18/11/2003 - 00:00
Altres: Vocabulari català-castellà ambiental, elaborat per la UB. Glossari sobre residus elaborat per l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient Glossari sobre el cicle de l'aigua elaborat per l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Agenda 21
Programa d'actuacions a escala mundial per fer front, en clau de sostenibilitat, als reptes del segle XXI, tant en aspectes ambientals, com econòmics i socials. El document va ser elaborat per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada el 1992 a Rio de Janeiro. L'Agenda 21 Local suposa la concreció dels principis sostenibilistes a un àmbit territorial limitat, normalment d'abast municipal. [Elaboració pròpia]
Aqüífer
Qualsevol de les capes permeables del subsòl, formades per materials porosos i fissures, on s'acumula i circula aigua subterrània. [Definició extreta del Diccionari de Ciències Ambientals de Josep Ramon Aragó / El Cangur Diccionaris - Edicions 62]
Biotop marí
Espai físic situat al fons marí ocupat per una comunitat. Aquesta es defineix com un conjunt de diferents espècies que viuen en proximitat i amb interrelacions mútues (biocenosi). [Definició extreta del Diccionari de Ciències Ambientals de Josep Ramon Aragó / El Cangur Diccionaris - Edicions 62]
Canvi climàtic
Alteracions en el sistema climàtic produïdes per l'emissió a l'atmosfera de gasos amb efecte d'hivernacle com a conseqüència de l'activitat humana. A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta hi ha una sèrie de gasos que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, que absorbeixen i retenen la radiació infraroja reflexada per la superfície de la Terra, l'escalfor, i fan que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera. El problema actual és que, per acció dels humans, la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat. Així mateix, s'hi han abocat gasos amb efecte d'hivernacle que no hi eren presents de forma natural. Això ha provocat un augment global de la temperatura planetària. Aquest fenomen, anomenat canvi climàtic, posa en perill els ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la Humanitat. Els principals gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid nitrós (N2O), els halocarbons, l'hexafluorur de sofre (SF6). Els tres primers es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera però l'activitat humana n'ha fet augmentar la quantitat. Els halocarbons i l'hexafluorur de sofre són d'origen antropogènic. [Informació extreta de http://web.gencat.cat/ca/inici/]
Cicle Combinat
La central tèrmica de cicle combinat es caracteritza per la integració de dos tipus d'equipaments, la turbina de gas i la turbina de vapor. D'aquesta manera pot proporcionar grans quantitats d'energia en un curt espai de temps i amb un reduït cost d'instal.lació. Per altra banda, se li atribueix unalt impacte medioambiental, ja que, encara que algunes d'elles utilitzen tecnologies menys ineficients (cicles combinats) o combustibles menys bruts (gas natural) augmenten les emissions de CO2. Són encara dependents dels recursos fòssils. [Extret de Biblioteca Pública de Tarragona i Greenpeace]
Climatització d'edificis
Aquesta proposta arquitectònica es basa essencialment en l'aprofitament de l'energia climàtica que envolta una construcció per afavorir-ne l'eficiència energètica. Els edificis bioclimàtics es caracteritzen per elements arquitectònics que capten l'energia solar passiva i alhora aprofiten el propi entorn per refrigerar l'aire calent a l'estiu. Alguns dels elements propis del bioclimatisme són les cobertes vegetals, és a dir, teulades planes convertides en jardins i façanes envidriades. En general, es persegueix que l'habitatge sigui capaç de mantenir condicions de confort durant el dia i la nit, així com a l'estiu i l'hivern.cLes finestres anomenades SAV (Solar Acústiques Ventilades) dissenyades per BCN Cambra Lògica de Projectes han estat la base per promoure edificis de pisos bioclimàtics en diverses ciutats catalanes. Aquestes finestres en realitat contenen una cambra d'aire entre dos vidres, la qual actua com a font tèrmica que a l'hivern es capta a través d'un sistema d'aspiració situat a l'habitació i a l'estiu s'expulsa injectant aire més fresc procedent de la cara nord de l'edifici. Entre les solucions bioclimàtiques destaca el fet d'integrar l'habitatge a l'entorn i s'aprofitar les aportacions solars i dels vents dominants. Alhora, es pren en