servei de recollida d'escombraries deficient o inexistent. El projecte de l'ONG 'Ciudad Saludable' ha aconseguit canviar aquesta situació en alguns barris i pobles del país: ara es fa separació de residus a les cases i s'han creat llocs de treball amb salaris justos.
La tasca d'una dona emprenedora
El projecte el va iniciar Albina Ruiz, una dona nascuda i criada a la selva peruana que, amb l'ajut de beques, va poder estudiar enginyeria industrial a la capital. Mentre estudiava, va haver de fer un projecte per millorar la productivitat d'una empresa, i ella va triar la recollida d'escombraries de la ciutat. A l'ajuntament els va agradar tant que la van contractar, i després Albina Ruiz va posar en marxa la creació de microempreses per donar servei de recollida als barris on no n'hi havia.
'Ens deien que als pobres no ens importa viure enmig de la brutícia, i hem demostrat que això no és gens cert', diu Ruiz.
Recollida selectiva i salaris justos
'Ciudad Saludable' funciona mitjançant microempreses que Albina Ruiz i altres membres de la seva organització ajuden a posar en marxa, però que, després d'un temps, funcionen de manera autònoma. Els empleats són les mateixes persones que abans buscaven als abocadors o altres persones desocupades de la comunitat. Ara cobren salaris justos i els nens poden anar a l'escola.
Aquestes microempreses recullen els residus, separats pels ciutadans, en carretes i tricicles 'que no necessiten combustible. D'aquesta manera aconsegueixen deixalles netes i en quantitats suficients per poder separar fins i tot per tipus de metall o de paper abans de vendre-ho a les empreses de reciclatge, que els paguen preus més alts perquè augmenta la qualitat de les deixalles. Per ara no fan el reciclatge perquè necessitarien una inversió molt alta per engegar-ho, però esperen que en el futur aquestes microempreses locals puguin associar-se i encarregar-se de tot el procés.
Amb els residus orgànics, a més, fan compost de manera manual 'amb cucs i girant-lo periòdicament perquè s'airegi en lloc de fer servir maquinària cara amb la mateixa finalitat. Aquest compost el venen als pagesos de la zona, que en tornen a emprar després d'anys de dependència dels productes químics de grans empreses estrangeres.
Finançament dels ciutadans
Les microempreses es financen, a banda de la venda de productes per reciclar, amb una petita quota mensual de les famílies que reben el servei (al voltant d'un euro, el mateix que els costa una ampolla de cervesa). Per convèncer la població, d'escassos recursos, de la necessitat d'aquesta despesa, fan tallers i xerrades: 'Ho enfoquem primerament pel tema de la salut. Si tenen les escombraries a prop, escampades al carrer, hi ha molts insectes i rates que porten malalties, sobretot als nens. Els fem veure que el que els costa el metge i les medicines és més que el que els costa la recollida d'escombraries, i ho veuen clar', segons Albina Ruiz.
'Eduquem la gent perquè separi els residus, i a més, reben a canvi uns tiquets de descompte en els impostos municipals, perquè gràcies al nostres serveis ara els ajuntaments s'estalvien altres costos i hem arribat a aquests acords. I a més veuen que hem creat llocs de treball, i se senten orgullosos de contribuir a la millora del medi ambient. Sempre busquem que tots guanyem, i ho estem aconseguint', diu la directora de 'Ciudad Saludable'.
Amb aquest sistema han aconseguit la implicació de moltes famílies en un país amb alta morositat pel que fa als impostos: 'S'ha d'acostumar la gent que les coses tenen un cost. De vegades els nostres polítics prometen moltes coses de franc, però els diners no cauen del cel, i el que fan amb això és enganyar els ciutadans. Nosaltres els fem veure que res no pot funcionar si no es paga pels serveis, i la gent ho està entenent perquè veuen els resultats del que paguen i saben que no estan finançant la burocràcia i la corrupció'.
L'ONG també té la col'laboració dels departaments de medi ambient i salut del Perú, per als quals fan de consultors, i d'empreses privades, que s'interessen per participar en el projecte com a programes de responsabilitat social.
Expansió del projecte
La metodologia del que han creat des de l'ONG Ciudad Sostenible l'han posada a disposició de tots els interessats perquè altres llocs puguin copiar el model. Per ara el projecte s'ha replicat a diverses poblacions de Perú, i també a Veneçuela i Brasil. A més, han creat uns cursos presencials i virtuals per formar experts que puguin organitzar la posada en marxa de noves microempreses.
Reconeixement internacional
Albina Ruiz, com a directora de 'Ciudad Saludable', és fellow d'Ashoka (l'organització que reconeix els millors emprenedors socials a tot el món), i l'ONG ha rebut el premi Dubai internacional de bones pràctiques 2006, el premi Bravo de negocis (prestigiós a l'àmbit sud-americà) i un premi de la fundació Skoll (molt coneguda perquè en forma part Robert Redford) dotat amb 615.000 dòlars. 'Ha estat un orgull', diu Albina Ruiz, 'i una gran satisfacció per tot el que podrem fer amb aquesta inversió. Amb només 3.000 dòlars ja podem muntar una empresa de 10 treballadors'.
Projectes de futur
Darrerament Albina Ruiz visita Barcelona sovint perquè la Universitat Ramon Llull l'ha becada per fer un doctorat en el qual ella està investigant la biodigestió per convertir els purins dels porcs, un greu problema de contaminació i insalubritat a les ciutats i pobles del Perú, en combustible d'ús domèstic i adob per als conreus.
