Científics i ONGscoincideixen a advertir dels problemes socials del canvi climàtic

Sequeres i inundacions, malalties, augment de la pobresa i migracions, pèrdua de costes i salinització d'aqüífers, variacions en les collites, extinció d'espècies i pèrdua de biodiversitat... Aquestes dramàtiques pinzellades sobre el futur recent dibuixades pel Quart Informe d'Avaluació (QIA) de l'IPCC han estat corroborades per les diferents fonts consultades. Tant científics, com ONGs o administracions coincideixen en que aquestes conseqüències del canvi climàtic ja són 'més que probables'. Per José Maria Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC i director del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, el QIA és 'bastant realista' i un 'retrat bastant objectiu de l'estat de la situació avui'. Per Baldasano, la gran quantitat de dades que aporta confirma que 'el procés va més ràpid del que s'esperava', encara que personalment creu que les simulacions 'perden fiabilitat a mida que s'allarguen en el temps', i que és difícil fer previsions a cent anys vista. En un comunicat, l'organització internacional Greenpeace, destaca que l'informe admet amb un 90% de certesa que 'l'escalfament observat durant l'últim mig segle és causat per activitats humanes', i assegura que aquest encara seria més contundent de no ser per les interferències polítiques de Rússia, Xina i Aràbia Saudita, que van 'diluir' les seves conclusions finals, en un acte de pressió 'inaudit' a la història de l'IPCC. I les modificacions del clima provocades per aquest escalfament ens canviaran la vida. Segons Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, 'el canvi climàtic afectarà la vida dels humans i les condicions de vida al planeta'. Més concret és Paul Jowitt, director del Centre Escocès per l'Enginyeria Sostenible, que assegura que '50 milions de persones corren el risc de patir inundacions i malalties', a més, per Jowitt, 'les infraestructures urbanes són molt fràgils al canvi climàtic, sobretot als països més pobres', pel que augura nous desastres com el del Katrina a Nova Orleans, que no són calculables 'sols amb diners'. Més contundents són les organitzacions ecologistes, com la citada Greenpeace o Ecologistes en Acció, que destaquen la reducció de la capacitat de producció alimentària de moltes regions, que provocaria 'més fam i misèria' i 'milers de refugiats ambientals', milions de persones afectades per la destrucció de deltes superpoblats com els de Ganges-Brahmaputra (Bangladesh) i Zhujiang (Xina) a causa de l'augment del nivell del mar i problemes d'accés a l'aigua potable a Àsia, Europa i Amèrica Llatina. A nivell més local Josep Enric Llebot, catedràtic de Física i coordinador de l'Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, adverteix que la pujada del nivell del mar pot afectar la biodiversitat a la costa, amb greus afectacions dels deltes de l'Ebre i el Llobregat i els Aiguamolls de l'Empordà, encara que el problema més greu serà la manca d'aigua potable. Amb diferents matisos, pel que fa les mesures que cal prendre, totes les fonts coincideixen que 'encara hi som a temps', sinó d'evitar, sí al menys de 'mitigar aquests efectes a 60 anys vista', encara que per fer-ho 's'ha d'assolir el compromís d'administracions, empreses i persones i, sobretot, s'ha de créixer diferent', en paraules del conseller Baltasar. En la mateixa línia, Baldasano adverteix que 'mentre es pensi que el PIB ha de créixer sostingudament i no sosteniblement no hi ha res a fer'. Jowitt, en canvi, vincula molt clarament els desastres ambientals amb la pobresa, i destaca la 'necessitat d'acomplir els Objectius del Mil'leni'. Tant ell com Baldasano coincideixen en que 's'ha de superar l'edat del petroli' doncs la 'qüestió energètica és la clau que ha de permetre el viatge cap a un model diferent'. Greenpeace aposta clarament per una 'revolució energètica' que permeti utilitzar només energies renovables al 2050, segons aquesta entitat, això 'reduiria en un 50% les emissions de CO2 teninten compte l'actual creixement econòmic' i assegura que el seu pla 'és possible tan tecnològicament com econòmica'. Tan aquesta ONG com Ecologistes en Acció demanen, però, una major implicació de la societat civil per 'pressionar' als respectius governs; a més, aquesta segona denuncia les 'pressions dels lobis empresarials per frenar les polítiques de reducció de CO2 a escala mundial'.