Font: Generalitat de Catalunya
S'ha publicat un estudi actualitzat sobre la diagnosi del malbaratament alimentari a les llars catalanes.
Foto: Font UAB
L’any 2024, des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya s’ha treballat en una diagnosi del malbaratament alimentari a les llars catalanes. En l’estudi, fet pel CREDA i l’IRTA, s’ha analitzat l’impacte econòmic i ambiental del malbaratament alimentari en el consum domèstic de Catalunya. Aquest estudi s’ha elaborat per analitzar amb profunditat els hàbits de consum de la població catalana, sabent que a les llars és on es llencen més aliments en comparació amb la resta de baules de la cadena alimentària.
A més, s’ha intentat analitzar d’una manera detallada el malbaratament que es genera a les llars diferenciant entre els aliments no cuinats, que es guarden a la nevera o al rebost i no es consumeixen, i els aliments cuinats, és a dir, les sobres dels àpats, tant si es deixen dins la nevera o al plat.
Quantificació i identificació de causes
Segons l’estudi, el 2024 s’han llençat més de 173 milers de tones d’aliments, i això representa que cada llar ha desaprofitat una mitjana de 63,41 kg d’aliments. Pel que fa als aliments més malbaratats, l’estudi destaca que la pasta i l’arròs, d’una banda, i els llegums, de l’altra, corresponen al 10,43% i al 10,35% del total dels aliments adquirits, respectivament. Més detalladament, entre els aliments no cuinats, la fruita i la verdura destaquen pel fet de ser les categories d’aliments més malbaratades, amb un 22% i un 21%, respectivament. Ara bé, entre els aliments cuinats hi predominen les amanides, amb un 12,5%, i els plats de pasta, amb un 12,4%. També cal destacar els plats de carn i els plats de peix, que representen gairebé el 10% dels productes cuinats malbaratats.
Pel que fa a la diferència entre el tipus de consumidor, s’hi destaca que les llars amb fills generen més quantitat de malbaratament que les llars sense fills. A més, es remarca que els hàbits de compra i consum d’aliments tenen un efecte important sobre el malbaratament alimentari, tant que en són la causa més rellevant. De fet, quant a les causes principals del malbaratament alimentari, es posen en relleu la incorrecta planificació de la compra, la mala gestió de les dates de consum preferent i les dates de caducitat, l’absència de reaprofitament i la quantitat d’aliments cuinats sobrants, així com el rebuig de productes per l’aspecte físic.
Impacte econòmic i social
En relació amb les dades d’impacte econòmic, a les llars el malbaratament alimentari suposa una pèrdua de 902,85 milions d’euros, cosa que equival a 330 euros a l’any per cada llar i, si es pensa en habitants, a 112 euros per habitant cada any. D’altra banda, en l’àmbit social tot el menjar llençat en el consum domèstic a Catalunya permetria alimentar 274.948 persones durant tot un any i cobrir, així, el 14% del total de la població en risc de pobresa de Catalunya.
Impacte ambiental
La quantificació ambiental, prenent com a base la metodologia d’anàlisi del cicle de vida (ACV) i la iniciativa Environmental Footprint (EF) de la Comissió Europea, ha permès proporcionar un valor orientatiu de l’impacte que cal adjudicar a cada tona d’aliments malbaratats segons les diferents categories d’impacte ambiental, i també a l’equivalent a cada persona a l’any.
L’estudi estima un impacte ambiental sobre el canvi climàtic d’un total de 462.347.277 kg de CO₂-eq emesos per produir, distribuir i comercialitzar aliments que s’han transportat a les llars catalanes per al seu consum, però que finalment s’han malbaratat el 2024. Això equival a les emissions anuals de CO₂ equivalents d’aproximadament 73.388 persones (aquesta xifra es trobaria entre les poblacions de Manresa i Vilanova i la Geltrú). D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; el 19,4%, d’aliments cuinats malbaratats directament del plat, i el 10,3%, d’aliments cuinats malbaratats guardats a la nevera.
L’impacte ambiental de produir, distribuir i comercialitzar els aliments malbaratats durant el 2024 va suposar l’emissió de 462.347.277 kg de CO2 equivalents
En concret, els grups d’aliments que han destacat amb un impacte ambiental més gran són el cafè i la carn en la majoria de categories ambientals, i el peix, la pasta i l’arròs, la fruita i les amanides en algunes categories ambientals.
També s’ha dut a terme una comparació entre la percepció que tenen els consumidors respecte dels aliments que llencen i la realitat. Aquí es mostra que la majoria dels ciutadans de Catalunya perceben que llencen molts menys aliments dels que realment malbaraten. Per exemple, hi ha més malbaratament de productes animals, com la carn i els embotits, del que els consumidors perceben. Per tant, cal posar l’accent a controlar les rutines, comprar amb cura i planificació, aprofitar les sobres i conservar els aliments adequadament.
Com a conclusió principal, cada català llença 21,56 kg anuals de menjar a l’any. Del total d’aquests aliments, s’ha estimat que el 74% dels aliments llençats són aliments no cuinats. Aquest estudi posa de manifest que els hàbits de consum de la població són una de les principals causes de malbaratament alimentari a les llars. Per aquest motiu, aquest any 2025 el Departament impulsarà una prova pilot d’intervencions a les llars catalanes per reduir el malbaratament alimentari, juntament amb el CREDA i l’IRTA. Per a aquest estudi, s’avaluarà l’efectivitat d’una sèrie d’actuacions que se centraran a proporcionar informació, eines i consells per millorar la conservació i l’aprofitament dels aliments.
El conseller del Departament d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha manifestat durant la visita que ha fet a la Fundació Banc dels Aliments que “prevenir el malbaratament alimentari farà que siguem una societat més sostenible socialment, econòmicament i ambientalment, i, en aquest camí, la feina de la Fundació Banc dels Aliments és imprescindible. El full de ruta per assolir una sobirania alimentària passa, sense cap mena de dubte, per millorar l’aprofitament dels productes alimentaris que produïm i consumim, i per recuperar el valor dels aliments a la societat”.
En aquest sentit, el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, assegura que “l’estudi posa xifres a una realitat que des del Banc dels Aliments vivim cada dia: una gran quantitat d’aliments perfectament aprofitables es perden mentre hi ha persones que no poden accedir a una alimentació saludable. Aquesta contradicció és inacceptable en una societat que vol ser justa i sostenible i per això cal transformar la cultura alimentària per entendre que malbaratar menjar no és acceptable”.
Fatjó-Vilas ha recordat que el Banc dels Aliments treballa per fer arribar aquests aliments a qui més ho necessita i que la solució definitiva passa per una prevenció efectiva i una consciència col·lectiva del valor real dels aliments.
Ordeig també ha explicat que el Departament està treballant per prevenir el malbaratament alimentari en tota la cadena de producció per mitjà del Pla estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que es presentarà a començament de 2026. En aquest sentit, el conseller ha informat que tot just s’acaba d’iniciar el procés participatiu del Pla amb l’objectiu de guiar les accions en relació amb les pèrdues i el malbaratament alimentaris dels diferents actors implicats en la cadena alimentària.