consideració la incidència del vent sobre la façana nord i, per tant, es dissenyen els edificis sense voladissos en aquesta façana per evitar l'efecte d'aleta de refrigeració. A l'estiu, s'aprofita que aquesta façana es troba a l'ombra per alimentar el sistema de ventilació amb aire procedent d'aquesta banda. En els edificis bioclimàtics s'incorporen altres tecnologies per a l'estalvi d'energia i aigua, és a dir, instal·lacions domòtiques per a la gestió de l'energia i els aparells de la llar, captadors solars per a l'aigua calenta sanitària, panells fotovoltaics connectats a la xarxa elèctrica, reciclatge d'aigües grises de dutxes i lavabos per a les cisternes dels vàters, relés per desconnectar els aparells elèctrics en stand by quan no hi ha consum elèctric, pintures i vernissos ecològics, canonades de polipropilè i polietilè (sense PVC) i mobles lliures de formaldehids i altres disolvents tòxics. [Informació extreta de Perspectiva Ambiental]
Ecoparc
Ecoparc És un equipament mediambiental a un recinte industrial amb naus tancades, on es recuperen i tracten les escombraries que arriben dels habitatges i comerços de les diferents poblacions de l´entorn. Està previst per treure el màxim rendiment possible de les escombraries domiciliàries i comercials que hi arriben, produint compost i biogàs, és a dir adob i energia alternativa i per tractar les escombraries com una font de materials recuperables i útils. Es tracta d'un tipus d'instal·lació molt discutida per part de l'activisme ambiental. L'índex de recuperació és força baix i les veus crítiques apunten que, al capdavall, un ecoparc acaba sent un centre de classificació abans de la incineració. [Informació extreta de http://www.ema-amb.com]
Energia solar fotovoltaica
La transformació de l'energia solar directament en electricitat fa possible obtenir de forma neta una energia de gran qualitat. Actualment la transformació fotovoltaica de l'energia solar és competitiva per electrificar emplaçaments relativament allunyats de les línies elèctriques, bombament d'aigua, senyalització, enllumenat públic, etc I cada cop més, s'ha de considerar, la seva integració als edificis i la interconnexció a la xarxa elèctrica. [Informació extreta de http://www.aperca.org]
Energia solar tèrmica
Un captador transforma la radiació solar en calor que s'utilitza per a l'escalfament de l'aigua d'un dipòsit. L'energia solar queda emmagatzemada per a la seva utilització en qualsevol moment del dia o de la nit. La disponibilitat permanent d'aigua calenta a la temperatura desitjada es garanteix amb un sistema complementari amb una energia tradicional (electricitat, gas, gasoil, ...) que, en ocasions, pot integrar-se en el mateix dipòsit solar. Durant els mesos de forta insolació, l'energia solar és suficient per a cobrir la totalitat de la demanda d'aigua calenta sanitària. L'aprofitament de l'energia solar tèrmica a Europa ha assolit un elevat grau de desenvolupament, amb més de 10 milions de m2 de captadors solars instal·lats des dels anys 80. L'energia solar no és un recurs limitat a les regions mediterrànies. Els països del centre i nord del continent mantenen una forta activitat en el sector solar. [Informació extreta de http://www.aperca.org]
Energies alternatives
Conjunt de modalitats d'energia que presenten característiques com la capacitat de ser renovables, la producció descentralitzada, la transformació neta -és a dir, sense residus- i el consum a indrets no gaire allunyats del punt de producció. Les princials són la solar, l'eòlica, la geotèrmica, la maremotriu, la maremotèrmica, la de les ones i les energies derivades dels productes o residus agrícoles o ramaders. [Definició extreta de Diccionari de ciències Ambientals de Josep Ramon Aragó / El Cangur Diccionaris - Edicions 62]
Energies no renovables
Energies amb impossibilitat pràctica de ser renovades, ja que provenen de reursos formats en cicles de milions d'anys, com el carbó mineral, el gas natural, el petroli i la provinetn dels isòtops radioactius. [Definició extreta de Diccionari de ciències Ambientals de Josep Ramon Aragó / El Cangur Diccionaris - Edicions 62]
Gas natural
