Barcelona reivindica Montjuïc en un llibre col·lectiu

Cent anys després que l'Ajuntament de Barcelona fes els primers passos per convertir Montjuïc en un gran parc, amb la compra de terrenys als propietaris per transformar-los en espai públic, aquesta muntanya encara és la gran assignatura pendent de la ciutat. Així ho reconeixen societat civil, administracions i empreses en el llibre col·lectiu 'Montjuïc, Barcelona Parc Central', editat per l'Ajuntament amb la col·laboració i suport de desenes d'intel·lectuals, artistes i institucions públiques i privades. Però si es reconeix aquesta situació de mancança és, solament, per reafirmar-se en la voluntat de convertir la 'muntanya encantada', en paraules de Màrius Carol, en l'equipament a l'aire lliure més gran de la ciutat. Aquesta és la motivació principal del llibre, i va ser el centre de tots discursos realitzats durant la seva presentació. Durant l'acte, realitzat al Saló Oval del MNAC 'símbol del primer gran intent de recuperar Montjuïc, a l'Exposició Universal de 1929- el dimarts 13 de març, es va reafirmar una i altra vegada aquesta voluntat. A més de Montjuïc, l'altre gran homenatjat fou el periodista Josep Maria Huertas Claveria, que ens ha deixat recentment, i que ha estat l'autor de la primera part del llibre, on narra la 'història d'una muntanya popular i impopular', en les seves pròpies paraules. En nom seu, el seu fill Guillem Huertas, que ha realitzat tasques de documentació i fotografia per a l'obra, va admirar-se de 'com una muntanya que es veu tan petitona des de la ciutat' hi càpiguen 'tantes coses' i que sumin 'tants petits records de tanta gent, que és el que la fan tan viva'. Per Guillem Huertas 'Montjuïc és el mirall de la història de Barcelona, els seus horts quan es conreava i la pedrera amb la que s'han fet les seves cases'. L'escriptor i periodista Màrius Carol va reivindicar 'un turó no massa ben tractat per la gent de lletres' i va posar exemples com el de Jaime Gil de Biedma, que la cita al seu poema 'Barcelona ja no és bona...'. I és que Montjuïc ha tingut una història dramàtica lligada al seu castell, que ha servit per bombardejar Barcelona o per empresonar-hi i afusellar-hi els seus fills. Aquesta vessant tràgica va ser recordada per tots els oradors, però sempre per remarcar la voluntat de superar-la, i convertir la muntanya, per fi, en el gran parc central que Barcelona necessita. Voluntat que ja va ser expressada per Francesc Cambó 'en el ja llunyà 1929- i que ha pres un impuls final amb els Ajuntaments democràtics, que han apostat per convertir la muntanya en un gran espai de gaudi públic. Aposta que s'ha reflectit, sobretot però no només, en els Jocs Olímpics de 1992. Narcís Serra, exalcalde de Barcelona, i que va intervenir en el doble paper d'operador del parc i representant dels seus patrocinadors, va destacar les actuacions perquè Montjuïc hagi deixat de ser, 'no només un centre repressiu, sinó també un abocador i un nucli de barraquisme', en un 'esforç conjunt de l'Ajuntament i moltes empreses'. Un esforç centrat, segons va afirmar l'alcalde Jordi Hereu, en 'tres eixos: la natura, la cultura i l'esport'. Que es venia fent 'des d'abans dels Jocs Olímpics' 'va citar exemples com la Fundació Miró- i està continuant després, amb nous reptes com l'accessibilitat, amb l'arribada de 'transport públic que acosti la muntanya de forma massiva i sostenible' i la 'recuperació del seu cim, que deixarà de ser un símbol repressiu per a esdevenir un centre de reflexió sobre la muntanya i la pau'. Vegeu aquest projecte de reordenació dels Cims de Montjuïc. Una muntanya, va afirmar Hereu 'que cada cop és més central a la ciutat', amb l'aparició de nous barris a la marina i la Zona Franca, i a la 'que Barcelona mai més tornarà a abandonar'. Ni sembla que pugui, tenint en compte que ja avui suma la impressionant xifra de 16 milions de visitants l'any.