[BIOCOMBUSTIBLES] Mònica Vargas: 'A gran escala no hi ha respostes, aquestes són en l'escala local'

12/02/2007 - 00:00
Entrevista a Monica Vargas, de l'Observatori del Deute en la Globalització Primer de tot vull fer un comentari. Digues... La nomenclatura de biocombustibles creiem que genera confusió, perquè bio es refereix a vida, i no creiem que sigui adequat per aquest tipus de tecnologies. Per això, nosaltres preferim dir-li agrocombustibles, doncs són combustibles d'origen agrícola. Ara hi ha un veritable boom al voltant dels agrocombustibles, que es presenten com la solució a la crisi -econòmica, geopolítica i ambiental- dels combustibles fòssils. En canvi vosaltres en teniu una visió molt més crítica. Perquè? La Unió Europea ha decidit impulsar els agrocombustibles bàsicament per quatre raons: l'esgotament, d'aquí més o menys anys, del petroli, les amenaces del canvi climàtic, per reduir la dependència energètica europea i, finalment, com una mesura per afrontar la crisi de l'agricultura europea. Ara bé, si analitzem causa per causa veurem que els agrocombustibles no resolen cap d'aquestes qüestions, que a més en generen de nous. Anem a pams. No es cert que siguin positius de cara a frenar el canvi climàtic? És important trobar mesures que permetin reduir les emissions de CO2, però lamentablement aquestes no passen per la producció massiva d'agrocarburants. El model agrícola actual és el responsable del 14% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle. Des de la revolució verda, l'agricultura està basada en grans monocultius que utilitzen intensivament fertilitzants fabricats amb una base de petroli. També els tractors es mouen amb benzina i després està la qüestió de traslladar el gra des dels llocs de producció fins als consumidors, perquè òbviament, aquests no es teletransporten. Llavors està per veure que un combustible d'origen agrícola no produeixi CO2. Però mentre aquest combustible és planta -per dir-ho d'alguna forma- va absorbint CO2... Si tenim en compte que els cultius energètics ja són els causants de la desforestació del 78% dels boscos verges de Malàisia -per posar un exemple- que per ara són els principals absorbidors d'aquest CO2, doncs per aquí també hi perdem. Sols el CO2 que allibera la terra d'aquests nous cultius quan la remou el tractor ja significa una important font d'emissions. I tampoc poden garantir una independència energètica? Evidentment que no. Per saber-ho sols cal anar al web de la pròpia Comissió europea, on hi ha penjat l'anomenat Pla de la Biomassa, on es reconeix que Europa no té suficient superfície per produir tots els agrocombustibles que necessitaria. Només per arribar al 5,75% que s'ha previst per al 2010 es necessiten 17 milions d'hectàrees, que a la Unió Europea no estan disponibles. Això fa imprescindible la importació d'aquest gra, el que manté la dependència energètica. Però és que a més importar és més barat que la producció interna, doncs el nivell de vida del pagès aquí és més alt. Llavors tampoc és una ajuda a la pagesia europea? Ara mateix la pagesia està dividida. Per exemple, a Catalunya una part d'Unió de Pagesos considera que pot ser una alternativa interessant. Altres sectors més crítics, vinculats a Via Camperola, consideren que tampoc és una solució, doncs tenen por, i amb raó, que el pagès acabi sent un captiu de les plantes d'agrocarburants de la mateixa manera que ara ho és dels supermercats. A més hi ha els riscos de la crisis alimentària, com ja s'ha donat a Mèxic, on el blat de moro per a l'elaboració d'aliments s'està exportant als EUA per a fer carburants. Sí, però aquest és un tema que la Unió Europea ni tan sols en parla, fins ara només estàvem responent als arguments de la Comissió europea per fomentar-los, i, evidentment, a la Comissió no li preocupa la sobirania alimentària dels pobles. Des de la indústria ja es responen algunes d'aquestes crítiques, i s'anuncia la producció d'agrocarburants de 'nova generació', amb olis reciclats i cultius energètics no comestibles. Què en penseu? Jo no m'ho acabo de creure. En algun debat amb representants de la indústria dels agrocarburants, se'ns ha acabat reconeixent que no saben del cert l'origen del gra que utilitzen. I mentrestant les plantes productores creixen com a bolets. I quan nosaltres truquem per saber d'on ve la seva matèria prima ens responen amb evasives. És una qüestió d'escala. El reciclatge d'olis és molt positiu, però quin percentatge de combustible és capaç de proporcionar? Llavors, al vostre entendre, quin és l'interès real per a promoure aquest tipus d'energia? Si estudiem el conjunt del model econòmics, ens podem adonar que ara mateix s'està donant una revolució immensa en el camp dels transports, molt més important i decisiva que la tan publicitada revolució de les comunicacions; l'objectiu de les quals és que els milions de contenidors de mercaderies es puguin moure per tot el món cada vegada més ràpidament i cada vegada en més quantitat. A casa nostra, un exemple d'aquesta revolució és tota la xarxa del TAV. A Amèrica Llatina un dels casos més sagnants seria el Pla Puebla Panamà [es pretén construir una carretera des dels EUA a Panamà per mig d'alguns dels últims racons de boscos verges]. En aquesta profunda revolució, els agrocombustibles són importants perquè donen una raó per fer arribar carreteres i vies fèrries fins als més remots llocs tropicals. A més d'ampliar ports, centres logístics, etc. Els agrocombustibles estan generant una nova aliança, molt potent i perillosa, entre els sectors de la construcció, el petroli, l'agroindústria i la investigació tecnològica. Per exemple, els agrocombustibles s'han convertit en una punta de llança per la introducció dels transgènics, doncs si el problema d'aquests era les possibles afectacions a la salut, però aquesta és una producció no alimentària, problema resolt, no? Quan en realitat el problema dels transgènics va molt més enllà. Els observatoris de les multinacionals, que fins ara ens dividíem per sectors ens estem trobant cada cop més que les interrelacions són més estretes. És una situació totalment nova que ens obligarà, fins i tot a replantejar les nostres formes de treballar. Si els agrocarburants no són la solució, però el petroli deixarà de ser-ho en breu 'per motius diferents- quines solucions defenseu? S'ha d'anar a la solució del problema, i aquest és un sistema basat en la crematística. La solució al problema és canviar de model, canviar la lògica del creixement per la del decreixement. On falla tot, com per exemple els agrocarburants, és en l'escala. A gran escala no hi ha respostes, aquestes estan -i aquí s'han de buscar- en l'escala local. I no és una sola solució, sinó un conjunt d'alternatives locals, pensades amb la gent per tal que en resolguin les seves necessitats. Aconseguir una veritables sobirania energètica.
AdjuntMida
Image icon [ accedeix al sumari ]19.69 KB

Relacionats

Butlletí