El gas natural prové de la fermentació de la matèria orgànica acumulada entre els sediments. Es compon d'una barreja d'hidrogen, metà, butà, propà i d'altres gasos en proporcions variables. Extraure'l és molt senzill, ja que per causa de la pressió exercida pels sediments que el contenen, el gas flueix per si mateix, per la qual cosa la seua explotació resulta molt econòmica. El transport es realitza principalment mitjançant gasoductes, que tot i que requereixin una forta inversió, són molt senzills i amb poc risc. Un perill associat és la fuita de metà, que és un gas d'efecte hivemacle molt més potent que el CO2. El gas natural s'utilitza directament a les cases (calefacció, cuines, etc.) i a la indústria, i a les centrals tèrmiques comença a substituir el carbó. Si bé és cert que els dos emeten a l'atmosfera la mateixa quantitat de CO2, el gas no produeix contaminants sulfurats, cosa que sí que fa el carbó. Molts analistes creuen que el gas natural és el combustible ideal que s'ha d'utilitzar fins que es produeixi la transició cap a d'altres fonts d'energia renovables (com l'hidrogen, que podria reutilitzar la infraestructura de distribució del gas natural). Es tracta d'una solució temporal, ja que es pensa que les reserves actuals només duraran uns seixanta-dos anys si s'utilitzés com a substitució dels altres combustibles fòssils. [Informació extreta de http://www.ambientals.net]
Incineració
Combustió ràpida a alta temperatura. Pot aplicar-se a la matèria orgànica o a altres materials fàcilment combustibles. La incineració produeix una gran quantitat d'emissions de diòxid de carboni i altres gasos a l'atmosfera, cendres i /o escòries. Els efectes locals sobre l'atmosfera de la incineració de residus són molt variables segons la tecnologia i el nivell de control de les instal·lacions. També té importància l'aprofitament de l'energia de la combustió. [Definició extreta de Diccionari de Ciències Ambientals de Josep Ramon Aragó. El Cangur Diccionaris, Edicions 62]
Planta de compostatge
Instal·lació industrial destinada a l'obtenció, per transformació químico-biològica controlada aeròbica o anaeròbica de la fracció orgànica dels residus, de matèries susceptibles d'utilització com a adob orgànic (compost). [Informació extreta de http://www.ema-amb.com]
Planta incineradora
Instal·lació industrial de transformació dels residus en gasos, cendres i escòries mitjançant llur combustió. [Informació extreta de http://www.ema-amb.com]
Protocol de Kyoto
Acord internacional adoptat a la Tercera Conferència de les Parts (COP 3) de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC), celebrada a Kioto, Japó, al desembre de 1997. Per la seva entrada en vigor, ha d'ésser ratificat per 55 estats de l'Annex I que representin el 55% del total de les emissions de diòxid de carboni de 1990. [Informació extreta de http://web.gencat.cat/ca/inici/]
Sostenibilisme
Model social i productiu basat en el consum de recursos renovables per sota de la taxa de regeneració, en el consum de recursos no renovables per sota de la taxa de substitució, en l'abocament de residus per sota de la taxa d'assimilació pel medi, en la conservació in situ de la biodiversitat a totes les escales, i en l'equitat redistributiva dels valors afegits. Té com a objectiu satisfer les necessitats del present sense comprometre les del futur. [Elaboració pròpia]
Estació depuradora d'aigües residuals (EDAR)
Una estació depuradora d'aigües residuals, EDAR, no és altra cosa que una instal·lació formada per un conjunt de basses i tancs on l'aigua bruta es sotmet a diversos processos fisicoquímics o biològics a fi d'extreure la brutícia que contamina l'aigua i la fa inservible per al seu ús o malmet la vida dels ecosistemes aquàtics. Això es pot assolir amb diversos sistemes. Els més usats són el fisicoquímic, anomenat també primari, i el biològic o secundari. Tanmateix, a l'EDAR també s'ha de tractar el residu o brutícia que extraiem de l'aigua, és a dir, els fangs. Per això en tota EDAR sempre hi ha una línia de tractament per a l'aigua i una línia de tractament per al fang. Sigui quin sigui el tractament que fem a l'aigua, el primer que trobem en una EDAR és un pretractament format per un desbast, i un desarenatge-desgreixatge. El desbast es fa amb unes reixes que retenen els cossos més grans que arrossega l'aigua. Aquests elements surants es dipositen en un contenidor.A continuació s'inclou un sistema per fer dipositar la sorra (desarenatge) i separar les substàncies greixoses (desgreixatge). Hi ha diversos sistemes, però en general és una bassa cònica on es deixa reposar l'aigua a fi de deixar caure la sorra per sota i, per sobre, retirar els olis i greixos que suren amb unes rasquetes fent-los sobreeixir cap a un canal lateral.
