20/05/2007 - 00:00
Està Catalunya preparada per adaptar-se a la nova societat del coneixement? Doncs sí, però molt justet, i ens caldrà fer un sprint si no volem quedar-nos enrere. Aquesta va ser, si més no, la conclusió de la conferència pronunciada per la metgessa i investigadora Marta Aymerich en el cicle d'activitats Els Dijous a l'Òmnium, a la seu d'Òmnium Cultural el dijous 17 de maig.
Durant l'exposició, Aymerich va començar destacant la transició, coincidint amb el canvi de segle, d'una economia de la manufactura, a una del coneixement, 'on és aquest l'encarregat de donar valor afegit a la producció' i per tant 'assegurar un creixement econòmic'. Però per aconseguir aquest 'valor' s'han de seguir una sèrie de passos des de la generació de R+D, la seva transmissió i difusió i finalment la seva conversió en innovació, o sigui en explotació econòmica. Per recórrer tot aquest camí de la forma més eficient possible és 'imprescindible' la col·laboració 'entre els desenvolupadors de coneixement' -universitats, hospitals, centres de recerca- i els seus 'aplicadors' -empreses-, en una relació de retroalimentació mútua on l'administració ha de fer de catalitzador. Aymerich va plasmar gràficament aquesta tesis emprant la triple hèlix d'una cadena d'ADN, en que els tres elements interactuen de forma constant. Un exemple d'aquesta col·laboració, va afirmar la metgessa, és el Silicon Valley de Califòrnia, que a casa nostra serien els parcs científics i tecnològics que s'estan posant en funcionament, on comparteixen espais grups de recerca i empreses i que són 'importantíssims'.
Els objectius
En una segona part, Aymerich va descriure l'estratègia europea per adaptar-se a aquesta nova economia, aprovada a la reunió del Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000, on es va declarar que 'Europa ha de ser l'economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món'. Per aconseguir aquest objectiu tan ambiciós, la UE ha definit una sèrie de mesures: invertir el 3% del PIB continental a la investigació, crear un marc únic del coneixement, amb l'Espai Europeu d'Educació Superior 'equiparació de titulacions a nivell comunitari- i de Recerca -'mercat' únic d'investigadors- i, finalment, impulsar l'espai unificat d'informació amb la 'revolució' de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per al 2010.
Set anys després d'aquesta cimera, però, encara estem lluny dels seus objectius. I Aymerich ho va demostrar amb una densa profusió de dades en inversió pública i privada en R+D, investigadors per càpita, producció d'articles teòrics i generació d'empreses i patents. Alguns d'aquests indicadors no s'han acomplert, doncs, per exemple, la inversió mitjana europea en R+D és de 1,93% del PIB -a Catalunya no arriba al 1,4%- i els EUA i Japó van per davant en creació de patents i d'articles.
A més d'una altra variable que massa sovint no és té en compte és el que Aymerich va anomenar 'la tisora de gènere'; d'aquesta forma s'anomena el fenomen segons el qual, encara que hi ha més dones llicenciades i ocupant els esglaons més baixos de l'estructura investigadora, a mida que augmenta la responsabilitat creix la proporció d'homes que s'hi troben. 'Quant coneixement es perd en aquesta subordinació?' es va preguntar la doctora.
Els reptes
Finalment va tocar el torn de fer balanç de la feina feta a casa i de les opcions catalanes d'adaptar-se a la societat del coneixement. Aymerich, va destacar aquí el potencial del país en la biotecnologia -una de les branques que va definir com 'claus'-, l'existència d'una bona base formativa, infrastructura creixent, bones aliances i suport social a la tasca investigadora. Va apuntar també algunes llacunes, com falta de cultura emprenedora, el fracàs escolar a l'ensenyament secundari i, en alguna ocasió, falta de visió política. Per exemple va criticar la desaparició del DURSI i l'estancament en l'augment de la inversió pública, que hauria de serd'un 2% del PIB per finals de la legislatura.
Els reptes més immediats, va assegurar, són atraure talent d'arreu del món, posar les TIC a nivells europeus i augmentar la participació de la petita i mitjana empresa. I va afegir tres demandes per a les universitats: que siguin més potents amb més diàleg amb la societat i més arrelades al territori. La creació de BioCat, una regió europea d'investigació en biotecnologia, és, segons Aymerich, un pas en la bona direcció.
