Barcelona s'interessa pels autobusos verds de Hèlsinki

Una imatge del transport públic de Hèlsinki. Foto: Ajuntament de Hèlsinki.

El 17 de setembre de 2002 el Tribunal Europeu de Justícia ratificava en una sentència històrica el criteri de l'Ajuntament de Hèlsinki d'escollir autobusos menys sorollosos i contaminants, però més cars que els tradicionals. Un dels responsables d'aquesta exemplar compra verda, Yrjö Judström, cap de la unitat d'administració de transport de la capital finlandesa, va ser a Barcelona per defensar el dret i 'l'obligació moral' de les administracions públiques a promoure la compra de productes sostenibilistes. Convidat per l'Ajuntament de Barcelona aprofitant la seva participació en un seminari sobre l'ambientalització dels transports públics, Yrjö Judström va explicar el litigi que ha suposat el primer precedent i principal aval per defensar les clàusules ambientals en la contractació pública a la Unió Europea. 'A Hèlsinki ens agrada molt l'aire fresc.' Així començava la conferència celebrada al saló de Cròniques del consistori barceloní. No calia dir massa cosa més per justificar perquè l'Ajuntament va preferir l'oferta de l'empresa HKL a la de Concordia. Tot i que la segona era més econòmica, la primera oferia una flota d'autobusos de gas natural que, tal i com ja s'ha demostrat, redueixen considerablement les emissions d'òxids de nitrogen i de diòxid de sofre. Es poden incloure en el plec de condicions punts de bonificació per als aspirants que garanteixin menys emissions de gasos contaminants? La resposta del consistori de Hèlsinki, ratificada després pel tribunal d'Estrasburg, és que 'sí'. El principi de tractament igualitari, exigible en qualsevol procés de licitació, no exclou el fet que un dels candidats sigui capaç d'oferir una sèrie de garanties mediambientals, i que això pugui ser valorat com un element positiu. En el cas de Hèlsinki, aquesta i d'altres mesures similars han permès reduir en 10 anys un 50% les emissions de monòxid de carboni i un 35% les d'òxids de nitrògen. Judström confia ara que aquest sistema de licitació s'estengui i es converteixi 'en una pràctica normal' a tot el continent. Per a la tercera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, encarregada de tancar l'acte, la Unió Europea ha d'exercir de líder: 'La vella Europa ha de prendre la iniciativa en qüestions ambientals i les ciutats, les que més ràpid s'adapten als nous problemes, hi tenim molt a dir i molt a fer.' Les administracions públiques europees gasten cada any 800 bilions d'euros (un 16% del PIB anual de la UE) en la compra de productes i serveis. Aquest volum de despesa fa que els criteris que guien la decisió de compra es converteixin en una gran oportunitat per a la protecció del medi ambient. El Parlament Europeu, emparat pel Tractat de la Unió Europea i per la pròpia sentència del Tribunal de Justícia Europeu en el cas de l'autobús de Helsinki, promou el dret de les administracions públiques a comprar electricitat verda, aliments orgànics, productes eco-etiquetats, productes de comerç just i fusta procedent de boscos sostenibles. Un suport que contrasta molts cops amb la posició del consell de ministres, que acostuma a promoure mesures liberalitzadores que restringeixen la decisió de compra a criteris estrictament econòmics. Judström era a Barcelona par participar en un taller sobre mercat i transport públic organitzat per la Comissió Europea, i coordinat per l'ICLEI. Més informació: > 22/04: 18 autoritats locals engeguen, avui, Dia de la Terra, una iniciativa per promoure la compra verda. > 21/04: Un taller organitzat per la CE s'apropa al mercat del transport públic urbà.