>Tractament de depuració d'aigua primari: El tractament primari és aquell procés fisicoquímic que per la sedimentació redueix els sòlids en suspensió i la DBO5. A vegades, a l'aigua se li afegeix una substància química que adsorbeix una bona quantitat de substàncies disperses a l'aigua. Aquests reactius que s'afegeix a l'aigua, generalment, són sals de ferro o alumini que converteixen la matèria col·loidal en matèria en suspensió i, per tant, separable. És un procés senzill i barat, que no deixa l'aigua gaire neta, ja que no s'elimina la matèria orgànica dissolta, però que pot ser un primer pas. A vegades, l'aigua procedent de determinades aigües industrials conté metalls específics, com pot ser el crom en el cas de les indústries pelleteres o galvàniques, i el procés fisicoquímic serveix per a fer precipitar aquestes substàncies tòxiques. Normalment, les basses o tancs on es produeix aquest procés s'anomenen també de decantació primària o floculació, referint-se al tipus d'acció que s'aplica per eliminar la brutícia. Els flòculs que cauen al fons és el que origina l'anomenat fang cru que, amb posterioritat, caldrà tractar adequadament. >Tractament de depuració d'aigua secundari: El tractament secundari és aquell que inclou generalment un procés biològic d'aireig en el qual, a partir d'un poblament microbià, s'aconsegueix que la matèria dissolta es converteixi en una suspensió de cossos microbians i, per tant, sedimentable. L'aireig es produeix bufant aire a dins de l'aigua i removent-la. En definitiva, es tracta d'alimentar un concentrat de bacteris i microorganismes que s'engreixen mercès a la matèria orgànica de l'aigua. Sens dubte, aquest és el tractament més eficient, però no és possible amb aigües que continguin determinades substàncies químiques que siguin tòxiques per a aquests micro-organismes. Aquest procés permet obtenir efluents tractats amb DBO5 no superior a 25 mg O 2 /l (d'oxigen per litre, és a dir una reducció del 70 al 90%), una DQO reduïda en un 75% i, per tant, no superior als 125 mg O 2 /l. La quantitat de sòlids en suspensió pot ser pràcticament ínfima. Una vegada més, tota la brutícia digerida pels microorganismes i els cossos dels microbis es dipositarà al fons dels tancs i originarà més fang que caldrà tractar. >Tractament de depuració d'aigua terciari: El tractament terciari es fa per eliminar compostos inorgànics de fòsfor i nitrogen per evitar l'eutrofització. Aquest procés és realitza en molt poques depuradores. Val a dir que la major part de les nostres depuradores biològiques encara no disposen de tractament terciari. Això fa que l'aigua, en realitat, s'acabi depurant una vegada es trobi circulant pel curs fluvial. Aquest és el cas de les petites quantitats de detergent que s'escapen i que, tot i ser inofensives, produeixen espectaculars bromeres quan l'aigua salta per una resclosa. [Informació extreta de: Perspectiva Ambiental]
Tractament de fangs
Amb el terme fangs volem indicar el cúmul de brutícia que extraiem de l'aigua. A l'EDAR reben un tractament per eliminar algunes de les molèsties que originen, com són les males olors i els inconvenients de tipus sanitari i, a més, reduir-ne el seu volum d'aigua per abaratir el cost de la seva retirada de la planta. Pensem que els fangs són uns suspensió en la qual pot haver només un 2% de matèria seca. Per això és necessari aplicar sistemes que espessin la suspensió i augmentin la concentració de matèria seca. més habituals a què es sotmeten els fangs per reduir i estabilitzar la matèria seca són de dos tipus: el tractament biològic, sigui l'anomenada estabilització aeròbica o la digestió anaeròbica, i el tractament químic. Els llots o fangs, si procedeixen d'aigües residuals domèstiques, poden ser, bàsicament, matèria orgànica, o poden contenir altres substàncies, fins i tot tòxiques, en el cas que les aigües provinguin d'algun procés industrial. Per això, el seu tractament varia segons l'origen de l'aigua residual i el destí final previst per a aquest residu. En el cas d'aigües residuals domèstiques, els fangs no són sinó una pasta de matèria orgànica, la qual, convenientment tractada, pot ser un fertilitzant molt interessant per a l'agricultura. En aquest cas, el fang de la depuradora deixa de ser un residu per convertir-se en un producte valorable econòmicament. [Informació extreta de: Perspectiva Ambiental]
